subcap_img_006
  • Imprimeix

Sant Jordi al Palau

Relleu de Sant Jordi ubicat a la façana del Palau de la Generalitat del carrer del Bisbe.

Relleu de Sant Jordi ubicat a la façana del Palau de la Generalitat del carrer del Bisbe.

Quan la Generalitat, és a dir, l’antiga Deputació del General de Catalunya, feia un pas més en l’assentament del seu poder polític, amb la construcció de la seva primera casa-seu l’any 1400, la figura de Sant Jordi ja feia cap a 100 anys que n’era patró i segles que era venerada a Catalunya. De fet, sempre, des dels orígens, la seva ègida ha acompanyat els anhels del país. La tradició llegendària ja constata l’ajuda del Sant al comte Borrell a les darreries del segle X. També és escrit que va afavorir el rei Jaume I al segle XIII, en la conquesta de Mallorca i després en la de València, enfront dels sarraïns. Igualment va assistir Pere el Cerimoniós en la seva defensa dels països catalans, davant la invasió de les tropes castellanes de Pere el Cruel. Guerra que comportà, precisament, l’assentament definitiu de la Generalitat de Catalunya com a òrgan permanent delegat de les Corts Catalanes, el 1359.

No és estrany, doncs, que la institució ja hagués adoptat la creu de Sant Jordi com a senyal d’identificació sobre la porta d’entrada de la seva seu, des del carrer de Sant Honorat, ni que hagués volgut solemnitzar la portalada del carrer del Bisbe amb l’extraordinari medalló de pedra que representa el Sant tot matant el drac. Les Corts també van manar construir a la casa una esplèndida capella dedicada al Sant, com ho acrediten els documents i la clau de la volta estrellada que la cobreix. A més, a l’interior hi van fer un grandiós retaule pintat amb la història de Sant Jordi, completat amb un frontal d’altar brodat. Així mateix, van adquirir una estàtua de Sant Jordi, de plata, i més tard uns reliquiaris, joies de l’art de l’orfebreria. També els va semblar necessari encarregar tot un conjunt de tern litúrgic, brodat amb escenes de la vida del Sant, format per una capa pluvial, dues dalmàtiques, una casulla, estoles, maniples... així com uns luxosos missals miniats. Pocs llocs hi deu haver on, en un espai tan reduït, es concentri una tal densitat de referències jordianes.

Sembla com si Sant Jordi a més d’ajudar el país en batalles decisives, també hagués inspirat tots els artífexs que van donar forma i homenatge a la seva figura al Palau de la Generalitat. La història de l’art acredita, ara, 600 anys després, que Marc Safont, l’arquitecte d’aquesta primera fase de la casa, Pere Joan, l’escultor; Bernat Martorell, pintor de retaules; Antoni Sadurní, brodador; i els orfebres, amb l’autor encara anònim de la imatge de plata, han quedat com els millors del seu temps i estan fent un gran paper en la història de l’art gòtic català i universal.

De fet, la proclamació del 23 d’abril, Sant Jordi, com a dia festiu a Catalunya, que es produí l’any 1456 no era més que la ratificació oficial d’una devoció general i popular, més enllà de l’estament militar o de la noblesa, potser els primers que el van adoptar com a patró dels cavallers. En les diferents etapes de la construcció de la casa de la Generalitat, primer fins a acabar de completar el seu perímetre edificat, cap al 1640, i després en les obres de millora fins als nostres dies, sempre s’ha insistit a recordar Sant Jordi. Entre les representacions en figura i les referències heràldiques, en els llocs més preeminents i repartides arreu, avui es pot dir que tot l’edifici esdevé un gran monument dedicat al Sant.

Data d'actualització:  16.04.2014