• Imprimeix

Títol II. Des Institucions (articles 55-94)

ARTICLE 55. DISPOSICIONS GENERAUS 

  1. Eth Parlament represente ath pòble de Catalonha.
  2. Eth Parlament exercís era potestat legislativa, apròve es pressupòsti dera Generalitat e contròtle e impulse era accion politica e de govèrn. Ei era sedença a on s’exprèsse preferentament eth pluralisme e se hè public eth debat politic.
  3. Eth Parlament ei inviolable.

 

ARTICLE 56. COMPOSICION E REGIM ELECTORAU 

  1. Eth Parlament se compause d’un minim de cent deputats e un maxim de cent cinquanta, escuelhuts per un tèrme de quate ans per miei de sufragi universau, liure, igual, dirècte e secret, cossent damb aguest Estatut e era legislacion electorau.
  2. Eth sistèma electorau ei de representacion proporcionau e a d’assegurar era representacion adequada de totes es zònes deth territòri de Catalonha. Era Administracion electorau ei independenta e garantís era transparéncia e era objectivitat deth procès electorau. Eth regim electorau ei regulat per ua lei deth Parlament aprovada en ua votacion finau sus eth conjunt deth tèxte per majoria de dues tresaus parts des deputats.  
  3. Son electors e elegibles es ciutadans de Catalonha que son en plen dret des sòns drets civius e politics, cossent damb era legislacion electorau. Era lei electorau de Catalonha a d’establir critèris de paritat enter hemnes e òmes entara elaboracion des listres electoraus.  
  4. Eth president o presidenta dera Generalitat, quinze dies abans der acabament dera legislatura, a de convocar es eleccions, qu’an d’auer lòc entre quaranta e seishanta dies despús dera convocatòria.

 

ARTICLE 57. ESTATUT DES DEPUTATS 

  1. Es membres deth Parlament son inviolables pes vòts e es opinions qu’emeten en exercici deth sòn cargue. Pendent eth sòn mandat, gaudissen d’immunitat damb er efècte concrèt que non pòden èster detenguts se non ei en cas de delicte flagrant.
  2. Enes causes contra es deputats, ei compentent eth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha. Dehòra deth territòri de Catalonha era responsabilitat penau ei exigibla enes madeishi tèrmes dauant era Sala Penau deth Tribunau Suprem.
  3. Es deputats non son sometuts a mandat imperatiu.

 

ARTICLE 58. AUTONOMIA PARLAMENTÀRIA 

  1. Eth Parlament gaudís d’autonomia organizativa, financèra, administrativa e disciplinària.  
  2. Eth Parlament elabòre e apròve eth sòn reglament e eth sòn pressupòst e fixe er estatut deth personau que ne depen.
  3. Era aprobacion e era reforma deth Reglament deth Parlament corresponen ath Plen deth Parlament e requerissen eth vòt favorable dera majoria absoluda des deputats en ua votacion finau sus eth conjunt deth tèxte.

 

ARTICLE 59. ORGANIZACION E FONCIONAMENT 

  1. Eth Parlament a un president o presidenta e ua mesa escuelhuts peth Plen. Eth Reglament deth Parlament ne regule era eleccion e es foncions.
  2. Eth Reglament deth Parlament regule es drets e es déuers des deputats, es requesits entara formacion des grops parlamentaris, era intervencion d’aguesti en exercici des foncions parlamentàries e es atribucions dera Junta de Portaveus.
  3. Eth Parlament foncione en plen e en comissions. Es grops parlamentaris participen en totes es comissions en proporcion as sòns membres.
  4. Eth Parlament a ua deputacion permanenta, presidida peth president o presidenta deth Parlament e integrada peth nombre de deputats qu’eth Reglament deth Parlament determine, en proporcion ara representacion de cada grop parlamentari. Era Deputacion Permanenta velhe pes poders deth Parlament quan aguest non ei amassat enes periòdes entre sessions, quan a acabat eth mandat parlamentari e quan a estat disolvut. En cas d’acabament dera legislatura o de dissolucion deth Parlament, eth mandat des deputats qu’intègren era Deputacion Permanenta ei prorrogat enquiara constitucion deth nau Parlament.
  5. Es cargues publics e eth personau ath servici des administracions publiques qu’actuen en Catalonha an era obligacion de comparéisher a requeriment deth Parlament.
  6. Eth Parlament pòt crear comissions d’investigacion sus quinsevolh ahèr de relevància publica que sigue d’interès dera Generalitat. Es persones requerides pes comissions d’investigacion an de comparéisher-i obligatòriament, cossent damb eth procediment e es garanties establides peth Reglament deth Parlament. S’an de regular per lei es sancions per incompliment d’aguesta obligacion.  
  7. Eth Reglament deth Parlament a de regular era trametuda des peticions individuaus e collectives dirigides ath Parlament. Tanben an d’establir mecanismes de participacion ciutadana en exercici des foncions parlamentàries.  


ARTICLE 60. REGIM DES AMASSADES E DES SESSIONS  

  1. Eth Parlament s’amasse anuaument en dus periòdes ordinaris de sessions fixadi peth Reglament. Eth Parlament se pòt amassar en sessions extraordinàries dehòra des periòdes ordinaris de sessions. Es sessions extraordinàries deth Parlament son convocades peth sòn president o presidenta per acòrd dera Deputacion Permanenta, a prepausa de tres grops parlamentaris o d’ua quatau part des deputats, o a peticion de grops parlamentaris o de deputats que ne representen era majoria absoluda. Eth Parlament tanben s’amasse en session extraordinària a peticion deth president o presidenta dera Generalitat. Es sessions extraordinàries se convòquen damb un orde deth dia determinat e se lhèuen despús d’auer-lo agotat.  
  2. Es sessions deth Plen son publiques, exceptat enes supausats establidi peth Reglament deth Parlament.
  3. Eth Parlament, entà adoptar acòrds validament, s’a de trapar amassat damb era preséncia dera majoria absoluda des deputats. Es acòrds son valids s’an estat aprovats pera majoria simpla des deputats presents, sense prejudici des majories especiaus establides per aguest Estatut, pes leis o peth Reglament deth Parlament.

 

ARTICLE 61. FONCIONS

Corresponen ath Parlament, ath delà des foncions establides per article 55, es que seguissen:

  1. Designar es senadors que representen ara Generalitat en Senat. Era designacion s’a de hèr en ua convocatòria especifica e de manèra proporcionau ath nombre de deputats de cada grop parlamentari.
  2. Elaborar proposicions de lei entà presentar-les ara Mesa deth Congrès des Deputats e nomenar es deputats deth Parlament encargadi de defener-les.
  3. Sollicitar ath Govèrn der Estat era adopcion de projèctes de lei.
  4. Sollicitar ar Estat era transferéncia o delegacion de competéncies e era atribucion de facultats en encastre der article 150 dera Constitucion.
  5. Interpausar eth recors d’inconstitucionalitat e personar-se dauant eth Tribunau Constitucionau en d’auti procèssi constitucionaus, cossent damb çò qu’establís era Lei organica deth Tribunau Constitucionau.
  6. Es autes foncions que li atribuïssen aguest Estatut e es leis. 

 

ARTICLE 62. INICIATIVA LEGISLATIVA E EXERCICI DERA FONCION LEGISLATIVA 

  1. Era iniciativa legislativa correspon as deputats, as grops parlamentaris e ath Govèrn. Tanben correspon, enes tèrmes establits pes leis de Catalonha, as ciutadans, mejançant era iniciativa legislativa populara, e as organs representatius des ens supramunicipaus de caractèr territoriau qu’establís aguest Estatut.
  2. Son leis de desvolopament basic der Estatut es que regulen dirèctament es matèries nomentades pes articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 e 94.1. Era aprobacion, era modificacion e era derogacion d’aguestes leis requerissen eth vòt favorable dera majoria absoluda deth Plen deth Parlament en ua votacion finau sus eth conjunt deth tèxte, exceptat qu’er Estatut n’establisque ua auta.
  3. Eth Plen deth Parlament pòt delegar era tramitacion e era aprobacion d’iniciatives legislatives as comissions legislatives permanentes. En quinsevolh moment pòt revocar aguesta delegacion. Non pòden èster objècte de delegacion as comissions era reforma der Estatut, es leis de desvolopament basic, eth pressupòst dera Generalitat e es leis de delegacion legislativa ath Govèrn.

 

ARTICLE 63. DELEGACION EN GOVÈRN DERA POTESTAT LEGISLATIVA 

  1. Eth Parlament pòt delegar en Govèrn era potestat de dictar normes damb reng de lei. Es disposicions deth Govèrn que contien legislacion delegada an eth nòm de decrèts legislatius. Non pòden èster objècte de delegacion legislativa era reforma der Estatut, es leis de desvolopament basic, exceptat que se delègue er establiment d’un tèxte rehonut, era regulacion essenciau e eth desvolopament dirècte des drets reconeishuts per Estatut e pera Carta des drets e es déuers des ciutadans de Catalonha e eth pressupòst dera Generalitat.  
  2. Era delegacion legislativa sonque se pòt autrejar ath Govèrn. Era delegacion a d’èster exprèssa, mejançant ua lei, entà ua matèria concrèta e damb era determinacion d’un tèrme entà hèr-ne usatgr. Era delegacion s’agòte quan eth Govèrn publique eth decrèt legislatiu corresponent o quan eth Govèrn se trape en foncions.  
  3. Quan se tracte d’autorizar ath Govèrn entà formular un nau tèxte articulat, es leis de delegacion an de fixar es bases as quaus s’a d’ajustar eth Govèrn en exercici dera delegacion legislativa. Quan se tracte d’autorizar ath Govèrn a rehóner tèxtes legaus, es leis an de determinar era artenhuda e es critèris dera rehonuda.
  4. Eth contròtle dera legislacion delegada ei regulat peth Reglament deth Parlament. Es leis de delegacion tanben pòden establir un regim de contròtle especiau entàs decrèts legislatius.

 

ARTICLE 64. DECRÈTS LEI 

  1. En cas d’un besonh extraordinari e urgent, eth Govèrn pòt dictar disposicions legislatives provisionaus sus era forma de decrèt lei. Non pòden èster objècte de decrèt lei era reforma der Estatut, es matèries que son objècte de leis de desvolopament basic, era regulacion essenciau e eth desvolopament dirècte des drets reconeishuts per Estatut e pera Carta des drets e es déuers des ciutadans de Catalonha e eth pressupòst dera Generalitat.  
  2. Es decrèts lei demoren derogats s’en tèrme improrrogable des trenta dies subsegüents ara promulgacion non son validats exprèssament peth Parlament despús d’un debat e ua votacion de totalitat.  
  3. Eth Parlament pòt tramitar es decrèts lei coma projèctes de lei peth procediment d’urgéncia, laguens deth tèrme establit per apartat 2.

 

ARTICLE 65. PROMULGACION E PUBLICACION DES LEIS

Es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president o presidenta dera Generalitat, eth quau n’ordene era publicacion en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en tèrme de quinze dies des dera aprobacion, e en Boletín Oficial del Estado. Ar efècte dera entrada en vigor, regís era data de publicacion en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Era version oficiau en castelhan ei era traduccion elaborada pera Generalitat.

ARTICLE 66. CAUSES D’ACABAMENT DERA LEGISLATURA

Era legislatura acabe per expiracion deth mandat legau en complir-se es quate ans dera data des eleccions. Tanben pòt acabar anticipadament se non a lòc era investidura deth president o presidenta dera Generalitat, o per dissolucion anticipada, acordada peth president o presidenta dera Generalitat.

ARTICLE 67. ELECCION, NOMENAMENT, ESTATUT PERSONAU, CESSAMENT E COMPETÉNCIES

  1. Eth president o presidenta a era mès nauta representacion dera Generalitat e dirigís era accion deth Govèrn. Tanben a era representacion ordinària der Estat en Catalonha.
  2. Eth president o presidenta dera Generalitat ei escuelhut peth Parlament d’enter es sòns membres. Se pòt regular per lei era limitacion de mandats.
  3. Se, un còp transcorreguts dus mesi des dera prumèra votacion d’investidura, cap candidat o candidata non ei escuelhut, eth Parlament demore dissolvut automaticament e eth president o presidenta dera Generalitat en foncions convòque eleccions de manèra immediata, qu’an d’auer lòc enter quaranta e seishanta dies despús dera convocatòria.  
  4. Eth president o presidenta dera Generalitat ei nomenat peth rei.
  5. Ua lei deth Parlament regule er estatut personau deth president o presidenta dera Generalitat. As efèctes de precedéncies e protocòl en Catalonha, eth president o presidenta dera Generalitat a era posicion preeminenta, que li correspon coma representant dera Generalitat e der Estat en Catalonha.
  6. Coma representant ordinari der Estat en Catalonha, correspon ath president o presidenta:
    • Promulgar, en nòm deth rei, es leis, es decrèts lei e es decrèts legislatius de Catalonha e ordenar-ne era publicacion.
    • Ordenar era publicacion des nomenaments des cargues institucionaus der Estat en Catalonha.  
    • Demanar era collaboracion as autoritats der Estat qu’exercissen foncions publiques en Catalonha.
    • Es autes que determinen es leis.
  7. Eth president o presidenta dera Generalitat cesse per renovacion deth Parlament pr’amor d’ues eleccions, per aprobacion d’ua mocion de censura o denegacion d’ua qüestion de confiança, per mòrt, per dimission, per incapacitat permanenta, fisica o mentau, reconeishuda peth Parlament, que l’inabilite entar exercici deth cargue, e per condemna penau fèrma que compòrte era inabilitacion entar exercici de cargues publics.
  8. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, se n’i a, o eth conselhèr o conselhèra que determine era lei, suplís e substituís ath president o presidenta dera Generalitat enes casi d’abséncia, malautia, cessament per causa d’incapacitat e mòrt. Era supléncia e era substitucion non permeten exercir es atribucions deth president o presidenta relatives ath plantejament d’ua qüestion de confiança, era designacion e eth cessament des conselhèrs e era dissolucion anticipada deth Parlament.
  9. Eth president o presidenta dera Generalitat, se non a nomenat un conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, pòt delegar temporaument foncions executives en un des conselhèrs.  

Seccion prumèra. Eth Govèrn

ARTICLE 68. FONCIONS, COMPOSICION, ORGANIZACION E CESSAMENT 

  1. Eth Govèrn ei er organ superior collegiat que dirigís era accion politica e era Administracion dera Generalitat. Exercís era foncion executiva e era potestat reglamentària cossent damb aguest Estatut e es leis.
  2. Eth Govèrn se compause deth president o presidenta dera Generalitat, eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, s’ei de besonh, e es conselhèrs.  
  3. Ua lei a de regular era organizacion, eth foncionament e es atribucions deth Govèrn.  
  4. Eth Govèrn cesse quan ac hè eth president o presidenta dera Generalitat.
  5. Es actes, es disposicions generaus e es normes qu’emanen deth Govèrn o dera Administracion dera Generalitat an d’èster publicats en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aguesta publicacion ei sufisenta, a toti es efèctes, entara eficàcia des actes e entara entrada en vigor des disposicions generaus e es normes.

 

ARTICLE 69. ETH CONSELHÈR PRUMÈR O CONSELHÈRA PRUMÈRA

Eth president o presidenta dera Generalitat per decrèt pòt nomenar e separar un conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, dera quau causa a de dar compde ath Parlament. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra ei membre deth Govèrn. Eth conselhèr prumèr o conselhèra prumèra, cossent damb çò qu’establís era lei, a foncions pròpries, ath delà des delegades peth president o presidenta.  

ARTICLE 70. ESTATUT PERSONAU DES MEMBRES DETH GOVÈRN 

  1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs, pendent es sòns mandats e pes actes presomptament delictius cometuts en territòri de Catalonha, non pòden èster detenguts ne retenguts exceptat en cas de delicte flagrant.  
  2. Correspon ath Tribunau Superior de Justícia de Catalonha decidir sus era inculpacion, eth processament e er enjudiciament deth president o presidenta dera Generalitat e des conselhèrs. Dehòra deth territòri de Catalonha era responsabilitat penau ei exigibla enes madeishi tèrmes dauant era Sala Penau deth Tribunau Suprem.

 

Seccion dusau. Era Administracion dera Generalitat

ARTICLE 71. DISPOSICIONS GENERAUS E PRINCIPIS D’ORGANIZACION E FONCIONAMENT

  1. Era Administracion dera Generalitat ei era organizacion qu’exercís es foncions executives atribuïdes per aguest Estatut ara Generalitat. A era condicion d’administracion ordinària cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis, sense prejudici des competéncies que corresponen ara Administracion locau.
  2. Era Administracion dera Generalitat servís damb objectivitat as interèssi generaus e actue damb somission plea as leis e ath dret.  
  3. Era Administracion dera Generalitat actue cossent damb es principis de coordinacion e transversalitat, damb finalitat de garantir era integracion des politiques publiques.
  4. Era Administracion dera Generalitat, cossent damb eth principi de transparéncia, a de hèr publica era informacion de besonh entà qu’es ciutadans en poguen avalorar era gestion.
  5. Era Administracion dera Generalitat exercís es sues foncions en territòri cossent damb es principis de desconcentracion e descentralizacion.  
  6. Es leis an de regular era organizacion dera Administracion dera Generalitat e an de determinar en tot cas:
    1. Es modalitats de descentralizacion foncionau e es diuèrses formes de personificacion publica e privada que pòt adoptar era Administracion dera Generalitat.
    2. Es formes d’organizacion e de gestion des servicis publics.
    3. Era actuacion dera Administracion dera Generalitat en regim de dret privat, e tanben era participacion deth sector privat ena execucion des politiques publiques e era prestacion des servicis publics.
  7. S’a de regular per lei er estatut juridic deth personau ath servici dera Administracion dera Generalitat, en tot includir-i, en tot cas, eth regim d’incompatibilitats, era garantia de formacion e actualizacion des coneishements e era praxi de besonh entà complir es foncions publiques.

 

ARTICLE 72. ORGANS CONSULTIUS DETH GOVÈRN 

  1. Era Comission Juridica Assessora ei eth naut organ consultiu deth Govèrn. Ua lei deth Parlament en regule era composicion e es foncions.  
  2. Eth Conselh de Trebalh, Economic e Sociau de Catalonha ei er organ consultiu e d’assessorament deth Govèrn en matèries socioeconomiques, laboraus e aucupacionaus. Ua lei deth Parlament en regule era composicion e es foncions.  

ARTICLE 73. DRETS E OBLIGACIONS DES MEMBRES DETH GOVÈRN VÈRS ETH PARLAMENT 

  1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs an eth dret d’assistir tàs amassades deth Plen e des comissions parlamentàries e prener-i era paraula.
  2. Eth Parlament pòt requerir ath Govèrn e as sòn membres era informacion que considère de besonh entar exercici des sues foncions. Tanben en pòt requerir era preséncia en Plen e enes comissions, enes tèrmes qu’establís eth Reglament deth Parlament.

 

ARTICLE 74. RESPONSABILITAT POLITICA DETH GOVÈRN E DES SÒNS MEMBRES

  1. Eth president o presidenta dera Generalitat e es conselhèrs responen politicament dauant eth Parlament de forma solidària, sense prejudici dera responsabilitat dirècta de cadun d’eri.
  2. Era delegacion de foncions deth president o presidenta dera Generalitat non lo desliure dera sua responsabilitat politica dauant eth Parlament.

 

ARTICLE 75. DISSOLUCION ANTICIPADA DETH PARLAMENT

Eth president o presidenta dera Generalitat, damb era deliberacion prealablea deth Govèrn e sus era sua exclusiva responsabilitat, pòt dissòlver eth Parlament. Aguesta facultat non pòt èster exercida quan sigue en tràmit ua mocion de censura e tanpòc se non a transcorrut un an coma minim des dera darrèra dissolucion per aguest procediment. Eth decrèt de dissolucion a d’establir era convocatòria de naues eleccions, qu’an d’auer lòc enter es quaranta e es seishanta dies següents ara data de publicacion deth decrèt en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Seccion prumèra. Eth Conselh de Garanties Estatutàries

ARTICLE 76. FONCIONS 

  1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries ei era institucion dera Generalitat que velhe pera adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion des disposicions dera Generalitat enes tèrmes qu’establís er apartat 2.
  2. Eth Conselh de Garanties Estatutàries pòt dictaminar, enes tèrmes qu’establisque era lei, enes casi següents:
    1. Era adequacion ara Constitucion des projèctes e des proposicions de reforma der Estatut d’autonomia de Catalonha abans qu’eth Parlament les apròve.
    2. Era adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion des projèctes e des proposicions de lei sometuts a debat e aprobacion deth Parlament e des decrèts lei sometuts a convalidacion deth Parlament.  
    3. Era adequacion ad aguest Estatut e ara Constitucion des projèctes de decrèt legislatiu aprovats peth Govèrn.
    4. Era adequacion des projèctes e des proposicions de lei e des projèctes de decrèt legislatiu aprovats peth Govèrn ara autonomia locau enes tèrmes que garantís aguest Estatut.
  3. Eth Conselh de Garanties Estatutàries a de dictaminar abans dera interposicion deth recors d’inconstitucionalitat peth Parlament o peth Govèrn, abans dera interposicion de conflicte de competéncia peth Govèrn e abans dera interposicion de conflicte de defensa dera autonomia locau dauant eth Tribunau Constitucionau.
  4. Es dictamens deth Conselh de Garanties Estatutàries an caractèr vinculant en çò que hè as projèctes de lei e es proposicions de lei deth Parlament que desvolopen o afècten a drets reconeishuts per aguest Estatut.

 

ARTICLE 77. COMPOSICION E FONCIONAMENT 

  1. Eth Conselh de Garanties Estatutàries ei format per membres nomenats peth president o presidenta dera Generalitat enter juristes de reconeishuda competéncia, dues tresaus parts des quaus a prepausa deth Parlament, per majoria de tres cincaus parts des deputats, e ua tresau part a prepausa deth Govèrn.
  2. Es membres deth Conselh de Garanties Estatutàries an d’escuélher d’enter eri eth president o presidenta.
  3. Ua lei deth Parlament regule era composicion e eth foncionament deth Conselh de Garanties Estatutàries, er estatut des membres e es procediments relatius ar exercici des sues foncions. Se pòden agranir per lei es foncions dictaminadores deth Conselh de Garanties Estatutàries qu’establís aguest Estatut sense atribuïr-les caractèr vinculant.
  4. Eth Conselh de Garanties Estatutàries a autonomia organica, foncionau e pressupostària cossent damb era lei.  

 

Seccion dusau. Eth Sindic de Grèuges

ARTICLE 78. FONCIONS E RELACIONS DAMB ES AUTES INSTITUCIONS ANALÒGUES

  1. Eth Sindic de Grèuges a era foncion de protegir e deféner es drets e es libertats que reconeishen era Constitucion e aguest Estatut. Damb aguesta finalitat supervise, damb caractèr exclusiu, era activitat dera Administracion dera Generalitat, era des organismes publics o privats vinculats o que ne depenen, era des empreses privades que gestionen servicis publics o complissen activitats d’interès generau o universau o activitats equivalentes de manèra concertada o indirècta e era des autes persones damb ligam contractuau damb era Administracion dera Generalitat e damb es entitats publiques que ne depenen. Tanben supervise era activitat dera Administracion locau de Catalonha e era des organismes publics o privats viculats o que ne depenen.
  2. Eth Sindic de Grèuges e eth Defensor deth Pòble collabòren en exercici des sues foncions.  
  3. Eth Sindic de Grèuges pòt sollicitar dictamen ath Conselh de Garanties Estatutàries sus es projèctes e es proposicions de lei sosmetudi a debat e aprobacion deth Parlament e des decrèts lei sosmetudi a convalidacion deth Parlament, quan regulen drets reconeishudi per aguest Estatut.
  4. Eth Sindic de Grèuges pòt establir relacions de collaboracion damb es defensors locaus dera ciutadania e d’autes figures analògues creades en encastre public e eth privat.
  5. Es administracions publiques de Catalonha e es autes entitats e persones a qué hè referéncia er apartat 1 an era obligacion de cooperar damb eth Sindic de Grèuges. S’an de regular per lei es sancions e es mecanismes destinadi a garantir eth compliment d’aguesta obligacion.


ARTICLE 79. DESIGNACION E ESTATUT DETH SINDIC DE GRÈUGES

  1. Eth sindic o sindica de grèuges ei escuelhut peth Parlament per majoria de tres cincaus parts des sòns membres.  
  2. Eth sindic o sindica de grèuges exercís es sues foncions damb imparcialitat e independéncia, ei inviolable pes opinions expressades en exercici des sues foncions, ei inamobible e sonque pòt èster destituït e suspenut pes causes qu’establís era lei.
  3. S’an de regular per lei er estatut personau deth sindic de grèuges, es incompatibilitats, es causes de cessament, era organizacion e es atribucions dera institucion. Eth Sindic de Grèuges gaudís d’autonomia reglamentària, organizativa, foncionau e pressupostària cossent damb es leis.  

 

Seccion tresau. Era Sindicatura de Compdes

ARTICLE 80. FONCIONS E RELACIONS DAMB ETH TRIBUNAU DE COMPDES

  1. Era Sindicatura de Compdes ei er organ fiscalizador extèrn des compdes, dera gestion economica e deth contròtle d’eficiéncia dera Generalitat, des ens locaus e dera rèsta deth sector public de Catalonha.  
  2. Era Sindicatura de Compdes depen organicament deth Parlament, exercís es sues foncions per delegacion d’aguest e damb plea autonomia organizativa, foncionau e pressupostària, cossent damb es leis.
  3. Era Sindicatura de Compdes e eth Tribunau de Compdes an d’establir es sues relacions de cooperacion mejançant un convèni. En aguest convèni s’an d’establir es mecanismes de participacion enes procediments jurisdiccionaus sus responsabilitat compdabla.  

 

ARTICLE 81. COMPOSICION, FONCIONAMENT E ESTATUT PERSONAU  

  1. Era Sindicatura de Compdes ei formada per sindics designats peth Parlament per majoria de tres cincaus parts. Es sindics escuelhen d’enter eri eth sindic o sindica major.
  2. S’an de regular per lei er estatut personau, es incompatibilitats, es causes de cessament, era organizacion e eth foncionament dera Sindicatura de Compdes.

 

Seccion quatau. Regulacion deth Conselh der Audiovisuau de Catalonha

ARTICLE 82. ETH CONSELH DER AUDIOVISUAU DE CATALONHA

Eth Conselh der Audiovisuau de Catalonha ei era autoritat reguladora independenta en encastre dera comunicacion audiovisuau publica e privada. Eth Conselh actue damb plea independéncia deth Govèrn dera Generalitat en exercici des sues foncions. Ua lei deth Parlament a d’establir es critèris d’eleccion des sòns membres e es sòns encastres especifics d’actuacion. 

Seccion prumèra. Organizacion territoriau locau

  1. Catalonha estructure era sua organizacion territoriau basica en municipis e vegueries.  
  2. Er encastre supramunicipau ei constituït, en tot cas, pes comarques, qu’a de regular ua lei deth Parlament.
  3. Es auti ens supramunicipaus que cree era Generalitat se fondamenten ena volentat de collaboracion e associacion des municipis.  

 

ARTICLE 84. COMPETÉNCIES LOCAUS

  1. Aguest Estatut garantís as municipis un nuclèu de competéncies pròpries qu’an d’èster exercides per aguestes entitats damb plea autonomia, subjècta sonque a contròtle de constitucionalitat e de legalitat.
  2. Es govèrns locaus de Catalonha an en tot cas competéncies pròpries sus es matèries que seguissen, enes tèrmes que determinen es leis:
    1. Era ordenacion e era gestion deth territòri, er urbanisme e era disciplina urbanistica e era conservacion e eth manteniment des bens de domeni public locau.
    2. Era planificacion, era programacion e era gestion d’abitatge public e era participacion ena planificacion en sòu municipau der abitatge de proteccion oficiau.  
    3. Era ordenacion e era prestacion de servicis basics ara comunitat.
    4. Era regulacion e era gestion des equipaments municipaus.  
    5. Era regulacion des condicions de seguretat enes activitats organizades en espacis publics e en locaus de concorréncia publica. Era coordinacion mejançant era Junta de Seguretat des diuèrsi còssi e fòrces presents en municipi.
    6. Era proteccion civila e era prevencion d’incendis.  
    7. Era planificacion, era ordenacion e era gestion dera educacion infantila e era participacion en procès de matriculacion enes centres publics e concertats deth tèrme municipau, eth manteniment e er aprofitament, dehòra der orari escolar, des centres publics e eth calendari escolar.  
    8. Era circulacion e es servicis de mobilitat e era gestion deth transpòrt de viatgèrs municipau.
    9. Era regulacion der establiment d’autorizacions e promocions de tota sòrta d’activitats economiques, especiaument es de caractèr comerciau, artesanau e toristic e foment dera aucupacion.
    10. Era formulacion e era gestion de politiques entara proteccion deth miei ambient e eth desvolopament sostenible.
    11. Era regulacion e era gestion des equipaments esportius e de léser e promocion d’activitats.
    12. Era regulacion der establiment d’infraestructures de telecomunicacions e prestacion de servicis de telecomunicacions.
    13. Era regulacion e era prestacion des servicis d’atencion as persones, des servicis sociaus publics d’assisténcia primària e foment des politiques d’acuelhement des immigrants.
    14. Era regulacion, era gestion e era susvelhança des activitats e usi que s’amien a tèrme enes plages, enes arrius, enes lacs e ena montanha.  
  3. Era distribucion des responsabilitats administratives enes matèries a qué se referís er apartat 2 enter es diuèrses administracions locaus a de tier en compde era sua capacitat de gestion e se regís pes leis aprovades peth Parlament, peth principi de subsidiarietat, cossent damb çò qu’establís era Carta europèa dera autonomia locau, peth principi de diferenciacion, cossent damb es caracteristiques que presente era realitat municipau, e peth principi de sufisença financièra.  
  4. Era Generalitat a de determinar e fixar es mecanismes entath finançament des naui servicis derivats der agraniment der espaci competenciau des govèrns locaus.

 

ARTICLE 85. ETH CONSELH DE GOVÈRNS LOCAUS 

Eth Conselh de Govèrns Locaus ei er organ de representacion de municipis e vegueries enes institucions dera Generalitat. Eth Conselh a d’èster escotat ena tramitacion parlamentària des iniciatives legislatives qu’afècten de manèra especifica as administracions locaus e ena tramitacion de plans e normes reglamentàries de caractèr identic. Ua lei deth Parlament regule era composicion, era organizacion e es foncions deth Conselh de Govèrns Locaus.  

Seccion dusau. Eth municipi

ARTICLE 86. ETH MUNICIPI E ERA AUTONOMIA MUNICIPAU

  1. Eth municipi ei er ens locau basic dera organizacion territoriau de Catalonha e eth miei essenciau de participacion dera comunitat locau enes ahèrs publics.
  2. Eth govèrn e era administracion municipaus corresponen ar ajuntament, format peth baile o bailessa e es còssos. S’an d’establir per lei es requesits que s’an de complir entara aplicacion deth regim de conselh dubèrt.
  3. Aguest Estatut garantís ath municipi era autonomia entar exercici des competéncies qu’a encomanades e era defensa des interèssi pròpris dera collectivitat que represente.
  4. Es actes e es acòrds adoptadi pes municipis non pòden èster objècte de contròtle d’oportunitats per ua auta administracion.
  5. Correspon ara Generalitat eth contròtle dera adequacion ar ordenament juridic des actes e es acòrds adoptats pes municipis e, s’ei de besonh, era impugnacion corresponenta dauant era jurisdiccion contenciosa administrativa, sense prejudici des accions qu’er Estat pogue empréner en defensa des sues competéncies.
  6. Es còssos son escuelhuts pes vesins des municipis mejançant sufragi universau, igual, liure, dirècte e secret.
  7. Es concentracions de poblacion que laguens d’un municipi formen nuclèus desseparats se pòden constituïr en entitats municipaus descentralizades. Era lei les a de garantir era descentralizacion e era capacitat sufisenta entà amiar a tèrme es activitats e prestar es servicis dera sua competéncia.

 

ARTICLE 87. PRINCIPIS D’ORGANIZACION E FONCIONAMENT E POTESTAT NORMATIVA

  1. Es municipis dispausen de plea capacitat d’autoorganizacion laguens der encastre des disposicions generaus establides per lei en matèria d’organizacion e foncionament municipau.
  2. Es municipis an dret a associar-se damb d’auti e a cooperar enter eri e damb d’auti ens publics entà exercir es sues competéncies, e tanben entà complir prètzhèts d’interès comun. Ad aguesti efèctes, an capacitat entà establir convènis e crear mancomunitats, consòrcis e associacions e participar-i, e tanben adoptar d’autes formes d’actuacion conjunta. Es leis non pòden limitar aguest dret se non ei entà garantir era autonomia des auti ens que l’an reconeishuda.
  3. Es municipis an potestat normativa, coma expression deth principi democratic en qué se fondamenten, en encastre des sues competéncies e enes auti sus es quaus se projècte era sua autonomia.

 

ARTICLE 88. PRINCIPI DE DIFERENCIACION

Es leis qu’afècten ath regim juridic, organic, foncionau, competenciau e financièr des municipis an d’auer en compde necessàriament es diuèrses caracteristiques demografiques, geografiques, foncionaus, organizatives, de dimension e de capacitat de gestion qu’an.  

ARTICLE 89. REGIM ESPECIAU DETH MUNICIPI DE BARCELONA

Eth municipi de Barcelona dispause d’un regim especiau establit per lei deth Parlament. Er Ajuntament de Barcelona a iniciativa entà proposar era modificacion d’aguest regim especiau e, cossent damb es leis e eth Reglament deth Parlament, a de participar ena elaboracion des projèctes de lei qu’incidissen en aguest regim especiau e a d’èster consultat ena tramitacion parlamentària de d’autes iniciatives legislatives sus eth sòn regim especiau.  

Seccion tresau. Era vegueria

ARTICLE 90. ERA VEGUERIA

  1. Era vegueria ei er encastre territoriau especific entar exercici deth govèrn intermunicipau de cooperacion locau e a personalitat juridica pròpria. Era vegueria tanben ei era division territoriau adoptada pera Generalitat entara organizacion territoriau des sòns servicis.
  2. Era vegueria, coma govèrn locau, a natura territoriau e gaudís d’autonomia entara gestion des sòns interèssi.

 

ARTICLE 91. ETH CONSELH DE VEGUERIA

  1. Eth govèrn e era administracion autonòma dera vegueria corresponen ath Conselh de Vegueria, format peth president o presidenta e pes conselhèrs de vegueria.  
  2. Eth president o presidenta de vegueria ei escuelhut pes conselhèrs de vegueria d’enter es sòns membres.  
  3. Es conselhs de vegueria substituïssen es deputacions.
  4. Era creacion, era modificacion e era supression, e tanben eth desplegament deth regim juridic des vegueries, son regulades per lei deth Parlament. Era alteracion des limits provinciaus, se cau, s’a de portar a tèrme cossent damb çò qu’establís er article 141.1 dera Constitucion.

 

Seccion quatau. Era comarca e es auti ens locaus supramunicipaus

ARTICLE 92. ERA COMARCA

  1. Era comarca se configure coma ens locau damb personalitat juridica pròpria e ei formada pes municipis entara gestion de competéncies e servicis locaus.  
  2. Era creacion, era modificacion e era supression des comarques, e tanben er establiment deth regim juridic d’aguesti ens, son regulats per ua lei deth Parlament.

 

ARTICLE 93. ES AUTI ENS LOCAUS SUPRAMUNICIPAUS 

Es auti ens locaus supramunicipaus se fondamenten ena volentat de collaboracion e associacion des municipis e en reconeishement des airaus metropolitans. Era creacion, era modificacion e era supression, e tanben er establiment deth regim juridic d’aguesti ens, son regulats per ua lei deth Parlament.

ARTICLE 94. REGIM JURIDIC

  1. Aran dispause d’un regim juridic especiau establit per lei deth Parlament. Mejançant aguest regim se reconeish era especificitat dera organizacion institucionau e administrativa d’Aran e se’n garantís era autonomia entà ordenar e gestionar es ahèrs publics deth sòn territòri.
  2. Era institucion de govèrn d’Aran ei eth Conselh Generau, qu’ei format peth Sindic, eth Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus e era Comission d’Auditors de Compdes. Eth sindic o sindica ei era mès nauta representacion e era ordinària dera Generalitat en Aran.
  3. Era institucion de govèrn d’Aran ei escuelhuda mejançant sufragi universau, igual, liure, dirècte e secret, ena forma establida pera lei.  
  4. Eth Conselh Generau a competéncia enes matèries que determinen era lei reguladora deth regim especiau d’Aran e era rèsta de leis aprovades peth Parlament e es facultats qu’era lei li atribuís, especiaument, enes actuacions de montanha. Aran, mejançant era sua institucion representativa, a de participar ena elaboracion des iniciatives legislatives qu’afècten ath sòn regim especiau.
  5. Ua lei deth Parlament establís es recorsi financièrs suficients entà qu’eth Conselh Generau pogue balhar es servicis dera sua competéncia.
Data d'actualització:  20.06.2014