subcap_img_006
  • Imprimeix

Sant Jordi i el drac

Escultura de Sant Jordi al Palau de la Generalitat

Escultura de Sant Jordi al Palau de la Generalitat

Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre Legenda sanctorum. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.

Data d'actualització:  16.04.2014