Temporada de bolets
  • Imprimeix

Bolets comestibles

Bolets comestibles més freqüents a Catalunya

Entre les espècies variades de bolets que creixen als boscos catalans, n'hi ha de comestibles i de tòxiques. A continuació us oferim un llistat amb els bolets comestibles més freqüents a Catalunya.

Llenega negra

Hygrophorus latitabundus

També coneguda com mocosa negra, bavós o “higróforo negro”. És un dels bolets més buscats i més valorats a Catalunya, especialment a la comarca del Bages, on fan la tradicional Fira de la Llenega de Cardona, i al Solsonès. Es pot collir entre els mesos de setembre a desembre.

El barret, de 6-10 cmde diàmetre i amb el marge força enrotllat, és d’un bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu. Amb làmines blanques, espaiades i gruixudes també viscoses.

Sobretot es pot trobar sota els pins, especialment el pi roig (Pinus sylvestris), en sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana. Generalment es troba en grups més o menys nombrosos sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any.

Abans de cuinar-la, hi ha persones que li lleven la pell del barret, ja que pot ser amarga i indigesta, i renten el moc del peu, però no és imprescindible.  

Hygrophorus latitabundus. Laia Ribas

Hygrophorus latitabundus. Laia Ribas

Camagroc

Cantharellus lutescens

També coneguda com rossinyolic, rossinyol de pi, misto, picornell de càrritx o “rebozuelo anaranjado”. Es pot collir entre els mesos d’agost i octubre.

Aquesta espècie difícilment es confon amb una espècie tòxica, de manera que hi ha poques possibilitats d’intoxicar-se quan es busca camagroc al bosc. És un bolet que viu als boscos de pins, principalment de pi roig. Creix formant grans colònies a les molsoses obagues, per la qual cosa són molt fàcils de trobar.

Té el barret bru grisenc, en un principi convex-umbilicat i després en forma d’embut, de vegades comunicat amb el peu, de3 a6 cmde diàmetre i marge molt ondulat. La cara inferior és d’un bell color taronja suau, primer llisa i després amb plecs, sense làmines definides, i s’uneix sense solució de continuïtat amb la cama, afuada i del mateix color.

Cantharellus lutescens

Cantharellus lutescens. Laia Ribas

Rovelló

Lactarius sanguifluus

També conegut com vinader, esclata-sang o “níscalo de sangre vinosa”. És un dels més apreciats gastronòmicament. Sovint s’anomena rovelló a un altre bolet del mateix gènere, el pinetell. Es pot confondre amb el rovelló de cabra o lletraga (Lactarius chrysorrheus), un bolet no comestible que s’assembla al rovelló però és més petit, amb un color més clar i quan es trenca en surt llet primer de color blanc i en pocs minuts groc sofre.

Es caracteritza perquè quan es talla surt un líquid de color vinós que sembla òxid -rovell- i en poc temps es torna de color verdós. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix s’aplana i acaba en forma d’embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Es troba a pinedes, especialment a la terra baixa i les obagues. Estableixen micorizes (associacions en simbiosi) amb diverses espècies de pins. Es pot collir d’agost a desembre. 

Lactarius sanguifluus

Lactarius sanguifluus. Jordi Rius

Pinetell

Lactarius deliciosus

Conegut també com rovelló-pinetell, “níscalo”, “mízcalo”. S’assembla al rovelló, Lactarius sanguifluus, però té la llet de color ataronjat que es torna verdosa quan es talla el bolet.

Té un barret de5 a15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, mesura entre 3 i 5 centímetres d’alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre.

Creix a les pinedes, en sòls silícics. A Catalunya és un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l’estiu, fins l’arribada dels primers freds de l’hivern.

No confondre’l amb la cabra de beç (Lactarius torminosus), un bolet tòxic que pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància. A diferència del pinetell, la cabra de beç té el barret molt pelut, especialment al marge. Té el làtex de color blanc. 

Fredolic

Tricholoma terreum

També es coneix com negrito, brunet, “ratón” o “negrilla”. Es pot collir entre els mesos de setembre i desembre.

Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibril·lós, i es trenca amb facilitat; la seva carn és molt minsa i fràgil, a penes fa olor.

És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d’on li ve el nom popular) de manera que allarga la temporada boletaire. Se’l pot arribar a trobar congelat.

Cal tenir cura i no confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret molt esquamós, propi de fagedes i avetoses, per damunt dels1.500 metres d’altitud. En canvi, el fredolic mai creix sota avets. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.

Tricholoma terreum

Tricholoma terreum. Jordi Rius.

Carlet

Hygrophorus russula

Conegut també com escarlet o “higróforo escarlata”, es pot collir entre els mesos d’octubre i desembre.

La cutícula, que és parcialment separable, és llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d’olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant.

Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d’escarleteres.

No s’acostuma a menjar just després de ser collit, sinó que es conserva en sal o salmorra per a una utilització posterior. També es pot conservar al bany maria o en vinagre.

S’ha d’anar amb compte de no confondre amb el fals carlet (Entoloma lividum) que provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals.

Trompeta

Craterellus cornucopioides

Conegut com trompeta de la mort, vaqueta negra, rossinyolic negre o orella d’ase, es pot collir entre els mesos d’agost a desembre.

De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d’embut profund (d’aquí el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial finament rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.

Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l’estiu i a la tardor.

És molt semblant, però més fosca, a la trompeta grisa (Cantharellus cinereus), també comestible. No se’l pot confondre amb cap espècie verinosa.

Craterellus cornucopioides. Laia Ribas

Craterellus cornucopioides. Laia Ribas