subcap_img_007
  • Imprimeix

Tradicions

Nadal és el solstici d'hivern, el dia més curt i la nit més llarga. Per als romans era el Natalis Solis Invicti, el Naixement del Sol Victoriós. El ritu foguer més popular és el tió de Nadal i l'àpat tradicional comença amb l'escudella i carn d'olla, continua amb el pollastre rostit i acaba amb els torrons i neules. Actualment, l'espectacle festiu amb més assistència és la Cavalcada de Reis. Sens dubte, els tres reis són els genis generosos de Nadal més populars de les tradicions nadalenques.

Cicle de Nadal

El dia creix:
Per Santa Llúcia, un pas de puça.
Per Nadal, un pas de pardal.
Per Sant Esteve, un pas de llebre.
Per Any Nou, un pas de bou.
Per Reis, un pas d'anyell.

La Grossa de Cap d'Any

La Grossa de Cap d'Any se celebra el 31 de desembre al matí i reparteix milions d'euros en els tres premis principals: 100.000 euros al primer premi, 32.500 euros al segon i 15.000 al tercer. Cada dècim té un cost de 5€.

En el bitllet hi ha imprès un número de cinc xifres, del 00.000 al 79.999. Els beneficis d'aquest sorteig es destinen íntegrament a programes ’infància a Catalunya.

Il·luminació nadalenca

Des de finals del mes de novembre comença el període en què es pot engegar a Catalunya la il·luminació ornamental nadalenca. Fins al dia de Reis, els ajuntaments poden autoritzar un màxim de 168 hores de funcionament, segons la normativa ambiental catalana de prevenció de la contaminació lluminosa.

Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l'inici de l'Advent i fins a final de Nadal, il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos tenen la funció de solemnitzar la festa i d'il·luminar els carrers, especialment les zones comercials. En algunes localitats se solemnitza el dia de l'encesa dels llums, fent alguna celebració o acte especial.

Llums de Nadal a Barcelona

Llums de Nadal a Barcelona

Mercats de Nadal i fires de santa Llúcia

La celebració de Santa Llúcia s'escau el dia 13 de desembre, el dia del seu martiri i data en què segons l'antic calendari julià, se celebrava la nit més llarga de l'any, el solstici d'hivern. Aquest dia, o durant el cap de setmana més proper, s'organitzen festes, fires i altres celebracions festives especials coincidint amb la propera arribada del Nadal. Aquests "mercats de Nadal" o "fires de santa Llúcia", posen a la venda tota l'ornamentació casolana de les festes nadalenques.

Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Fira de Santa Llúcia de Barcelona

El quinto nadalenc

El Quinto, també anomenat Quina, plena, rifla o loteria vella és un joc d'atzar que es juga en grup, molt característic de les festes de Nadal. Precursor del bingo, és típic de diverses poblacions del Vallès, el Baix Llobregat, l'Empordà, la Cerdanya, el Garraf, el Ripollès i altres comarques del Principat i el País Valencià. Les partides d'aquests jocs representen el punt final dels àpats típics de Nadal i esdevenen un bon moment per trobar-se amb amics i coneguts. 


El funcionament

Cada jugador té un cartó numerat i va posant senyals amb llavors de plantes (cigrons, grans de blat de moro, guixes, etc.) a les caselles corresponents que va cantant el lloro, la persona encarregada d'anar traient números a l'atzar d'una recipient de vímet, la garrafa. La particularitat del joc és que els números mai no són cantats pel seu nom, sinó mitjançant endevinalles, jocs de paraules i embarbussaments. Així l'1 es canta com 'el més petit de tots', el 15 és 'la nena maca', el 64 és 'el quasi jubilat' o el 88 són 'les mamelles de la Paula'. Segons la xifra, també hi ha establertes les respostes que fan els jugadors al lloro. No hi ha cap norma fixa i cada any es bategen alguns números de nou, dels quals sols els que arrelin més es mantindran per sempre. Bona part del mèrit es deu a l’habilitat i gràcia dels lloros, que solen gaudir del corresponent prestigi ja que són considerats tota una institució! 

Guanya el joc qui aconsegueix omplir tota una fila (Quinto o Quina) o el cartó sencer (Plena). 

Ara ja sabeu que, quan en parleu amb algú que visqui en una població on es jugui al Quinto, no cometeu mai l’error d’anomenar-lo Bingo, ni de fer-hi cap mena de comparació. El Bingo és un joc d’atzar competitiu per fer diners. En canvi, el Quinto és un joc que fomenta l’humor, l’amistat i la relació entre els que hi juguen. 

Algunes pistes per conèixer-ne els números:

 

El pessebre (el caganer)

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc, de reproduir-lo escènicament a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.

En la tradició popular a Catalunya, es col·loquen les figures essencials (la Mare de Déu, l'infant Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els adoradors -pastors i reis-, l'àngel anunciador, etc.) enmig d'un paisatge amb trossos de suro i molsa. La construcció del pessebre s'iniciava el 25 de novembre, diada de santa Caterina, i es desmuntava després del 2 de febrer, diada de la Candelera.

En la tradició pessebrista catalana, a banda de les figures d'arrel religiosa, n'hi ha una d'inspiració popular: el caganer, que es remunta al segle XVIII. Als pessebres catalans, el caganer hi apareix mig amagat en un racó, anant de ventre a l'aire lliure i sovint amb una pipa als llavis. Tradicionalment vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, el caganer és, a diferència de la resta de personatges del pessebre, reinterpretat i modificat anualment per part dels figuraires. Se'n poden veure de tota mena, i cada vegada més, que representen personatges de relleu, des de polítics fins a personatges d'animació, fins a esportistes. Aquesta metamorfosi anual del caganer ha esdevingut, amb el temps, un reflex de l'actualitat política, econòmica i social del país i també de la resta del món.

La passió catalana pels pessebres, però, ha anat més enllà de la representació a través de figures plàstiques. El somni de poder passejar-se pel pessebre de molsa, entre boscos i rius, envoltats de penya-segats i de fogueres amb pastors i rabadans que dormen al ras, es fa realitat en nombrosos pessebres vivents que se celebren arreu del país des de mitjan segle passat.

Caganer

Tió de Nadal

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons.

El tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons, allò que es necessitava per celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió es fa cagar, segons el costum de cada casa, la nit de Nadal -tradicionalment, després de la missa del Gall- o el mateix dia de Nadal.

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noel, etc.), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

Tió de Nadal

Els pastorets

Un dels elements ineludibles del Nadal català són les representacions dels Pastorets -o Pastorells, com s'anomenen a les Illes Balears-, que solen anar a càrrec de grups de teatre d'aficionats i que acostumen a representar-se en centres socials, sales parroquials, casinos o teatres. Es tracta d'un gènere teatral popular que, per arrelament, tradició i capacitat de convocatòria, es considera un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones. L'origen dels Pastorets es remunta a les representacions escèniques de tema nadalenc medievals i la seva perpetuació durant el segle XVI. Aquelles escenificacions a l'entorn del naixement del Messies -en un principi ideades per refermar entre els creients el valor i la pedagogia del dogma i de la història sagrada- es van dur a terme d'una manera consuetudinària i tradicional a l'interior de les esglésies.

La continuada vigència i l'innegable atractiu dels Pastorets com a espectacle per a totes les edats deriven de la capacitat dels conreadors del gènere de mantenir al llarg dels segles la frescor i la ingenuïtat del drama primigeni, al mateix temps d'aconseguir guanyar la complicitat dels espectadors mitjançant la crítica i la burla de la vida social i política del moment expressada en els cuplets, les corrandes, les sàtires o les garrofes que s'improvisen per fer les delícies del públic.

Roba dels pastorets

Missa del Gall

En moltes poblacions la nit del 24 de desembre hi ha el costum d'anar a celebrar una missa a mitja nit, l'anomenada "missa del Gall", també en ermites i santuaris allunyats on es canten cançons nadalenques.

El Cant de la Sibil·la

Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, que al Principat es coneixen amb el nom de missa del Gall. Un dels moments més emotius d'aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada del Redemptor i, al mateix temps, l'arribada del Judici Final. El Cant el protagonitza una persona -nin o nina, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d'Europa. En l'actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del país: l'Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc.

El Cant de la Sibil·la

El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona (2013)

Festes del Foc

Torxes Per Nadal, el foc era protagonista a la llar. El tió deriva del tronc que a les nits llargues i fredes del solstici d'hivern cremava al foc a terra, aportant l'escalfor i la llum necessàries per fer vida al voltant. Al carrer, en poblacions com Bagà o Sant Joan de Cerdanyola, es fan faies i, per Reis, els infants de molts pobles sortien a esperar-los amb torxes fetes amb manats d'espígol -com avui a la Riera de Gaià- o amb fanalets, com encara es fa en poblacions d'Osona, el Bages o el Vallès.

Gastronomia

Galets de Nadal Pollastre, capó, gall dindi, és el plat fort de Nadal. El costum grec de castrar galls es va estendre quan el Concili d'Aquisgrà (871) va dictaminar que el capó -sense sexe- no trencava el dejuni de la vigília. L'exòtic indiot o gall dindi, au sagrada dels asteques, va ser importat de Mèxic: el turkey anglès, l'hindi turc, el dinde o d'inde francès, el dik habashi o dik rumi -au etíop o grega- dels àrabs. L'àpat de Nadal comença amb l'escudella, els galets i la carn d'olla Després ve el pollastre rostit, farcit de panses i pinyons. I de postres, torrons i neules, i polvorons i mantegades provinents de les migracions del sud peninsular.

Els torrons són originaris de l'antiga Corona d'Aragó, documentats des d'inicis del segle XV. De neules, un full prim i dolç de farina sense llevat -nebula, boira-, ja se'n parla al segle XI.

Galets de Nadal

Galets farcits de carn, un dels àpats típics de Nadal

El dia dels innocents

El dia 28 de desembre es recorda uns fets que s'inscriuen en la història del Nadal -la matança dels xiquets, per ordre del rei Herodes-. Aquesta diada el costumari de la festa s'associa bàsicament a les llufes -ninots de paper retallat que la canalla intenta penjar a l'esquena dels adults distrets- i a les enganyifes que hom intenta encolomar a qui es despista i no recorda quin dia és. Els mitjans de comunicació contribueixen activament a la vigència d'aquesta pràctica amb la publicació de falses notícies que a vegades costa de detectar.

llufa

Els Reis, la cavalcada

La tradició dels Reis Mags és una de les més boniques que hi ha al llarg de les festes nadalenques, estimada per tothom, especialment pels nens i nenes, que fa mesos que esperen el matí del dia 6, un dels dies que més matinen de tot l'any.

El tortell de Reis

A la diada de Reis hi ha encara un altre costum -actualment molt afavorit per l'homogeneïtzació de les tradicions- que vincula la festa al cicle hivernal: menjar-se un tortell. Com el seu nom indica, es tracta d'un pastís de forma circular, farcit, segons el gust de cada indret, de massapà, cabell d'àngel, confitura., i que sol portar fruita confitada, pinyons o trossos d'ametlla al damunt.

En el seu interior s'hi troben petits objectes, figuretes -com a mínim, la d'un rei- i una fava.