subcap_img_015
  • Imprimeix

Celebracions històriques

La Diada Nacional de Catalunya s'ha celebrat al llarg de la història com a recordatori dels fets de l'11 de setembre de 1714, però no sempre de la mateixa manera.

En aquest espai fem un viatge al passat per conèixer de quina manera s'ha commemorat la Festa Nacional de Catalunya i les èpoques en què, desgraciadament, la celebració va estar prohibida

Primeres commemoracions de la Diada (1886 - 1923)

La commemoració dels fets de 1714 es va iniciar a finals del segle XIX i tenia un caire cultural o elegíac. El primer acte de commemoració va ser una missa a l'església de Santa Maria del Mar l'11 de setembre de 1886. La va convocar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor. La missa es fa oficiar sense sermó, donat que les autoritats el van prohibir, i l'acte va ser criticat pels republicans pel seu caràcter religiós. Hi van assistir importants personalitats del catalanisme de l'època com el dramaturg Àngel Guimerà o el polític Valentí Almirall.

L'any 1888, aprofitant la inauguració de l'Exposició Universal, es va instal·lar una estàtua dedicada a Rafael Casanova davant l'Arc de Triomf, que es va convertir en punt de referència de tota mena d'actes reivindicatius, com el que es va produir només un any després en protesta per la promulgació de la reforma del Codi civil espanyol que arraconava el dret civil català. L'any 1891, l'entitat Foment Catalanista, de l'entorn d'Unió Catalanista, va organitzar la tradicional vetlla en honor als màrtirs de 1714 a Barcelona i molt aviat altres viles i ciutats s'hi van sumar amb actes com misses, conferències, discursos, obres de teatre, càntics i lectures de poemes. A partir de l'any 1894, s'hi va afegir una processó fins a l'estàtua en honor a Rafael Casanova per fer-hi ofrenes florals.

Molt aviat es produïren els primers enfrontaments. El 1896 fou segrestat el periòdic Lo Regionalista, que dedicava una edició especial a la Diada i en la commemoració de l'any 1901 davant el monument a Rafael Casanova hi va haver 30 detinguts arran dels enfrontaments amb els lerrouxistes que volien boicotejar l'acte. El dia 15 es va fer una manifestació de protesta per les detencions que aplegà unes 12.000 persones i que va canviar la naturalesa de la commemoració cap a la reivindicació política.

L'any 1905 es va afegir a la Comissió organitzadora la Lliga Regionalista, que va fer una crida a la població perquè hi participés. El Govern Civil ho va prohibir i va posar multes als organitzadors. L'any 1923 la celebració ja tenia un caràcter més massiu, amb centenars d'ofrenes florals, tot i que va haver-hi també ferits i detinguts. El cop d'estat i la dictadura de Primo de Rivera va suprimir la celebració.

Sabies que...

L'estàtua en record de Rafael Casanova es va instal·lar el 1888 al Passeig de Sant Joan de Barcelona, però se va traslladar a la Ronda de Sant Pere l'any 1914.

Institucionalització durant la República (1931-1939)

La proclamació de la Segona República espanyola va acabar amb la prohibició de la celebració de la Diada, que va adquirir durant aquests anys un caire més institucional i polític, i al mateix temps va gaudir d'una gran participació popular.

La Diada de 1931 i la de 1932 van estar marcades per l'Estatut de Núria, mentre que la de 1934 es va fer enmig dels conflictes generats per la Llei de contractes de conreu i la de 1935 per l'empresonament del Govern de Lluis Companys i la suspensió de l'autonomia catalana. Les celebracions que van tenir lloc durant la Guerra Civil van tenir un marcat caire antifeixista i l'any 1937 hi va participar fins i tot el sindicat CNT.

 

Sabies que...

L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, conegut com Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya i va ser impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià. Va ser aprovat el 9 de setembre de 1932 i derogat per Franco l'abril del 1938.

Nova prohibició durant el Franquisme (1939-1975)

El franquisme va portar la Diada a la clandestinitat, atès que la commemoració va ser prohibida i el monument a Rafael Casanova va ser retirat. Malgrat que als anys quaranta s'hi van fer algunes accions propagandístiques, sobretot per part del Front Nacional de Catalunya (FNC), no va ser fins a l'any 1964 que es va constituir una comissió per commemorar la Diada. El Comitè de l'Onze de Setembre es va crear per celebrar el 250è aniversari dels fets de 1714 i va aconseguir aplegar unes 3.000 persones a Barcelona tot i l'oposició del Govern Civil, que va detenir set persones i va posar multes.

L'any 1970 se celebra la Setmana de Reivindicació Nacional (de l'11 al 18 de setembre) a iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya.

Sabies que...

La celebració més sonada va ser la de 1971, quan un grup de militants del FNC, a una habitació de l'hotel Duval de Barcelona, van col·locar dos altaveus que van difondre un missatge del Front amb la música d'Els Segadors.

Democràcia (des de 1976)

La primera celebració legal de la Diada després de la dictadura va ser un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l'11 de setembre de 1976 que va convocar l'Assemblea de Catalunya, que agrupava els partits i sindicats catalans. L'any següent es va poder fer la primera manifestació a Barcelona, que va reunir un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", que va tenir conseqüències polítiques gairebé instantànies. El 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i el 15 d'octubre es va aprovar la llei d'amnistia política. El nou Estatut d'autonomia es va aprovar l'any 1979.

La Diada es va proclamar oficialment com a festa nacional de Catalunya l'any 1980. Els actes oficials consisteixen en la tradicional ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova, que es va recuperar, i en una recepció pública.

Des de 2004, la recepció oficial ha donat lloc a l'Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya al Parc de la Ciutadella de Barcelona i obert al públic.

Fora dels actes institucionals de la Generalitat de Catalunya, el 2012 es va celebrar a Barcelona una manifestació multitudinària organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), que va comptar amb l'assistència de gairebé 1,5 milions de persones segons els organitzadors, sota la capçalera "Catalunya, nou estat d'Europa". Al 2013, l'ANC va convocar una cadena humana per la independència, coneguda com a Via Catalana, i al 2014 l'ANC ha convocat una figura en forma de V pels carrers de Barcelona.

Sabies que...

La Diada de l'Onze de Setembre va ser declarada Festa Nacional de Catalunya l'any 1980, amb la recuperació de la democràcia (Llei 1/1980, de 12 de juny).