subcap_img_006
  • Imprimeix

Escriptors que fan anys

Aquest any hi ha tres escriptors que formen part del ric patrimoni cultural català que compleixen cinquantenaris o múltiples de la mort o del naixement, són Josep Palau i Fabre, Aurora Bertrana i Prudenci Bertrana. 

125 anys del naixement d’Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana i Salazar va néixer el 29 d'octubre de 1892 a Girona. Tot i la seva inclinació primerenca per la literatura, la seva família la va encaminar cap als  estudis musicals. Va començar a estudiar violoncel amb Tomàs Sobrequés, un reputat professor de l’època i, més tard, continua a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. L’any 1923 viatja a Ginebra per ampliar la seva formació musical a l’Institut Dalcroze, estudis que se sufragarà amb actuacions musicals a la ràdio o als hotels suïssos.

El 1925 es casa amb un enginyer suís i, per motius de feina, el 1926 viatgen a la Polinèsia i s’instal·len a Tahití. Des d’aquest exòtic indret, Aurora Bertrana escriu reportatges que es publiquen a la revista D'Ací i d'Allà, i també el seu primer llibre, Paradisos oceànics (1930), obra que recull l’exotisme i els costums de la cultura maori i que va causar cert rebombori a l’època.

100 anys dels naixement de Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre fou un poeta, dramaturg i crític d’art nascut a Barcelona el 21 d'abril de 1917. Des de molt jove es relaciona amb els ambients literaris catalans i comença a publicar articles en la revista La Humanitat. El 1939, un cop acabada la Guerra Civil, inicia els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys universitaris, fa palès el seu compromís per la recuperació de l’ús de la llengua catalana, tot i les restriccions del govern franquista. Així, en plena postguerra, organitza el 1941 les trobades dels Amics de la Poesia al seu propi domicili familiar i el 1944 funda la revista Poesia i l'editorial La Sirena, on publica L'aprenent de poeta, un recull de poemes escrits entre 1936 i 1942. Un any més tard, apareix l’emblemàtica revista Ariel, fundada i dirigida per Josep Palau juntament amb Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié. Poc després, el govern francès li concedeix una beca i el 1945 s’instal·la a París, on romandrà durant dues dècades. Allí es relacionarà amb artistes i escriptors residents a la capital francesa, com ara Antonin Artaud, Albert Camus, Octavio Paz, María Zambrano o Pablo Picasso, que esdevindrà una figura cabdal en la seva producció literària.

150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i Compte

Literàriament es va desmarcar de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), que no ha deixat de reeditar-se en català durant més de cent anys i que ha estat traduïda a l’alemany, a l’italià, a l’occità, al castellà, al francès i l’anglès, i pel recull Proses bàrbares (1911). També va publicar els seus primers contes l'any 1898, alguns dels quals han estat considerats dels millors que s'han escrit en català.

La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els personatges rurals i els animals. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols -integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)- on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, lligat a les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres dels seus quatre fills.