subcap_img_015
  • Imprimeix

Escenaris

La Diada Nacional de Catalunya se celebra arreu del Principat, però té especial commemoració a diversos punts que van ser protagonistes de la derrota de la Guerra de Successió.

Barcelona va ser la gran derrotada després d'un setge de 20 mesos, però el darrer bastió català a caure va ser la vila de Cardona, que va capitular el 18 de setembre de 1714. Set anys abans ho va fer la ciutat de Lleida, i també va ser important la torre circular de la Manresana, a Prats de Rei, on es van enfrontar les tropes per controlar l'altiplà de Calaf per facilitar l'assalt definitiu cap a Cardona. Tot Catalunya, d'una manera o d'una altra, va quedar marcada per la Guerra de Successió.

Palau de la Generalitat

L'arxiduc Carles va celebrar les Corts del 1705-1706 al Saló de Sant Jordi, per emfatitzar el respecte que volia professar a les institucions i constitucions catalanes, ja que allí es reunia la Diputació del General.

La Sala de Contrafaccions, la del costat, era l'espai de reunió del braç militar, que es convertí en un dels ferms garants de les constitucions catalanes. En aquelles dues sales també s'hi celebraven algunes de les sessions de la Conferència dels Tres Comuns.

Sabies que...

L'any 1400, la Diputació del General, l'òrgan de govern del país del segle XIV al XVII, va adquirir un immoble al call major de Barcelona per instal·lar-hi la seu definitiva. La casa havia estat propietat, successivament, d'un poeta, un cirurgià, un tresorer i un canvista i dels seus respectius hereus.

Fossar de les Moreres

És actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts en el Setge de Barcelona. El Fossar era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent basílica de Santa Maria del Mar, i durant el setge esdevingué fossa comuna on foren enterrats molts dels defensors de la ciutat.

A la placa s'hi pot llegir: "Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor".

El 1999 la Generalitat declarà el Fossar de les Moreres Bé Cultural d'Interès Nacional; fins aleshores el Fossar havia tingut la consideració de conjunt històric.

El 2001 s'hi construïren els elements commemoratius del 1714. Des de l'abril de 2002, l'associació Memorial 1714 col·loca un ram de flors amb la bandera catalana cada diumenge al migdia al recipient que es troba al peveter.

Sabies que...

Els versos que es llegeixen al fossar són d'una poesia de Frederic Soler Pitarra, que explica que un fosser i el seu nét hi enterren els defensors morts a la Barcelona de 1714, i quan els porten el cadàver d'un soldat dels assetjadors, fill del fosser i pare del noi, es neguen a enterrar-lo.

Ciutadella

Actualment desapareguda, aquesta fortalesa militar de planta pentagonal va ser construïda entre el 1716 i el 1748, a partir del disseny de l'enginyer militar flamenc Joris Prosper van Verboom, que es convertí en el primer governador de la plaça forta, tot i que no va poder veure el complex acabat. Aquesta fortificació no s'emprà mai per defensar la ciutat de l'atac d'un exèrcit enemic, sinó que s'erigí com un instrument de repressió contra els ciutadans de Barcelona.

Des del 1719 fins al 1866 es va recloure una multitud de presos polítics a la torre de Sant Joan, rebatejada com la Bastilla catalana. Finalment, després de la multitud de peticions per destruir-la, va ser enderrocada el 1869.

De l'antiga ciutadella militar actualment només en resten la capella castrense, obra de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador -seu de l'Institut Escola durant la Segona República i avui un dels centres d'educació secundària de la ciutat- i l'edifici de l'arsenal, actualment seu del Parlament de Catalunya.

Sabies que...

Al Parc de la Ciutadella també s'hi poden trobar el Museu Martorell de Geologia, el Museu de Zoologia, l'Umbracle i l'Hivernacle.
Parc de la Ciutadella

Parc de la Ciutadella

Jaciment del Born

El jaciment del Born va ser descobert a finals de l'any 2001, i s'hi van trobar estructures de la Barcelona de 1714 sota de l'edifici del mercat, construït entre el 1874 i el 1878 sobre l'antiga esplanada que separava la Ciutadella de la ciutat. El solar del mercat correspon al 5% de la ciutat destruïda per a la construcció de la Ciutadella. A l'àrea del jaciment hi vivien 69 famílies i el seu dinamisme queda palès en els 35 oficis que hi exercien, com el de corders de viola, cirurgians, sabaters, basters, etc. A la casa núm. 18 del passeig del Born es pot observar quin va ser el perímetre destruït.

El nou Born Centre Cultural s'inaugura el 9 de setembre. Hi haurà portes obertes del 12 al 29 de setembre, de 10 a 19 hores.

Sabies que...

Es pot visitar el jaciment arqueològic, amb restes de les viles de 1714; l'exposició permanent, que mostra com vivien els barcelonins al barri de la Ribera fa 300 anys; i l'exposició temporal.
Born Centre Cultural

Born Centre Cultural

Castell de Montjuïc

És possible que al cim de Montjuïc ja hi hagués una torre de guaita des d'època romana, però les primeres referències documentals de la seva existència són del segle X. Al llarg dels anys, aquesta torre o farell va ser reformada i ampliada, fins a esdevenir un fortí. El Castell de Montjuïc tenia una posició de domini sobre la ciutat de Barcelona que el convertí en el punt estratègic de primer ordre per tal d'assegurar el domini sobre la ciutat.

Durant la Guerra de Successió, la Coronela de Barcelona va prendre la guàrdia del Castell, sota les ordres del capità Sebastià Dalmau (1713). A l'agost de 1714 s'acordà el lliurament del Castell, seguint les ordres dels Tres Comuns i del general Antoni o Villarroel. Després d'haver rebut les ordres d'entrega de la Fortalesa, el sergent major de Montjuïc, tinent coronel Francesc Vila i Lleó, decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la ciutat.

El 12 de setembre de1714 es va lliurar el Castell a les tropes borbòniques i al dia següent, Vila i Lleó va passar a la ciutat amb la resta de la gent. Després d'aquesta data, el Castell pateix un gran canvi fins a esdevenir el castell que coneixem ara. Juan Martín Cermeño entre 17751 i 1779 va ser l'enginyer militar que va dissenyar la remodelació, va fer-hi excavar el fossar i va construir-hi els baluards que li donen la característica forma pentagonal que caracteritzava les grans fortaleses de l'Edat Moderna.

El Castell ha estat íntimament relacionat amb la història de Barcelona, sovint amb un record tràgic, pel seu ús com a presó i lloc d'afusellament. Víctimes cèlebres varen ser Ferrer i Guàrdia i el president Lluís Companys.

Sabies que...

El 15 d'octubre de 2011 es va hissar la bandera que el president Companys va instal·lar al Baluard de Santa Amàlia el 1936.
Canó defensiu al castell de Montjuïc

Canó defensiu al castell de Montjuïc

Seu Vella de Lleida

La ciutat de Lleida també és un escenari emblemàtic de la Guerra de Successió, ja que va ser assetjada durant dos mesos pel duc d'Orleans. La ciutat va capitular el 12 de novembre de 1707 després d'una gran repressió. Els civils es van dirigir al castell, actualment la Seu Vella, en busca de protecció davant les tropes. Un cop capitulada, la ciutat va ser saquejada i alguns dels habitants refugiats al convent del Roser varen ser assassinats. L'aleshores catedral de Lleida, s'havia convertit durant la guerra en un hospital de sang, amb el consentiment del bisbe Solís.

Les autoritats borbòniques van convertir la Seu Vella en presó i a partir del 1749 en quarter. L'edifici es va dividir en tres plantes i les poques edificacions al seu voltant van ser enderrocades. Amb les pedres de les antigues construccions es va edificar la fortificació actual.

Sabies que...

La Seu Vella forma part d'un conjunt monumental integrat també pel Castell del Rei o La Suda i la fortificació militar que els envolta, i tots tres elements estan catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional. 
Seu Vella

Des de 1749 i fins al 1948, la Seu Vella es va transformar en una caserna militar

Vila de Cardona

Cardona va ser el darrer reducte de la resistència catalana a la Guerra de Successió. Va capitular definitivament el 18 de setembre de 1714, una setmana més tard que Barcelona, quan tot el país ja estava controlat per l'exèrcit borbònic. Cardona va ser una de les viles catalanes amb més transcendència a la guerra per la seva importància estratègia i militar, ja que va permetre resistir l'avenç de les forces de Felip V en diverses ocasions. La resistència es va fixar als baluards i al castell.

La ciutat va ser conquerida el novembre de 1711, però no el castell, que va ser batut amb canons durant 34 dies. Al desembre, gràcies a l'exèrcit aliat va finalitzar el setge. Entre el 1713 i el 1714, Cardona va resistir dues noves ofensives de l'exèrcit borbònic i finalment Manuel Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, el 18 de setembre, va haver d'acceptar la capitulació de la plaça, que va ser pactada en les condicions de rendició de la ciutat de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

Sabies que...

Al vestíbul de l'Ajuntament de Cardona una llàntia encesa permanentment recorda la resistència de la vila de Cardona durant la Guerra de Successió que perdura com a flama perenne en record de la defensa de les llibertats de Catalunya.

Els Prats de Rei

L'alta torre circular de la Manresana, únic element que queda de l'antic castell medieval de frontera ubicat al terme municipal dels Prats de Rei, va ser escenari d'una important batalla a la Guerra de Successió. Durant quatre mesos s'hi van enfrontar les tropes austriacistes del mariscal Guindo von Starhemberg contra els borbònics del duc de Vendôme.

La torre es va convertir en un observatori estratègic del comandament aliat. Un cop les tropes borbòniques es van retirar, al Nadal del 1711, es va aixecar el campament aliat i el poble dels Prats de Rei va quedar gairebé destruït per l'artilleria.

Sabies que...

Al seu voltant s'aixecava un castell, del qual només resten els basaments de les muralles, una estança i la torre, reformada al segle XII.
Torre de la Manresana. Foto d'ACNA S.L.

Amb una alçada de 21 metres, permet gaudir d'una panoràmica de la comarca de l'Anoia. Torre de la Manresana. Foto d'ACNA S.L.

Casa Rafael Casanova de Moià

Rafael Casanova va néixer a la vila de Moià (Bages) i va arribar a ser el conseller en Cap de Barcelona. La Casa Rafael Casanova permet donar a conèixer tots els aspectes que giren sobre el personatge, ja sigui la posició acomodada de la família Casanova, la seva trajectòria personal, el desenvolupament a la Guerra de Successió i el paper del líder polític en el setge de Barcelona.

Sabies que...

Actualment, la casa acull una exposició que mostra les claus del conflicte: des de l'esclat d'una guerra internacional per determinar el successor a la corona espanyola després de la mort de Carles II sense descendència, fins a la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques.
Casa natal de Rafael Casanova (Autora: Maria Rosa Ferre)

Rafael Casanova hi va néixer pels volts de 1660 i hi va viure fins que va marxar a Barcelona a estudiar. Casa natal de Rafael Casanova (Autora: Maria Rosa Ferre)