Dades obertes
  • Imprimeix

Dades obertes

El dia 4 de març és l’Open Data Day, una celebració anual de dades obertes que s’organitza arreu del món amb diferents activitats.
Però sabem què són les dades obertes i quin potencial tenen?

Què són les dades obertes?

Conegudes internacionalment com a open data, les dades obertes són totes aquelles dades que es poden utilitzar i compartir per a qualsevol finalitat, també la comercial. Són gratuïtes i s’ofereixen amb el màxim nivell de desagregació possible. A més, tenint en compte que l’objectiu és poder-les compartir de forma àgil i fàcil, es mostren en formats reutilitzables i fàcilment accessibles.

La informació que es troba al portal Dades obertes prové de diferents organismes públics de la Generalitat i està disponible en diferents formats, la majoria estàndards.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert (Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència), impulsa l’obertura progressiva de les dades públiques de què disposa, respectant les limitacions de privacitat, seguretat i propietat (Acord de Govern de novembre de 2010 de posada en marxa del Projecte d’obertura de dades públiques de la Generalitat).

La intenció és obrir qualsevol dada pública que, d’altra banda, la ciutadania ja pot demanar a través del dret d’accés a la informació pública

Per què alliberar-les?

Consultar i tractar les dades obertes, que provenen directament de fonts oficials, té la finalitat que ciutadania, empreses i organitzacions puguin reutilitzar la informació per crear nous productes i/o serveis amb valor afegit. El potencial de les dades obertes incideix sobre tres pilars:

  • Beneficis per a la ciutadania
    Que les dades es difonguin democratitza la informació pública perquè es crea un espai d'igualtat d'oportunitats: l'accés és el mateix per a tothom i, per tant, tothom té les mateixes oportunitats de treure'n profit. I els productes i serveis que se'n poden derivar van dirigits a donar nous i millors serveis públics als ciutadans en la societat del coneixement en què estem immersos.

  • Millora interna i externa de l'Administració
    L’obertura de dades millora l’eficàcia i l’eficiència de l’Administració. En haver de publicar les dades, es millora i s'homogeneïtza l’ordenació interna dels sistemes d’informació dels òrgans administratius, la qual cosa fomenta alhora la interoperabilitat. Des del punt de vista extern, les dades obertes reverteixen en la qualitat democràtica del sistema perquè és una eina de transparència i de rendició de comptes. Alhora està alineada amb l’objectiu de recuperar la confiança de la ciutadania envers els poders públics.

  • Creixement econòmic
    Obre un nou paradigma de col·laboració pública-privada i planteja la cerca de nous nínxols de negoci de productes i serveis. Per la possibilitat que dona d'accedir a un ampli coneixement també representa un foment per a la recerca i la innovació.

Què es pot fer amb les dades?

L'accés a les dades obertes permet consultar i construir aplicacions, sobretot programari i formes de visualització, que usen la informació alliberada com a font. Les aplicacions les pot fer la mateixa Administració, però també particulars, organitzacions i empreses.
 
Els tipus d’aplicacions que es poden construir són molt diversos. Per exemple, en serveis que utilitzen la informació del cercador d’equipaments oficials, que localitza escoles, hospitals o centres esportius, entre d'altres, per alimentar els navegadors GPS per a vehicles. També formen part de les aplicacions generades amb dades obertes els titulars incorporats via RSS a blogs, webs o aplicacions mòbils (consulteu Serveis mòbils gencat) que mostren d’aquesta manera continguts facilitats automàticament per l’administració.

Les dades obertes també són una font indispensable per a l'anomenat periodisme de dades, que s'ocupa de traslladar a la ciutadania grans quantitats d'informació mitjançat mapes, gràfics i qualsevol altre eina que la faci més visual i entenedora i que permeti extreure'n conclusions.

En el camp de la recerca, l'accés a un gran volum de dades oficials i el tractament posterior pot suposar un impuls significatiu i d'alt valor social per a la investigació. 

La Generalitat fa temps que treballa per garantir la reutilització de la informació pública i l’obertura de dades. En són exemples:

  • La publicació d’un avís legal que inclou la reutilització de la informació publicada al web gencat.
  • L’emissió de nombrosos RSS d’informació i serveis.
  • La possibilitat de descàrrega de bases de dades, com les del Termcat de terminologia oberta, o l’alliberament d’aplicacions (anomenades API)  sobre les dades, com les que ofereix l’Institut d’Estadística de Catalunya

 

Alguns exemples de l'ús de les dades obertes

  • Anàlisi de dades, eina d'anàlisi de la contractació i el pressupost de la Generalitat que permet visualitzar les xifres relatives a l’any en curs, fer comparatives, desglossar per partides i reutilitzar les dades en format obert. Des del portal de Transparència també es pot consultar, analitzar i comparar els pressupostos dels municipis catalans.
  • Cobertura mòbil, aplicació per crear un mapa de la xarxa de telefonia que compta amb la col·laboració dels usuaris per identificar els punts que necessiten millorar la cobertura mòbil al territori. 
  • Instamaps, plataforma web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que permet crear mapes personalitzats de forma fàcil. Es poden visualitzar des de tot tipus de dispositius.
  • PADRIS, programa d'anàlisi de dades per a la recerca i la innovació en salut. La comunitat científica pot reutilitzar i creuar les dades generades pel sistema sanitari integral de Catalunya, la qual cosa suposa un impuls per a la recerca, la innovació i l’avaluació en salut.
  • Eixos, un observatori de l'activitat econòmica de les ciutats que permet fer estudis de mercat i localitzar negocis. Fa ús de fonts com el cadastre, equipaments gencat, Idescat o Meteocat.
  • Altres aplicacions i visualitzacions fetes amb les dades.

Com s'alliberen les dades?

L'obertura de dades públiques d'un organisme públic requereix un diagnòstic previ per valorar de quin tipus de dades es disposa, quina demanda hi ha d'aquesta informació —tant interna com per part de la ciutadania—, així com per establir la relació entre el cost-benefici d'alliberar-les. 

Un cop determinats aquests aspectes, en la preparació de les dades per poder publicar-les al web de Dades obertes cal tenir en compte la font d'on provenen, les metadades que s'hi inclouran i tots aquells detalls sobre l'estructura i el format que s'utilitzaran. 

S’han d’alliberar dades útils i en formats reutilitzables. Com més ben estructurades i enriquides estiguin les dades, més fàcil serà reutilitzar-les i construir aplicacions que les tractin automàticament. Per això, el format més adequat és l’RDF, basat en XML i susceptible d'esdevenir dades enllaçades (linked data), la base per alimentar l’anomenada web semàntica, un estàndard on cada dada conté informació associada que la relaciona amb d’altres.

A més, les dades s’obren sense llicència associada, sense cap mena de restricció més enllà de les condicions bàsiques establertes en l'article 8 de la Llei 37/2007 sobre reutilització de la informació del sector públic, és a dir:

  • Cal citar la font.
  • No es pot alterar ni desnaturalitzar la informació.
  • Cal especificar la data de l'última actualització.

 

 

 

 

La peça clau: la col·laboració ciutadana

L’obertura de dades té com a destinatari el conjunt de la població. De fet, tots hi podem col·laborar fent propostes sobre les dades públiques que es poden obrir, demanant a l’Administració que creï nous serveis a partir de la informació alliberada o bé que es recullin els serveis que s’han creat gràcies a l’obertura de dades.

Quines dades creieu que haurien d’obrir-se? En coneixeu exemples? Teniu idees d’aplicacions?

L’oportunitat d’obrir les dades, 15 de desembre de 2016

 

Data d'actualització:  22.02.2017