Medalla d'or de la Generalitat
  • Imprimeix

Guardonats 2000 - 2009

(Frontignan, 1906 - Sant Palais, 2003). Historiador francès.

Va coincidir com estudiant amb Sartre i va ser deixeble de Labrousse, preocupat per la metodologia de la història. Professor del Liceu Francès de Barcelona durant 20 anys, va redactar la seva tesi doctoral sobre la situació de Catalunya dins l'Espanya moderna als anys 60. El 1979, Pierre Vilar fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, i el 1987 rebé el premi Ramon Llull del Consell del Congrés de Cultura Catalana.

(Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès 2008). Advocat, historiador i polític.

Advocat especialitzat en la defensa dels represaliats pel franquisme, va ser guartonat amb el premi Joan Maragall de l'Institut d'Estudis Catalans. Va lluitar contra el franquisme i va ser un dels promotors de la revista Serra d'Or. Va ser diputat pel PSUC fins el 1984, quan va deixar l'escó i es va convertir en el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Com a historiador, està especialitzat en la Catalunya dels segles XIX i XX. També va rebre el Premi d'Honor de les Lletre Catalanes el 1996.

(Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010). Filòleg, crític i pedagog.

Va estudiar filologia clàssica i va ser professor de català a la Universitat de Liverpool. Ha fet crítiques literàries a les revistes Ariel i Serra d'Or i al diari Avui. Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1982 i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992. Va ser el president de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya.

Dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, és un dels edificis emblemàtics del modernisme català, Patrimoni de la Humanitat des del 1997. La construcció va finalitzar el 1930 i rep el nom del seu mecenes, el banquer Pau Gil. El conjunt ocupa nou illes de l'Eixample amb 27 pavellons. És una fundació privada de beneficència, adscrita al Consorci Sanitari de Barcelona i integrada a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP).

(Barcelona, 1924). Polític i filòleg.

Lector de català a la Universitat de Liverpool i director de la Gran Enciclopèdia Catalana de 1965 a 1971. Va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on fou expulsat durant el franquisme. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va ser el president d'Esquerra Republicana de Catalunya del 1996 al 2004.

L'any 2002 no es va lliurar cap Medalla d'or de la Generalitat.

(Barcelona, 1926 - 2014). Crític literari, assagista i editor.

Teòric i defensor a Catalunya del realisme històric i més endavant de l'estructuralisme. Va fundar i presidir l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. De les seves obres destaquen l'antologia Poesia catalana del segle XX i el seu llibre autobiogràfic Els escenaris de la memòria. Ha rebut els premis Josep Pla, Lletra d'or i la Creu de Sant Jordi.

(Casas Altas, València, 1925 - Barcelona, 2007). Escriptor i periodista.

Tot i ser valencià, va emigrar a Catalunya amb els seus pares i va viure a les barraques de Montjuïc. La seva obra està dedicada a l'onada migratòria cap a l'àrea metropolitana de Barcelona de mitjans del segle XX. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2003. De les seves obres destaca Els altres catalans, un estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants que van influir en l'Assemblea de Catalunya de 1971.

(Barcelona, 1919 - 2004). Limnòleg i ecòleg.

Doctorat en Ciències Naturals, va crear el Departament d'Ecologia de la UB i va ser el primer catedràtic d'Ecologia de l'Estat. Especialitzat en plàncton marí i d'aigües continentals, va ser director del CISC a Barcelona. El 1991 va ser designat titular del comitè científic de l'Agència Europea del Medi Ambient pel Parlament Europeu. El desembre del 2004, es va crear el Premi Ramon Margalef d'Ecologia i Ciències Ambientals.

(Barcelona, 1930 - 2015). Escriptor i professor.

Llicenciat en filologia romànica, es va dedicar a l'estudi de la literatura medieval, per passar a la contemporània a finals dels anys 60. Va guanyar el premi Crítica Serra d'Or per La literatura catalana d'avantguarda, 1916-1938 i el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

(Taradell, 1934) Historiador.

Va fer estudis eclesiàstics fins doctorar-se en història eclesiàstica a la Universitat de Lovaina. Va ocupar el càrrec de director general de patrimoni artístic. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ingressar a la Reial Acadèmia de bones Lletres. Actualment és rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental) i professor d'història eclesiàstica de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona.

(Lleida, 1923 - Barcelona, 2004). Bioquímic.

Llicenciat en Ciències Químiques, va emigrar als Estats Units, on va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Houston. Ha col·laborat en diversos projectes de la NASA. A Catalunya, ha col·laborat en plans de desenvolupament energètic i en l'estudi de fonts alternatives d'energia. Els seus estudis han estat clau per entendre l'origen de la vida al nostre planeta. Ha rebut també la Creu de Sant Jordi al 1991.

(Barcelona 1927 - 2004). Polític.

Va fundar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el 1978. Va ser candidat a la presidència de la Generalitat el 1980 i el 1982 va ser designat ambaixador d'Espanya a França. Posteriorment, va ser president del Parlament català entre el 1995 i el 1999. La Medalla d'Or li va ser concedida 11 mesos després de la seva mort.

Entitat financera que va néixer el 1904 sota el nom de Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis gràcies a una iniciativa col·lectiva. Fins a la Guerra Civil, va ser la gestora de Catalunya i Balears de les assegurances socials obligatòries. Durant el franquisme, va ser intervinguda. El 1990 es va fusionar amb l'antiga Caixa d'Estalvis Mont de Pietat de Barcelona. Actualment, és la tercera entitat financera d'Espanya i la primera de Catalunya.

(Tauste, 1914 - Barcelona, 2007). Polític.

Militant socialista des dels 20 anys, va participar en el procés d'unificació de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Durant el franquisme va ser detingut i torturat i gràcies a la solidaritat internacional va esquivar la pena de mort i va ser expulsat d'Espanya. Va ser el president del PSUC i diputat per Barcelona. És el pare de l'escriptor Sergi Pàmies.

(Premià de Mar, 1929 - Terrasa, 2006). Polític.

Conegut com el Guti, Antoni Gutiérrez era pediatra. Membre del PSUC, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu. Va ser conseller en la Generalitat provisional de Tarradellas i va participar en l'elaboració de l'Estatut de Sau. Va morir tres dies després de l'atorgament de la Medalla.

(Barcelona, 1930). Polític.

President de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys ininterromputs (1980-2003), president de CDC des del 1974 i president de CiU des de novembre del 2004. Doctor en medicina, ha estat una de les figures més influents en la lluita per la democràcia i la defensa de la llengua, cultura i identitat catalanes.

(Barcelona, 1941). Polític.

Alcalde de Barcelona i president de la Generalitat entre 2003 i 2006. Net del poeta Joan Maragall i llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques. Va començar a la política a l'Ajuntament de Barcelona fins arribar a l'alcaldia el 1982. Aquesta època va estar marcada pels Jocs Olímpics de 1992. El 2003 va aconseguir la presidència de la Generalitat gràcies al pacte del Tinell amb ERC i ICV-EUiA. Va abandonar la presidència del PSC al 2007.

(Barcelona, 1930) Actriu.

Montserrat Carulla i Ventura és una de les actrius catalanes més rellevants, tant en l'àmbit teatral com en el cinema i la televisió. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1999 la Medalla d'Or al Mèrit Artístic.

(Barcelona, 1908 - 2012). Metge.

Moisès Broggi ha dedicat tota la seva vida a la medicina, fins i tot en les condicions més adverses, quan el Tribunal Sumaríssim franquista li va prohibir entrar en cap hospital per la seva participació a la guerra. Interessat sempre per la cultura i humanisme, el 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi i en el mateix any se li va atorgrt també el Premi Nacional de Cultura.

El poble mexicà ha estat guardonat per la generositat, la valentia i la fraternitat d'aquest país en l'acolliment de l'exili republicà. A setanta anys de l'inici de l'exili republicà, el Govern de Catalunya manifesta el seu profund agraïment i admiració al poble de Mèxic, per l'excepcional generositat, valentia i fraternitat que van fer possible la persistència amb dignitat de la nació catalana. La Medalla de la Generalitat de Catalunya reconeix els serveis extraordinaris prestats al país en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

El Cos de Bombers de la Generalitat rep el guardó per la vocació, la dedicació i la generositat al servei de les persones, que és allò que ha permès durant tots aquests anys, en millors o pitjors condicions, resoldre les situacions d’emergència de forma tècnicament competent, però a la vegada amb la calor humana necessària per a les persones que pateixen un accident.

Data d'actualització:  08.03.2016