La mediació
La mediació
  • Imprimeix

La mediació

En català diem que “parlant la gent s’entén”.
I el diàleg és justament la base de la mediació, un sistema alternatiu per resoldre els conflictes que es poden generar entre els ciutadans, les empreses o organitzacions en el dia a dia.

A través de la mediació es poden resoldre problemes de diferent naturalesa, per exemple, separacions i divorcis, atenció de les persones grans, disputes en empreses familiars, conflictes amb els veïns, convivència ciutadana, discussions sobre lloguers, herències, reclamacions econòmiques, etc.

Fer ús de la mediació evita haver de recórrer a la denúncia judicial i haver d'esperar una resolució per part d'uns jutjats excessivament desbordats: ‘Parlem-ne!’.

El dia 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació, que promou els valors que defineixen la mediació: diàleg, respecte, confiança i responsabilitat

Es tracta d'un sistema de gestió dels conflictes que es basa en el diàleg i la recerca de solucions constructives. La finalitat és trobar una solució de consens entre les parts implicades, sense haver de començar un procés judicial.

La mediació és:

  • Voluntària (són les parts en conflicte les que decideixen iniciar una mediació i també poden desistir del procés quan ho considerin oportú). 
  • Confidencial (el diàleg que s'hi genera no es divulga, queda reservat entre les parts i el mediador)
  • Imparcial (el mediador ha de buscar l’equilibri entre les parts, sense decantar-se per cap d’elles)
  • Neutral (el mediador no imposa els acords finals, ni el seu punt de vista ha d'influir durant el procés). 

En intervenir activament en resoldre el conflicte, les parts se senten responsables de trobar la solució conjuntament  i, en conseqüència, no hi ha guanyadors ni perdedors. D'aquesta manera, també hi ha més possibilitats que es posi en pràctica la solució consensuada que no quan és una decisió imposada per un tercer (com seria el cas d'un jutge, en un procés judicial).

A més, la mediació té l'avantatge que ajuda a verbalitzar els conflictes i aconsegueix que les relacions no es trenquin totalment i es puguin tornar a recosir en un futur.

A diferència del principi de ruptura de la via judicial, la mediació està orientada a afavorir la cohesió social.

Les parts en conflicte
Són dues o més persones que tenen interès legítim en el assumpte en conflicte, tant físiques com jurídiques (empreses o organitzacions).

Poden ser menors d’edat, si tenen prou coneixement. I en tots els casos, els majors de dotze anys poden intervenir en les mediacions que els afectin. Fins i tot, excepcionalment, poden demanar que s'iniciï una mediació. Aquesta petició sovint es produeix en casos de separacions dels pares.

Poden demanar començar la mediació les persones interessades o bé perquè ho indica una autoritat judicial (el/la jutge).

El professional mediador
Una tercera persona aliena a les parts que estan en conflicte, la mediadora, ajuda les parts a trobar la millor solució. Les persones mediadores són professionals imparcials. Existeix un Registre públic de mediadors d'on les persones en conflicte poden escollir el mediador o bé és el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya qui el proposa. 

 

El/la mediador/a convoca les persones enfrontades a diferents sessions perquè exposin els seus punts de vista i busquin, de forma conjunta i al llarg de les sessions, una solució. Un procés de mediació té una durada d'uns dos mesos, amb un màxim de sis sessions d'uns 90 minuts. 

Un cop s'arriba a un consens, es plasma en un document d'acord que signen totes les parts i que es comprometen a aplicar.

Les persones que no tenen prou diners per anar a judici també tenen dret a una mediació gratuïta. Per poder tenir aquest servei, cal presentar el formulari corresponent i adjuntar la documentació en què s'acredita la manca de recursos. Qui s'encarrega de tramitar l’assistència jurídica gratuïta per obtenir la mediació sense cost són els serveis d’orientació jurídica.

Si no és el cas, el servei de mediació té unes tarifes públiques.

Es pot demanar una mediació al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya o als serveis d'informació en mediació, arreu de Catalunya.

En funció del tipus de conflicte, s'haurà d'emplenar el formulari corresponent per sol·licitar-la (de mediació familiar o de mediació civil no familiar). 

Per arribar al consens entre persones enfrontades, es necessiten professionals de la mediació.

Les persones mediadores han de tenir un títol universitari i acreditar una formació especialitzada que s'aconsegueix amb cursos homologats, d'una durada mínima de 230 hores. 

A Catalunya, l'organisme que supervisa els professionals de la mediació és el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Els cursos els imparteixen centres docents universitaris o bé col·legis professionals o altres corporacions de dret públic.

Data d'actualització:  29.12.2016