• Imprimeix

Títol IV. Des competéncies (articles 110-173)

ARTICLE 110. COMPETÉNCIES EXCLUSIVES

  1. Corresponen ara Generalitat, en encastre des sues competéncies exclusives, de manèra intègra, era potestat legislativa, era potestat reglamentària e era foncion executiva. Correspon unicament ara Generalitat er exercici d’aguestes potestats e foncions, mejançant es quaus pòt establir politiques pròpries.
  2. Eth dret catalan, en matèria des competéncies exclusives dera Generalitat, ei eth dret aplicable en sòn territòri damb preferéncia sus quinsevolh aute.

ARTICLE 111. COMPETÉNCIES COMPARTIDES 

Enes matèries qu’er Estatut atribuís ara Generalitat de forma compartida damb er Estat, corresponen ara Generalitat era potestat legislativa, era potestat reglamentària e era foncion executiva, en marc des bases que fixe er Estat coma principis o minim comun normatiu en normes damb reng de lei, exceptat enes supausats que se determinen cossent damb era Constitucion e damb aguest Estatut. En exercici d’aguestes competéncies, era Generalitat pòt establir politiques pròpries. Eth Parlament a de desplegar e concretar mejançant ua lei es dites disposicions basiques.

ARTICLE 112. COMPETÉNCIES EXECUTIVES

Correspon ara Generalitat, en encastre des sues competéncies executives, era potestat reglamentària, que compren era aprobacion de disposicions entara execucion dera normativa der Estat e tanben era foncion executiva, qu’en tot cas includís era potestat d’organizacion dera sua pròpria administracion e, en generau, totes es foncions e activitats qu’er ordenament astribuís ara Administracion publica.

ARTICLE 113. COMPETÉNCIES DERA GENERALITAT E NORMATIVA DERA UNION EUROPÈA 

Correspon ara Generalitat eth desplegament, era aplicacion e era execucion dera normativa dera Union Europèa quan afècte ar encastre des sues competéncies, enes tèrmes qu’establís eth títol V.

ARTICLE 114. ACTIVITAT DE FOMENT

  1. Correspon ara Generalitat, enes matèries dera sua competéncia, er exercici dera activitat de foment. Damb aguesta finalitat, era Generalitat pòt autrejar subvencions damb cargue a hons pròpris.
  2. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia exclusiva, era especificacion des objectius as quaus se destinen es subvencions estataus e comunitàries europèes territorializables, e tanben era regulacion des condicions d’autrejament e era gestion, en tot includir-i era tramitacion e era concession.
  3. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia compartida, precisar normativament es objectius as quaus se destinen es subvencions estataus e comunitàries europèes territorializables, e tanben completar era regulacion des condicions d’autrejament e tota era gestion, en tot includir-i era tramitacion e era concession.
  4. Correspon ara Generalitat, enes matèries de competéncia executiva, era gestion des subvencions estataus e comunitàries europèes territorializables, en tot includir-i era tramitacion e era concession.
  5. Era Generalitat participe ena determinacion deth caractèr non territorializable des subvencions estataus e comunitàries europèes. Tanben, participe, enes tèrmes que fixe er Estat, ena gestion e era tramitacion d’aguestes subvencions.

 

ARTICLE 115. ARTENHUDA TERRITORIAU E EFÈCTES DES COMPETÉNCIES

  1. Er encastre materiau des competéncies dera Generalitat ei referit ath territòri de Catalonha, exceptat enes suposicions a qué hèn referéncia exprèssament aguest Estatut e d’autes disposicions legaus qu’establissen era eficàcia juridica extraterritoriau des disposicions e es actes dera Generalitat.
  2. Era Generalitat, enes casi en qué er objècte des sues competéncies a ua artenhuda territoriau superiora ath deth territòri de Catalonha, exercís es sues competéncies sus era part d’aguest objècte plaçada en sòn territòri, sense prejudici des esturments de collaboracion que s’establissen damb d’auti ens territoriaus o, subsidiàriament, dera coordinacion per Estat des comunautats autonòmes afectades.

ARTICLE 116. AGRICULTURA, RAMADERIA E PROFITAMENTS FORESTAUS

  1. Correspon ara Generalitat, respectant çò qu’establique er Estat en exercici des competéncies que li atribuís er article 149.1.13 e 16 dera Constitucion, era competéncia exclusiva en matèria d’agricultura e ramaderia. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era regulacion e eth desvolopament dera agricultura, era ramaderia e eth sector agroalimentari.  
    2. Era regulacion e era execucion sus era qualitat, era traçabilitat e es condicions des productes agricòles e ramadèrs, e tanben era luta contra es fraudes en encastres dera produccion e era comercializacion agroalimentàries.  
    3. Era regulacion dera participacion des organizacions agràries e ramadères e des crambes agràries en organismes publics.
    4. Era sanitat vegetau e animau enes casi en qué non age efèctes sus era salut umana e era proteccion des animaus.
    5. Es semes e es plantèrs, especiaument tot aquerò que sigue relacionat damb es organismes geneticament modificats.  
    6. Era regulacion des procèssi de produccion, des explotacions, des estructures agràries e deth sòn regim juridic.
    7. Eth desvolopament integrau e era proteccion deth mon rurau.  
    8. Era recèrca, eth desvolopament, era transferéncia tecnologica, era innovacion des explotacions e es empreses agràries e alimentàries e era formacion en aguestes matèries.
    9. Es fires e es certamens agricòles, forestaus e ramadèrs.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus:
    1. Era planificacion dera agricultura e era ramaderia e deth sector agroalimentari.
    2. Era regulacion e eth regim d’intervencion administratiu e d’usatges deth bòsc, des profitaments e es servicis forestaus e des vies pecuàries de Catalonha.

 

ARTICLE 117. AIGUA E ÒBRES IDRAULIQUES

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’aigües que pertanhen a conques idrografiques intracomunitàries, era competéncia exclusiva, qu’includís en tot cas:
    1. Era ordenacion administrativa, era planificacion e era gestion dera aigua superficiau e sosterranha, des usatges e es profitaments idraulics e tanben des òbres idrauliques que non siguen qualificades d’interès generau.  
    2. Era planificacion e era adopcion de mesures e esturments especifics de gestion e proteccion des recorsi idrics e des ecosistèmes aquatics e terrèstres ligats ara aigua.
    3. Es mesures extraordinàries en cas de besonh entà garantir eth subministrament d’aigua. Era organizacion dera administracion idraulica de Catalonha, en tot includir-i era participacion des usatgèrs.  
    4. Era regulacion e era execucion des actuacions relacionades damb era concentracion parcellària e damb es òbres d’adaiguament.
  2. Era Generalitat, enes tèrmes qu’establís era legislacion estatau, asumís competéncies executives sus eth domeni public idraulic e es òbres d’interès generau.
  3. Enes madeishi tèrmes, li correspon era participacion ena planificacion e era programacion des òbres d’interès generau.
  4. Era Generalitat participe ena planificacion idrologica e enes organs de gestion estataus des recorsi idrics e des profitaments idraulics que pertanhen a conques idrografiques intercomunitàries. Correspon ara Generalitat, laguens deth sòn encastre territoriau, era competéncia exclusiva sus:
    1. Era adopción de mesures adicionaus de proteccion e sanejament des recorsi idrics e des ecosistèmes aquatics.
    2. Era execucion e era explotacion des òbres de titularitat estatau, se s’establís mejançant conveni.
    3. Es facultats de policia deth domeni public idraulic que li son atribuïdes pera legislacion estatau.
  5. Era Generalitat a d’eméter un informe preceptiu entà quinsevolha prepausa de transvasament de conques qu’implique era modificacion des recorsi idrics deth sòn encastre territoriau.
  6. Era Generalitat participe ena planificacion idrologica des recorsi idrics e des profitaments idraulics que passen per Catalonha o que i acaben provinents de territòris de dehòra der encastre estatau espanhòu, cossent damb es mecanismes qu’establís eth títol V, e participe ena execucion dera dita planificacion enes tèrmes qu’establís era legislacion estatau.

 

ARTICLE 118. ASSOCIACIONS I FUNDACIONS

  1. Correspon ara Generalitat, respectant es condicions basiques qu’er Estat establisque entà garantir era igualtat en exercici deth dret e era resèrva de lei organica, era competéncia exclusiva sus eth regim juridic des associacions que complissen es sues foncions majoritàriament en Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era regulacion des modalitats d’associacion, dera denominacion des associacions, des finalitats, des requesits de constitucion, modificacion, extincion e liquidacion, deth contengut des estatuts, des organs de govèrn, des drets e déuers des associats, des obligacions des associacions e des associacions de caractèr especiau.  
    2. Era determinacion e eth regim d’aplicacion des beneficis fiscaus des associacions qu’establisque era normativa tributària, e tanben era declaracion d’utilitat publica, eth contengut e es requesits entà obtier-la.
    3. Eth registre d’associacions.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth regim juridic des fondacions que complissen es sues foncions majoritàriament en Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era regulación des modalitats de fondacion, dera denominacion des fondacions, des finalitats e des beneficiaris dera finalitat fondacionau; dera capacitat entà fondar; des requesits de constitucion, modificacion, extincion e liquidacion; des estatuts; dera dotacion e eth regim dera fondacion en procès de formacion; deth patronat e eth protectorat, e deth patrimòni e eth regim economic e financièr.
    2. Era determinacion e eth regim d’aplicacion des beneficis fiscaus des fondacions qu’establisque era normativa trubutària.
    3. Eth registre de fondacions.  
  3. Correspon ara Generalitat era fixacion des critèris, era regulacion des condicions, era execucion e eth contròtle des ajudes publiques as associacions e es fondacions.

 

ARTICLE 119. CAÇA, PESCA, ACTIVITATS MARITIMES E ORDENACION DETH SECTOR PESQUÈR

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de caça e pesca fluviau, qu’includís en tot cas:
    1. Era planificacion e era regulacion.
    2. Era regulacion deth regim d’intervencion administrativa dera caça e era pesca, dera susvelhança e des profitaments cinegetics e piscicòles.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de pesca maritima e recreativa en aigües interiores, e tanben era regulacion e era gestion des recorsi perquèrs e dera delimitacion d’espacis protegits.
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’activitats maritimes, qu’includís en tot cas:
    1. Era regulacion e era gestion deth marisqueg e era aqüicultura e er establiment des condicions entà practicar-les, e tanben era regulacion e era gestion des recorsi.  
    2. Era regulacion e era gestion des installacions destinades ad aguestes activitats.
    3. Eth busseg professionau.
    4. Era formacion e es titulacions en matèria d’activitats de léser.
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria d’ordenacion deth sector pesquèr. Aguesta competéncia includís, en tot cas, era ordenacion e es mesures administratives d’execucion relatives as condicions professionaus entar exercici dera pesca, era construccion, era seguretat e eth registre oficiau de batèus, es confraries de pescaires e es lòtges de contractacion.  

 

ARTICLE 120. CAISHES D’ESTAUVIS

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb demorança en Catalonha, era competéncia exclusiva sus era regulacion dera sua organizacion, respectant çò qu’establisque er Estat en exercici des competéncies que li atribuís er article 149.1.11 e 13 dera Constitucion. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era determinacion des sòns organs rectors e dera manèra en qué es diuèrsi interèssi sociaus i an d’èster representats.  
    2. Er estatut juridic des membres des organs rectors e des auti cargues des caishes d’estauvis.
    3. Eth regim juridic dera creacion, era fusion, era liquidacion e eth registre.
    4. Er exercici des potestats administratives en çò que hè as fondacions que se creen.
    5. Era regulacion des agropacions des caishes d’estauvis damb sedença sociau en Catalonha.  
  2. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb domicili en Catalonha, era competéncia compartida sus era activitat financièra, cossent damb es principis, es règles e es estandards minims qu’establissen es bases estataus, qu’includís, en tot cas, era regulacion dera distribucion des excedents e dera òbra sociau des caishes.Tanben, era Generalitat hè eth seguiment deth procès d’emission e distribucion de quòtes participatives, exceptat enes aspèctes relatius ath regim d’aufèrtes publiques de venta o soscripcion de valors e admission a negociacion, ara establitat financièra e ara solvéncia.
  3. Correspon ara Generalitat, en matèria de caishes d’estauvis damb demorança en Catalonha, era competéncia compartida sus disciplina, inspeccion e sancion des caishes. Aguesta competéncia includís en tot cas er establiment d’infraccions e sancions adicionaus en matèries dera sua competéncia.Era Generalitat, cossent damb çò qu’establís era legislacion estatau, collabòre enes activitats d’inspeccion e sancion qu’eth Ministèri d’Economia e Isenda e eth Banc d’Espanha exercissen sus es caishes d’estauvis damb demorança en Catalonha.  

 

ARTICLE 121. COMÈRÇ E FIRES

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de comèrç e fires, qu’includís era regulacion dera activitat firau non internacionau e era ordenacion administrativa dera activitat comerciau, era quau ath viatge includís en tot cas:
    1. Era determinacion des condicions administratives entà exercir-la e des lòcs e es establiments a on se complisque e era ordenacion administrativa deth comèrç electronic o deth comèrç per quinsevolh aute miei.
    2. Era regulacion administrativa de totes es modalitats de venda i totes es formes de prestacion dera activitat comerciau, e tanben des vendes promocionaus e dera venda a pèrta.
    3. Era regulacion des oraris comerciaus, respectant en exercici d’aguesta competéncia eth principi constitucionau d’unitat de mercat.
    4. Era classificacion e era planificacion territoriau des equipaments comerciaus e era regulacion des requesits e deth regim d’installacion, ampliacion e cambi d’activitat des establiments.  
    5. Er establiment e era execucion des normes e es estandards de qualitat relacionadi damb era activitat comerciau.
    6. Era adopcion de mesures de policia administrativa en çò que hè ara disciplina de mercat.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de fires internacionaus celebrades en Catalonha, qu’includís en tot cas:
    1. Era activitat d’autorizacion e declaracion dera fira internacionau.
    2. Era promocion, era gestion e era coordinacion.  
    3. Era activitat inspectora, era avaloracion e era rendicion de compdes.  
    4. Er establiment dera reglamentacion intèrna.  
    5. Eth nomenament d’un delegat o delegada enes organs de direccion de cada fira.
  3. Era Generalitat collabòre damb er Estat en establiment deth calendari de fires internacionaus. 

ARTICLE 122. CONSULTES POPULARES

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva entar establiment deth regim juridic, es modalitats, eth procediment, eth compliment e era convocatòria pera madeisha Generalitat o pes ens locaus en encastre des sues competéncies d’enquèstes, audiéncies publiques, forums de participacion e quinsevolh aute esturment de consulta populara, sauvant çò que dispause er article 149.1.32 dera Constitucion.

ARTICLE 123. CONSUM

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de consum, qu’includís en tot cas:
    1. Era defensa des drets des consomadors e des usatgèrs, proclamats per article 28, e er establiment e era aplicacion des procediments administratius de queisha e reclamacion.
    2. Era regulacion e eth foment des associacions des consomadors e es usatgèrs e era sua participacion enes procediments e ahèrs que les afècten.
    3. Era regulacion des organs e es procediments de mediacion en matèria de consum.  
    4. Era formacion e era educacion en consum.
    5. Era regulacion dera informacion en matèria de consomadors e usatgèrs.

 

ARTICLE 124. COOPERATIVES E ECONOMIA SOCIAU

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de cooperatives.  
  2. Era competéncia a qué se referís er apartat 1 includís era organizacion e eth foncionament des cooperatives, es quaus ath madeish viatge includissen en tot cas:
    1. Era definicion, era denominacion e era classificacion.
    2. Es critèris sus fixacion deth domicili.
    3. Es critèris rectors d’actuacion.
    4. Es requesits de constitucion, modificacion des estatuts sociaus, fusion, escission, transformacion, dissolucion e liquidacion.
    5. Era qualificacion, era inscripcion e era certificacion en registre corresponent.
    6. Es drets e déuers des sòcis.
    7. Eth regim economic e era documentacion sociau.
    8. Era conciliacion e era mediación.
    9. Es grops cooperatius e es formes de collaboracion economica des cooperatives.
  3. Era competéncia a qué hè referéncia er apartat 1 includís en tot cas era regulacion e eth foment deth moviment cooperatiu, en especiau entà promòir es formes de participacion ena empresa, er accès des trebalhadors as mieis de produccion e era coesion sociau e territoriau. Era regulacion e eth foment deth moviment cooperatiu includissen:
    1. Era regulacion der associacionisme cooperatiu.  
    2. Er ensenhament e era formacion cooperatius.  
    3. Era fixacion des critèris, era regulacion des condicions, era execucion e eth contròtle des ajudes publiques en mon cooperatiu.  
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth foment e era ordenacion deth sector dera economia sociau.  

 

ARTICLE 125. CORPORACIONS DE DRET PUBLIC E PROFESSIONS TITULADES

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de collègis professionaus, acadèmies, crambes agràries, crambes de comèrç, indústria e navegacion e d’autes corporacions de dret public representatives d’interèssi economics e professionaus, era competéncia exclusiva, sauvant çò qu’establissen es apartats 2 e 3. Aguesta competéncia, respectant çò que dispausen es articles 36 e 139 dera Constitucion, includís en tot cas:
    1. Era regulacion dera organizacion intèrna, deth foncionament e deth regim economic, pressupostari e compdable, e tanben deth regim de collegiacion e adscripcion, des drets e déuers des sòns membres e deth regim disciplinari.  
    2. Era creacion e era atribucion de foncions.
    3. Era tutèla administrativa.
    4. Eth sistèma e eth procediment electoraus aplicables ara eleccion des membres des corporacions.  
    5. Era determinacion der encastre territoriau e era possibla agropacion laguens de Catalonha.  
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era definicion des corporacions a qué se referís er apartat 1 e sus es requesits entà crear-ne e entà èste’n membre.
  3. Es crambes de comèrç, indústria e navegacion, s’ac acòrden prealablament era Generalitat e er Estat, pòden complir foncions de comèrç exterior e destinar-i recorsi cameraus.  
  4. Correspon ara Generalitat, respectant es normes generaus sus titulacions academiques e professionaus e çò que dispausen es articles 36 e 139 dera Constitución, era competéncia exclusiva sus er exercici des professionaus titulades, qu’includís en tot cas:
    1. Era determinacion des requesits e des condicions d’exercici des professions titulades, e tanben des drets e es obligacions des professionaus titulats e deth regim d’incompatibilitats.
    2. Era regulacion des garanties administratives dauant er intrusisme e es actuacions irregulares, e tanben era regulacion des prestacions professionaus de caractèr obligatòri.  
    3. Eth regim disciplinari der exercici des professions titulades.

 

ARTICLE 126. CRÈDIT, BANCA, ASSEGURANCES E MUTUALITATS NON INTEGRADES EN SISTÈMA DE SEGURETAT SOCIAU 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era estructura, era organizacion e eth foncionament des mutualitats de prevision sociau non integrades en sistema de seguretat sociau.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era estructura, era organizacion e eth foncionament des entitats de crèdit que non siguen caishes d’estauvis, des cooperatives de crèdit e des entitats gestores de plans e hons de pensions e des entitats fisiques e juridiques qu’actuen en mercat asegurador d’autes qu’aqueres as quaus hè referéncia er apartat 1, cossent damb es principis, es règles e es estardards minims que fixen es bases estataus.
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era activitat des entitats a qué se referissen es apartats 1 e 2. Aguesta competéncia includís es actes d’execucion regladi que li atribuïque era legislación estatau.
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus disciplina, inspeccion e sancion des entitats a qué hè referéncia er apartat 2.

 

ARTICLE 127. CULTURA

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de cultura. Aguesta competéncia exclusiva compren en tot cas:
    1. Es activitats artistiques e culturaus, que s’amien en Catalonha, en tot includir-i:
      • Prumèr. Es mesures relatives ara producción e era distribucion de libres e publicacions periodiques en quinsevolh supòrt, e tanben era gestion deth dipòsit legau e er autrejament des còdis d’identificacion.
      • Dusau. Era regulacion e era inspeccion des sales d’exibicion cinematografica, es mesures de proteccion dera indústria cinematografica e eth contròtle e era concession de licéncies de doblatge as empreses distribuïdores domiciliades en Catalonha.
      • Tresau. Era qualificacion des pellicules e es materiaus audiovisuaus en foncion dera edat e des valors culturaus.  
      • Quatau. Era promocion, era planificacion, era construccion e era gestion d’equipaments culturaus plaçats en Catalonha.  
      • Cincau. Er establiment de mesures fiscaus d’incentivacion des activitats culturaus enes tributs sus es quaus era Generalitat age competéncies normatives.  
    2. Eth patrimòni culturau, en tot includir-i en tot cas:
      • Prumèr. Era regulacion e era execucion de mesures destinades a garantir er enriquiment e era difusion deth patrimòni culturau de Catalonha e a facilitar-i er accès.
      • Dusau. Era inspeccion, er inventari e era restauracion deth patrimòni arquitectonic, arqueologic, scientific, tecnic, istoric, artistic, etnologic e culturau en generau.
      • Tresau. Er establiment deth regim juridic des actuacions sus bens mòbles e immòbles integrants deth patrimòni culturau de Catalonha e era determinacion deth regim juridic des bens immòbles, e tanben era declaracion e era gestion d’aguesti bens, exceptat es que siguen de titularitat der Estat.
      • Quatau. Era proteccion deth patrimòni culturau de Catalonha, qu’includís era conservacion, era reparacion, eth regim de susvelhança e eth contròtle des bens, sense prejudici dera competéncia estatau entara defensa des bens intregrants d’aguest patrimòni contra era exportacion e era espoliacion.
    3. Es archius, es bibliotèques, es musèus e es auti centres de dipòsit culturau que non son de titularitat estatau, en tot includir-i en tot cas:
      • Prumèr. Era creacion, era gestion, era proteccion e er establiment deth regim juridic des centres qu’intègren eth sistèma d’archius e eth sistèma bibliotecari, des musèus e des auti centres de dipòsit culturau.
      • Dusau. Er establiment deth regim juridic des bens documentaus, bibliografics e cuturaus que i son dipositadi.
      • Tresau. Era conservacion e era recuperacion des bens qu’intègren eth patrimòni documentau e bibliografic catalan.  
    4. Eth foment dera cultura, damb relacion ath quau includís:  
      • Prumèr. Eth foment e era difusion dera creacion e era produccion teatraus, musicaus, audiovisuaus, literàries, de dança, de circ e d’arts combinades amiades a tèrme en Catalonha.  
      • Dusau. Era promocion e era difusion deth patrimòni culturau, artistic e monumentau e des centres de dipòsit culturau de Catalonha.  
      • Tresau. Era projeccion internacionau dera cultura catalana.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva sus es archius, es bibliotèques, es musèus e es centres de dipòsit culturau de titularitat estatau plaçats en Catalonha, era gesion des quaus non se resèrve exprèssament er Estat, qu’includís, en tot cas, era regulacion deth foncionament, era organizacion e eth regim de personau.
  3. Enes actuacions qu’er Estat hèsque en Catalonha en matèria d’inversion en bens e equipaments culturaus se requerís er acòrd prealable damb era Generalitat.
  4. En cas des activitats qu’er Estat complisque en çò que hè ara projeccion internacionau dera cultura, eth Govèrn der Estat e eth Govèrn dera Generalitat an d’articular formules de  collaboracion e cooperación mutuaus, cossent damb çò qu’establís eth títol V d’aguest Estatut.

 

ARTICLE 128. DENOMINACIONS E INDICACIONS GEOGRAFIQUES E DE QUALITAT

  1. Correspon ara Generalitat, en tot respectar çò que dispause er article 149.1.13 dera Constitución, era competéncia exclusiva sus denominacions d’origen e d’autes mencions de qualitat, qu’includís eth regim juridic de creacion e foncionament, eth quau ath madeish temps includís:
    1. Era determinacion des possibles nivèus de proteccion des productes, eth sòn regim e es sues condicions, e tanben es drets e es obligacions que ne deriven.
    2. Eth regim de titularitat des denominacions, en tot respectar era legislación de proprietat industriau.
    3. Era regulacion des formes e des condicions de produccion e comercializacion des productes corresponents, e eth regim sancionador aplicable.
    4. Eth regim dera organizacion administrativa dera denominacion d’origen, o mencion de qualitat, referida tant ara gestion coma ath contròtle dera produccion e era comercializacion.  
  2. Era competéncia a qué hè referéncia er apartat 1 includís eth reconeishement des denominacions o des indicacions, era aprobacion des sues normes reguladores e totes es facultats administratives de gestion e contròtle sus era actuacion des denominacions o es indicacions, especiaument es que deriven dera eventuau tutèla administrativa sus es organs dera denominacion e der exercici dera potestat sancionadora per infraccions deth regim dera denominacion.  
  3. Era Generalitat, en cas qu’eth territòri d’ua denominacion despasse es limits de Catalonha, exercís es facultats de gestion e contròtle sus es actuacions des organs dera denominacion relatives a terrens e installacions plaçats en Catalonha, enes tèrmes que determinen es leis. Era Generalitat participe enes organs dera denominación e en exercici des sues facultats de gestion.
  4. Era Generalitat exercís sus eth sòn territòri es obligacions de proteccion derivades deth reconeishement pera madeisha Generalitat d’ua denominacion d’origen o d’ua indicacion geografica protegida. Es autoritats corresponentes collabòren ena proteccion des denominacions geografiques e de qualitat catalanes dehòra deth territòri de Catalonha e dauant es corresponentes institucions de proteccion europèes e internacionaus.  

 

ARTICLE 129.  DRET CIVIU

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de dret civiu, exceptat enes matèries qu’er article 149.1.8 dera Constitucion atribuís en tot cas ar Estat. Aguesta competéncia includís era determinacion deth sistèma de hònts, deth dret civil de Catalonha.

ARTICLE 130. DRET PROCESSAU

Correspon ara Generalitat dictar es normes processaus especifiques que deriven des particularitats deth dret substantiu de Catalonha.

ARTICLE 131. EDUCACION

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari, era competéncia exclusiva sus es ensenhaments postobligatòris que non amien ara obtencion d’un títol o ua certificacion academica o professionau damb validesa en tot er Estat e sus es centres docents en qué s’impartissen aguesti ensenhaments.
  2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari, en çò que hè as ensenhaments obligatòris e non obligatòris qu’amien ara obtencion d’un títol academic o professionau damb validesa en tot er Estat e damb relacion as ensenhaments d’educacion infantila, era competéncia exclusiva qu’includís:
    1. Era regulacion des organs de participacion e consulta des sectors afectats ena programacion der ensenhament en sòn territòri.
    2. Era determinacion des contenguts educatius deth prumèr cicle dera educacion infantila e era regulacion des centres en qué s’impartís aguest cicle, e tanben era definicion des plantilhes deth professorat e des titulacions e es especializacions dera rèsta deth personau.
    3. Era creacion, eth desvolopament organizatiu e eth regim des centres publics.
    4. Era inspeccion, era avaloracion intèrna deth sistèma educatiu, era innovacion, era recèrca e era experimentacion educatives, e tanben eth garantiment dera qualitat deth sistèma educatiu.
    5. Eth regim de foment der estudi, de bèques e d’ajudes damb hons pròpris.
    6. Era formación permanenta e eth perfeccionament deth personau docent e des auti professionaus dera educacion e era aprobacion de directritzes d’actuacion en matèria de recorsi umans.
    7. Es servicis educatius e es activitats extraescolares complementàries en çò que hè as centres docents publics e as centres docents privats sostenguts damb hons publics.  
    8. Es aspèctes organizatius des ensenhaments en regim non presenciau adreçadi ar alumnat d’edat superiora ara d’escolarizacion obligatòria.
  3. En aquerò que non regule er apartat 2 e en çò que hè as ensenhaments a qué hè referéncia eth nomentat apartat, correspon ara Generalitat, en tot respectar es aspèctes essenciaus deth dret ara educacion e ara libertat d’ensenhament, en matèria d’ensenhament non universitari e cossent damb çò que dispause er article 149.1.30 dera Constitución, era competéncia compartida, qu’includís en tot cas:
    1. Era programacion der ensenhament, era sua definicion e era avaloracion generau deth sistema educatiu.  
    2. Era ordenacion deth sector der ensenhament e dera activitat docenta e educativa.
    3. Er establiment des plans d’estudi corresponents, en tot includir-i era ordenación curriculara.
    4. Eth regim de foment der estdi, de bèques e d’ajudes estataus.
    5. Er accès ara educacion e er establiment e era regulacion des critèris d’admission e escolarizacion der alumnat enes centres docents.
    6. Eth regim de sosteniment damb hons publics des ensenhaments deth sistèma educatiu e des centres que les impartissen.
    7. Es requisits e es condicions des centres docents e educatius.
    8. Era organizacion des centres publics e des privats sostengudi damb hons publics.
    9. Era participacion dera comunitat educativa en contròtle e era gestion des centres docents publics e des privats sostenguts damb hons publics.
    10. Era adquisicion e era pèrta dera condicion de foncionari o foncionària docent dera administracion educativa, eth desvolopament des sòns drets e déuers basics, e tanben era politica de personau ath servici dera administración educativa.
  4. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament non universitari, era competéncia executiva sus era expedicion e era omologacion des títols academics e professionaus estataus.

 

ARTICLE 132. EMERGÉNCIES E PROTECCION CIVILA

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de proteccion civila, qu’includís, en tot cas, era regulacion, era planificacion e era execucion de mesures relatives as emergéncies e era seguretat civila, e tanben era direccion e era coordinacion des servicis de proteccion civila, qu’includissen es servicis de prevencion e extincion d’incendis, sense prejudici des facultats des govèrns locaus en aguesta matèria, en tot respectar çò qu’establisque er Estat en exercici des sues competéncies en matèria de seguretat publica.
  2. Era Generalitat, enes casi relatius a emergéncies e proteccion civila d’artenhuda superiora a Catalonha, a de promòir mecanismes de collaboracion damb d’autes comunitats autonòmes e damb er Estat.  
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de sauvament maritim, enes tèrmes que determine era legislacion der Estat.
  4. Era Generalitat participe ena execucion en matèria de seguretat nucleara, enes tèrmes que siguen acordats enes convènis soscrits ad aguest efècte e, se cau, enes leis.

 

ARTICLE 133. ENERGIA E MINES 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria d’energia. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era regulacion des activitats de produccion, magazematge e transpòrt d’energia, er autrejament des autorizacions des installacions que transcorren intègrament peth territòri de Catalonha e er exercici des activitats d’inspeccion e contròtle de totes es installacions existentes en Catalonha.  
    2. Era regulacion dera activitat de distribucion d’energia que s’acomplisque en Catalonha, er autrejament des autorizacions des installacions corresponentes e er exercici des activitats d’inspeccion e contròtle de totes es installacions existentes en Catalonha.  
    3. Eth desplegament des normes complementàries de qualitat des servicis de subministrament d’energia.
    4. Eth foment e era gestion des energies renauibles e dera eficiéncia energetica.  
  2. Era Generalitat participe mejançant era emission d’un informe prealable en procediment d’autrejament dera autorizacion des installacions de produccion e transpòrt d’energia qu’ultrapassen eth territòri de Catalonha o s’era energia ei objècte de profitament dehòra d’aguest territòri.  
  3. Era Generalitat participe ena regulacion e era planificacion d’encastre estatau deth sector dera energia qu’afècte ath territòri de Catalonha.
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus eth regim minèr. Aguesta competéncia includís, en tot cas, era regulacion e eth regim d’intervencion administrativa e contròtle des mines e es recorsi minèrs que siguen plaçats en territòri de Catalonha e des activitats extractives que s’i realizen.

 

ARTICLE 134. ESPÒRT E LÉSER

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’espòrt, qu’includís en tot cas:
    1. Eth foment, era divulgacion, era planificacion, era coordinacion, era execucion, er assessorament, era implantacion e era projeccion dera practica dera activitat fisica e der espòrt per tota Catalonha, a toti es nivèus sociaus.  
    2. Era ordenacion des organs de mediacion en matèria d’espòrt.  
    3. Era regulacion dera formacion esportiva e eth foment dera tecnificacion e deth naut rendiment esportiu.  
    4. Er establiment deth regim juridic des federacions e es clubs esportius e des entitats catalanes que promòn e organizen era practica der espòrt e dera activitat fisica en encastre de Catalonha, e era declaracion d’utilitat publica des entitats esportives.
    5. Era regulacion en matèria de disciplina esportiva, competitiva e electorau des entitats que promòn e organizen era practica esportiva.  
    6. Eth foment e era promocion der associacionisme esportiu.
    7. Eth registre des entitats que promòn e organizen era practica dera activitat fisica e esportiva damb sedença sociau en Catalonha.
    8. Era planificacion deth hilat d’equipaments esportius de Catalonha e era promocion dera sua execucion.
    9. Eth contròtle e eth seguiment medicoesportiu e de salut des practicants dera activitat fisica e esportiva.
    10. Era regulacion en matèria de prevencion e contròtle dera violéncia enes espectacles publics esportius, en tot respectar es facultats reservades ar estat en matèria de seguretat publica.
    11. Eth garantiment dera salut des espectadors e des autes persones implicades ena organizacion e er acompliment dera activitat fisica e esportiva, e tanben dera seguretat e eth contròtle sanitaris des equipaments esportius.
    12. Eth desvolopament dera recèrca scientifica en matèria esportiva.
  2. Era Generalitat participe en entitats e organismes d’encastre estatau, europèu e internacional qu’agen per objècte eth desvolopament der espòrt.
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de léser, qu’includís, en tot cas, eth foment e era regulacion des activitats que se complissen en territòri de Catalonha e eth regim juridic des entitats qu’agen per finalitat eth compliment dera activitat de léser.
  4. Era Generalitat participe en entitats e organismes d’encastre estatau, europèu e internacionau qu’agen per objècte eth desvolopament deth léser.

 

ARTICLE 135. ESTADISTICA

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus estadistica d’interès dera Generalitat, qu’includís en tot cas:
    1. Era planificacion estadistica.
    2. Era organizacion administrativa.
    3. Era creacion d’un sistèma estadistic oficiau pròpri dera Generalitat.
  2. Era Generalitat participe e collabòre ena elaboracion d’estadistiques d’artenhuda supraautonomica.

 

ARTICLE 136. ERA FONCION PUBLICA E ETH PERSONAU ATH SERVICI DES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES 

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de foncion publica, en tot respectar eth principi d’autonomia locau:
    1. Era competéncia exclusiva sus eth regim estatutari deth personau ath servici des administracions publiques catalanes e sus era ordenacion e era organizacion dera foncion publica sauvant çò que dispause era letra b.
    2. Era competéncia compartida entath desvolopament des principis ordenadors dera aucupacion publica, sus era adquisicion e era pèrta dera condicion de foncionari, es situacions administratives e es drets, es déuers e es incompatiblitats deth personau ath servici des administracions publiques.
    3. Era competéncia exclusiva, en matèria de personau laborau, entara adaptacion dera relacion de lòcs de trebalh as besonhs derivadi dera organizacion administrativa e sus era formacion d’aguest personau.  

 

ARTICLE 137. ABITATGE  

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’abitatge, qu’includís en tot cas:
    1. Era planificacion, era ordenacion, era gestion, era inspeccion e eth contròtle der abitatge cossent damb es besonhs sociaus e d’equilibri territoriau.
    2. Er establiment de prioritats e objectius dera activitat de foment des administracions publiques de Catalonha en matèria d’abitatge e era adopcion des mesures que calguen entà artenher-les, tant en çò que hè ath sector public coma ath privat.
    3. Era promocion publica d’abitatges.
    4. Era regulacion administrativa deth comèrç referit a abitatges e er establiment de mesures de proteccion e disciplinàries en aguest encastre.  
    5. Es normes tecniques, era inspeccion e eth contròtle sus era qualitat dera construccion.  
    6. Es normes sus era abitabilitat des abitatges.  
    7. Era innovacion tecnologica e era sostenibilitat aplicabla as abitatges.  
    8. Era normativa sus conservacion e manteniment des abitatges e era sua aplicacion.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia sus es condicions des edificis entara installacion d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusion, telefonia basica e d’auti servicis per cable, en tot respectar era legislación der Estat en matèria de telecomunicacions.

 

ARTICLE 138. IMMIGRACION 

  1. Correspon ara Generalitat en matèria d’immigracion:
    1. Era competéncia exclusiva en matèria de prumèr acuelhiment des persones immigrades, qu’includís es actuacions sociosanitàries e d’orientacion.
    2. Eth desvolopament dera politica d’integracion des persones immigrades en encastre des sues competéncies.
    3. Es establiment e era regulacion des mesures que calguen entara integracion sociau e economica des persones immigrades e entara sua participacion sociau.
    4. Er establiment per lei d’un encastre de referéncia entar acuelh e era integracion des persones immigrades.
    5. Era promocion e era integracion des persones retornades e era ajuda ad aguestes, e er impuls des politiques e es mesures pertinentes que ne faciliten eth retorn a Catalonha.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria d’autorizacion de trebalh as estrangèrs era relacion laborau des quaus se complisque en Catalonha. Aguesta competéncia, que s’exercís necessàriament en coordinacion damb era que correspon ar Estat en matèria d’entrada e residéncia d’estrangèrs, includís:
    1. Era tramitacion e era resolucion des autorizacions iniciaus de trebalh per compde pròpri o d’auti.
    2. Era tramitacion e era resolucion des recorsi presentats en çò que hè as expedients a qué hè referéncia era letra a e era aplicacion deth regim d’inspeccion e sancion.  
  3. Correspon ara Generalitat era participacion enes decisions der Estat sus immigracion qu’agen ua transcendéncia especiau entà Catalonha e, en particular, era participacion preceptiva prealabla ena determinacion deth contingent de trebalhadors estrangèrs mejançant es mecanismes qu’establís eth títol V.

 

ARTICLE 139. INDÚSTRIA, ARTESANIA, CONTRÒTLE METROLOGIC E CONTRASTACION DE METAUS

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’indústria, sauvant çò qu’establís er apartat 2. Aguesta competéncia includís, en tot cas, era ordenacion des sectors e des procèsi industriaus en Catalonha, era seguretat des activitats, des installacions, des equips, des procèsi e des productes industriaus e era regulacion des activitats industriaus que poguen produsir impacte ena seguretat o era salut des persones.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era planificacion dera indústria, en marc dera planificación generau dera economia.  
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’artesania.  
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de contròtle metrologic.  
  5. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de contrastacion de metaus.

 

ARTICLE 140. INFRAESTRUCTURES DETH TRANSPÒRT E DES COMUNICACIONS

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus pòrts, aeropòrts, elipòrts e d’autes infraestructures de transpòrt en territòri de Catalonha que non agen era qualificacion legau d’interès generau. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Eth regim juridic, era planificacion e era gestion de toti es pòrts e aeropòrts, installacions portuàries e aeroportuàries, installacions maritimes menores, estacions terminaus de carga en recintes portuaris e aeroportuaris e d’autes infraestructures de transpòrt.
    2. Era gestion deth domeni public de besonh entà balhar eth servici, especiaument er autrejament d’autorizacions e concessions laguens des recintes portuaris o aeroportuaris.
    3. Eth regim economic des servicis portuaris e aeroportuaris, especiaument es potestats tarifària e tributària e era percepcion e era recaptacion de tota sòrta de tributs e cargues relacionats damb era utilizacion dera infraestructura e deth servici que balhe.
    4. Era delimitacion der airau de servicis des pòrts o es aeropòrts e era determinacion des usatges, es equipaments e es activitats complementàries laguens deth recinte deth pòrt o er aeropòrt o des autes infraestructures de transpòrt, en tot respectar es facultats deth titular deth domeni public.
  2. Era Generalitat participe enes organismes d’artenhuda supraautonomica qu’exercissen foncions sus es infraestructures de transpòrt plaçades en Catalonha que son de titularitat estatau.
  3. Era qualificacion d’interès generau d’un pòrt, un aeropòrt o ua auta infraestructura de transpòrt plaçadi en Catalonha requerís er informe prealable dera Generalitat, que pòt participar ena sua gestion o assumir-la, cossent damb çò qu’establissen es leis.
  4. Correspon ara Generalitat era participacion ena planificacion e era programacion de pòrts e aeropòrts d’interès generau enes tèrmes que determine era normativa estatau.
  5. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus eth sòn hilat viari en tot er encastre territoriau de Catalonha, e tanben era participacion ena gestion deth hilat der Estat en Catalonha, cossent damb çò que’stablís era normativa estatau. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era ordenacion, era planificacion e era gestion integrada deth hilat viari de Catalonha.
    2. Eth regim juridic e financièr de toti es elements deth hilat viari des quaus ei titulara era Generalitat.
    3. Era connectivitat des elements qu’intègren eth hilat viari de Catalonha entre eri o damb d’autes infraestructuras deth transpòrt o d’auti hilats.
  6. Correspon ara Generalitat, en matèria de hilat ferroviari, era competéncia exclusiva damb relacion as infraestructuras des quaus ei titulara e era participacion ena planificacion e era gestion des infraestructuras de titularitat estatau plaçades en Catalonha, cossent damb çò qu’establisque era normativa estatau.
  7. Correspon ara Generalitat, cossent damb era normativa der Estat era competéncia executiva en matèria de comunicacions electroniques, qu’includís en tot cas:
    1. Promòir era existéncia d’un conjunt minim de servicis d’accès universau.
    2. Era inspeccion des infraestructures comunes de telecomunicacions e er exercici dera potestad sancionadora corresponenta.
    3. Era resolucion de conflictos entre operadors de radiodifusion que compartisquen multiplex era cobertura des quaus non ultrapasse eth territòri de Catalonha.
    4. Era gestion deth registre d’installadors d’infraestructures comunes de telecomunicacions e deth registre de gestors de multiplex er encastre des quaus non ultrapasse eth territòri de Catalonha.

 

ARTICLE 141. JÒC E ESPECTACLES

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de jòc, apòstes e casinos, s’era activitat s’acomplís exclusivament en Catalonha, en tot includir-i en tot cas:
    1. Era creacion e era autorizacion de jòc e apòstes e era sua regulacion, e tanben era regulacion des empreses dedicades ara gestion, era explotacion e era practica d’aguestes activitats o qu’an per objècte era comercializacion e era distribucion des materiaus relacionadi damb eth jòc en generau, includint-i es modalitats de jòc per mieis informatics e telematics.
    2. Era regulacion e eth contròtle des locaus, es installacions e es equipaments utilizats entà acomplir aguestes activitats.
    3. Era determinación, en encastre des sues competéncies, deth regim fiscau sus era activitat de jòc des empreses que l’acomplissen.  
  2. Era autorizacion de naues modalitats de jòc e apòstes d’encastre estatau o ben era modificacion des existentes requerís era deliberacion ena Comission Bilaterau Generalitat-Estat qu’establisque eth títol V e er informe prealable determinant dera Generalitat.
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’espectacles e activitats recreatives, qu’includís, en tot cas, era ordenacion deth sector, eth regim d’intervencion administrativa e eth contròtle de tota sòrta d’espectacles en espacis e locaus publics.

 

ARTICLE 142. JOENESSA

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de joenessa, qu’includís en tot cas:
    1. Eth dessenh, era aplicacion e era avaloracion de politiques, plans e programes destinats ara joenessa.
    2. Era promocion der associacionisme juvenil, des iniciatives de participacion dera gent joena, dera mobilitat internacionau e deth torisme juvenil.  
    3. Era regulacion, era gestion, era intervencion e era policia administrativa d’activitats e installacions destinades ara joenessa.
  2. Correspon ara Generalitat era soscripcion cossent damb entitats internacionaus e era participacion en aguestes en collaboracion damb er Estat o de manèra autonòma, s’ac permet era normativa dera entitat corresponenta, e en tot cas era tramitacion de documents autrejats per entitats internacionaus qu’afècten a persones, installacions o entitats damb residéncia en Catalonha, en tot respectar era legislacion der Estat.

 

ARTICLE 143. LENGUA PRÒPRIA

  1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia exclusiva en matèria de lengua pròpria, qu’includís, en tot cas, era determinacion dera artenhuda, des usatges e des efèctes juridics dera sua oficialitat, e tanben era normalizacion lingüistica deth catalan.
  2. Correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau d’Aran era competéncia sus era normalizacion lingüistica der occitan, nomentat aranés en Aran.  

 

ARTICLE 144. MIEI AMBIENT, ESPACIS NATURAUS E METEOROLOGIA

  1. Corresponen ara Generalitat era competéncia compartida en matèria de miei ambient e era competéncia entar establiment de normes adicionaus de proteccion. Aguesta competéncia compartida includís en tot cas:
    1. Er establiment e era regulacion des esturments de planificacion ambientau e deth procediment de tramitacion e aprobacion d’aguesti esturments.
    2. Er establiment e era regulacion de mesures de sostenibilitat, fiscalitat e recèrca ambientaus.
    3. Era regulacion des recorsi naturaus, dera flòra e era fauna, dera biodiversitat, deth miei ambient marin e aquatic, se non a per finalitat era preservacion des recorsi pesquèrs e maritims.
    4. Era regulacion sus prevencion ena produccion de recipients e embalatges en tot eth sòn cicle de vida, des de que se genèren enquia que passen a èster residus.
    5. Era regulacion sus prevencion e correccion dera generacion de residus damb origen
    6. o destinacion en Catalonha e sus era gestion e eth traslat d’aguesti e era sua disposicion finau.  
    7. Era regulacion ena prevencion, eth contròtle, era correccion, era recuperacion e era compensacion dera contaminacion de sòu e subsòu.
    8. Era regulacion e era gestion des vessaments hèti enes aigües interiores de Catalonha e tanben des hèti enes aigües superficiaus e sosterranhes que non passen per ua auta comunitat autonòma. En tot cas, laguens deth sòn encastre territoriau, correspon ara Generalitat era competéncia executiva sus era intervencion administrativa des vessaments enes aigües superficiaus e sosterranhes.
    9. Era regulacion der ambient atmosferic e des diuèrses classes de contaminacion d’aguest, era declaracion de zònes d’atmosfèra contaminada e er establiment de d’auti esturments de contròtle dera contaminacion, damb independéncia dera administracion competenta entà autorizar era òbra, era installacion o era activitat que la produsisque.  
    10. Era regulacion deth regim d’autorizacion e seguiment dera emission de gasi d’efècte ivernacle.  
    11. Era regulacion e era promocion des qualificacions relatives a productes, activitats, installacions, infraestructures, procediments, procèsi productius o conductes respectuosi damb eth miei.
    12. Era prevencion, era restauracion e era reparacion de damatges ath miei ambient e tanben eth regim sancionador corresponent.
    13. Es mesures de proteccion des espècies e eth regim sancionador.
  2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’espacis naturaus, era competéncia exclusiva que, en tot respectar çò que dispause er article 149.1.23 dera Constitucion, includís, en tot cas, era regulacion e era declaracion des figures de proteccion, delimitacion, planificacion e gestion d’espacis naturaus e d’abitats protegits plaçats en Catalonha.  
  3. Era Generalitat, en cas des espacis naturaus que despassen eth territòri de Catalonha, a de promòir es esturments de collaboracion damb d’autes comunitats autonòmes entà crear, delimitar, regular e gestionar aguesti espacis.  
  4. Era declaracion e era delimitacion d’espacis naturaus dotats damb un regim de proteccion estatau requerís er informe preceptiu dera Comission Bilaterau Generalitat – Estat. S’er espaci ei plaçat intègrament en territòri de Catalonha, era gestion correspon ara Generalitat.
  5. Correspon ara Generalitat er establiment d’un servici meteorologic pròpri eth subministrament d’informacion meteorologica e climatica, includint-i eth pronostic, eth contròtle e eth seguiment des situacions meteorologiques de risc, e tanben era recèrca en aguesti encastres e era elaboracion dera cartografia climatica.
  6. Era Generalitat exercís es sues competéncies mejançant eth Còs d’Agents Ruraus, competents ena susvelhança, eth contròtle, era proteccion, era prevencion integrau e era collaboracion ena gestion deth miei ambient. Es membres d’aguest còs an era condicion d’agents dera autoritat e exercissen foncions de policia administrativa especiau e policia judicial enes tèrmes qu’establís era lei.

 

ARTICLE 145. MERCATS DE VALORS E CENTRES DE CONTRACTACION

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria de mercats de valors e centres de contractacion plaçats en Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era creacion, era denominacion, era autorizacion e era supervision des mercats de valors e des sistèmes organizats de negociacion.
    2. Era regulacion e es mesures administratives d’execucion sus organizacion, foncionament, disciplina e regim sancionador des societats rectores de mercats de valors.
    3. Eth contròtle dera emission, era admission, era suspension, era exclusion e er establiment de requesits addicionaus d’admission des valors que se negòcien exlusivament en aguesti mercats, e tanben era inspeccion e eth contròtle.
    4. Era acreditacion des persones e des entitats entà èster membres d’aguesti mercats.  
    5. Er establiment des fiances qu’an de constituïr es membres des borses de valors en garantia des operacions pendentes de liquidacion.

 

ARTICLE 146. MIEIS DE COMUNICACION SOCIAU E SERVICIS DE CONTENGUT AUDIOVISUAU 

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de servicis de ràdio e television, e tanben de quinsevolh aute servici de comunicacion audiovisuau:
    1. Era competéncia exclusiva sus era organizacion dera prestacion deth servici publics de comunicacion audiovisuau d’encastre locau, en tot respectar era garantia dera autonomia locau.
    2. Era competéncia compartida sus era regulacion e eth contròtle des servicis de comunicacion audiovisuau qu’usen quinsevolh des supòrts e des tecnologies disponibles dirigits ath public de Catalonha, e tanben sus es ofèrtes de comunicacion audiovisuau se se distribuïssen en territòri de Catalonha.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria de mieis de comunicacion sociau.
  3. Era Generalitat a de fomentar eth pluralisme lingüistic e culturau de Catalonha enes mieis de comunicacion sociau.

 

ARTICLE 147. NOTARIAT E REGISTRES PUBLICS  

  1. Correspon ara Generalitat de Catalonha, en matèria de notaries e de registres publics dera proprietat, mercantils e de bens mòbles, era competéncia executiva, qu’includís en tot cas:
    1. Eth nomenament des notaris e es registradors dera proprietat, mercantils e de bens mòbles, mejançant era convocatòria, era administracion e era resolucion des oposicions liures e restringides e des concorsi, qu’a de convocar e portar a tèrme enquiara formalizacion des nomenaments. Entara provision des notaries e des registres, es candidats an d’èster admetuts en igualtat de drets, e an d’acreditar eth coneishement dera lengua e deth dret catalans ena forma e damb era artenhuda qu’establissen er Estatut e es leis.
    2. Era participacion ena elaboracion des programes d’accès as còssi de notaris e registradors dera proprietat, mercantils e de bens mòbles d’Espanha, as efèctes dera acreditacion deth coneishement deth dret catalan.
    3. Er establiment des demarcacions notariaus e registraus, en tot includir-i era determinacion des districtes ipotecaris e des districtes de competéncia territoriau des notaris.
    4. Eth nomenament de notaris archivèrs de protocòls de districte e era guarda e custòdia des libres de comptadoria d’ipotèques.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de regim des recorsi sus era qualificacion des títols o es clausules concrètes en matèria de dret catalan que s’agen d’inscríuer en un registre dera proprietat, mercantil o de bens mòbles de Catalonha.
  3. Correspon ara Generalitat, en encastre dera regulacion generau, era competéncia executiva en matèria de Registre Civiu, en tot includir-i eth nomenament des sòns encargats, interins e substituts, er exercici en çò que hè ad aguesti dera foncion disciplinària, e tanben era provision des mieis umans e materiaus de besonh entar exercici des foncions. Aguesti encargats an d’acreditar eth coneishement dera lengua catalana e deth dret catalan ena forma e damb era artenhuda qu’establisquen er Estatut e es leis.

 

ARTICLE 148. ÒBRES PUBLIQUES  

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria des òbres publiques que s’executen en territòri de Catalonha e que non an estat qualificades d’interès generau ne afècten a ua auta comunitat autonòma. Aguesta competéncia includís, en tot cas, era planificacion, era construccion e eth finançament des òbres.
  2. Era qualificacion d’interès generau requerís er informe prealable dera Generalitat. Era Generalitat particie ena planificacion e era programacion des òbres qualificades d’interès generau, cossent damb çò que dispause era legislacion der Estat e segontes çò qu’establís eth títol V d’aguest Estatut.
  3. Correspon ara Generalitat era gestion des servicis publics dera sua competéncia as quaus demoren afectades o adscrites totes es òbres publiques que non siguen d’interès generau. En supausat des òbres qualificades d’interès generau o qu’afècten a ua auta comunitat autonòma, se pòden soscríuer convènis de collaboracion entara gestion des servicis.

 

ARTICLE 149. ORDENACION DETH TERRITÒRI E DETH PAISATGE, DETH LITORAU E URBANISME 

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ordenacion deth territòri e deth paisatge, era competéncia exclusiva, qu’includís en tot cas:
    1. Er establiment des directritzes d’ordenacion e gestion deth territòri, deth paisatge e des actuacions que i incidissen.
    2. Er establiment e era regulacion des figures de planejament territoriau e deth procediment entà tramitar-les e aprovar-les.
    3. Er establiment e era regulacion des figures de proteccion d’espacis naturaus e de corredors biologics, cossent damb ço qu’establís er article 144.2.  
    4. Es previsions sus emplaçaments des infraestructures e es equipaments de competéncia dera Generalitat.  
    5. Era determinacion de mesures especifiques de promocion der equilibri territoriau, demografic, socioeconomic e ambientau.
  2. Era determinacion der emplaçament d’infraestructures e equipaments de titularitat estatau en Catalonha requerís er informe dera Comission Bilaterau Generalitat – Estat.
  3. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ordenacion deth litorau, en tot respectar eth regim generau deth domeni public, era competéncia exclusiva, qu’includís en tot cas:
    1. Er establiment e era regulacion des plans territoriaus d’ordenacion e usatge deth litorau e des plages, e tanben era regulacion deth procediment de tramitacion e aprobacion d’aguesti esturments e plans.  
    2. Era gestion des títols d’aucupacion e usatge deth domeni public maritimoterrèstre, especiaument er autrejament d’autorizacions e concessions e, en tot cas, es concessions d’òbres fixes ena mar, en tot respectar es excepcions que se poguen establir per motius mieiambientaus enes aigües costanères interiores e de transicion.
    3. Era regulacion e era gestion deth regim economic financièr deth domeni public maritimoterrèstre, enes tèrmes qu’establís era legislacion generau.
    4. Era execucion d’òbres e actuacions en litorau catalan que non siguen d’interès generau.
  4. Correspon ara Generalitat era execucion e era gestion des òbres d’interès generau plaçades en litorau catalan, cossent damb çò qu’establís er article 148.  
  5. Correspon ara Generalitat, en matèria d’urbanisme, era competéncia exclusiva, qu’includís en tot cas:
    1. Era regulacion deth regim urbanistic deth sòu, qu’includís, en tot cas, era determinacion des critèris sus es diuèrses sòrtes de sòus e es sòns usatges.
    2. Era regulacion deth regim juridic dera proprietat deth sòu en tot respectar es condicions basiques qu’er Estat establís entà garantir era igualtat der exercici deth dret ara proprietat.
    3. Er establiment e era regulacion des esturments de planejament e gestion urbanistica, e tanben deth sòn procediment de tramitacion e aprobacion.  
    4. Era politica de sòu e abitatge, era regulacion des patrimònis publics de sòu e abitatge e eth regim dera intervencion administrativa ena edificacion, era urbanizacion e er usatge deth sòu e eth subsòu.
    5. Era proteccion dera legalitat urbanistica, qu’includís, en tot cas, era inspeccion urbanistica, es ordes de suspension d’òbres e licéncies, es mesures de restauracion dera legalitat fisica alterada, e tanben era disciplina urbanistica.
  6. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en matèria de dret de reversion enes expropriacions urbanistiques en encastre dera legislacion estatau.

 

ARTICLE 150. ERA ORGANIZACION DERA ADMINISTRACION DERA GENERALITAT 

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’organización dera sua Administracion, era competéncia exclusiva sus:
    1. Era estructura, era regulacion des organs e directius publics, eth foncionament e era articulacion territoriau.
    2. Es diuèrses modalitats organizatives e esturmentaus entara actuacion administrativa.

 

ARTICLE 151. ORGANIZACION TERRITORIAU

  1. Correspon ara Generalitat, en tot respectar era garantia institucional qu’establissen es articles 140 e 141 dera Constitución, era competéncia exclusiva sus organizacion territoriau, qu’includís en tot cas:
    1. Era determinacion, era creacion, era modificacion e era supression des ens que configuren era organizacion territoriau de Catalonha.
    2. Era creacion, era supression e era alteracion des tèrmes tant des municipis coma des ens locaus d’encastre territoriau inferior; era denominacion, era capitalitat e es simbèus des municipis e des auti ens locaus; es toponims, e era determinacion des regims especiaus.
    3. Er establiment per miei de lei de procediments de relacion enter es ens locaus e era población, en tot respectar era autonomia locau.

 

ARTICLE 152. PLANIFICACION, ORDENACION E PROMOCION DERA ACTIVITAT ECONOMICA

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia entara promocion dera activitat economica en Catalonha.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era ordenacion dera activitat economica en Catalonha.
  3. Era Generalitat pòt establir ua planificacion dera activitat economica en encastre des directritzes qu’establisqui era planificacion generau der Estat.
  4. Correspon ara Generalitat eth desvolopament e era gestion dera planificacion generau dera activitat economica. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Eth desplegament des plans estataus.
    2. Era participacion ena planificacion estatau per miei des mecanismes qu’establís er títol V.
    3. Era gestion des plans, en tot includir-i es hons i es recorsi d’origen estatau destinats ar foment dera activitat economica, enes tèrmes establits que s’establissen per miei de convén.


ARTICLE 153. POLITIQUES DE GENRE

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de politiques de genre que, en tot respectar çò qu’establís er estat en exercici dera competéncia que li atribusís er article 149.1.1 dera Constitución, includís en tot cas:
    1. Era planificacion, eth dessenh, era execucion, era avaloracion e eth contròtle de normes, plans e directritzes generaus en matèria de politiques entara hemna, e tanben er establiment d’accions positives entà arténher eradicar era discriminacion per rason de sèxe que s’agen d’executar damb caractèr unitari entà tot eth territòri de Catalonha. 
    2. Era promocion der associacionisme de hemnes que complissen activitats relacionades damb era igualtat e era non-discriminacion e des iniciatives de participacion. 
    3. Era regulacion des mesures e es esturments entara sensibilizacion sus era violéncia de genre e entà detectar-la e previer-la, e tanben era regulacion de servicis e recorsi pròpris destinadi a arténher ua proteccion integrau des hemnes qu’an patit o patissen aguesta sòrta de violéncia.



ARTICLE 154. PROMOCION E DEFENSA DERA COMPETÉNCIA 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de promocion dera competéncia enes mercats respècte as activitats economiques que s’exercissen principaument en Catalonha.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de defensa dera competéncia en exercici des activitats economiques qu’altèren o poguen alterar era liura competéncia deth mercat en un encastre que non depasse eth territòri de Catalonha. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era execucion en mesures relatives as procèsi economics qu’afècten ara competéncia. 
    2. Era inspeccion e era execucion deth procediment sancionador. 
    3. Era defensa dera competéncia en exercici dera activitat comerciau.
  3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus er establiment e era regulacion deth Tribunau Catalan de Defensa dera Competéncia, coma organ independent damb jurisdiccion sus tot eth territòri de Catalonha, ath quau correspon en exclusiva tractar des activitats economiques que se complissen principaument en Catalonha e qu’altèren o pòden alterar era competéncia enes tèrmes qu’establissen es apartats 1 e 2.

 

ARTICLE 155. PROPRIETAT INTELLECTUAU E INDUSTRIAU

  1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia executiva en matèria de proprietat intellectuau, qu’includís en tot cas:
    1. Er establiment e era regulacion d’un registre, coordinat damb eth der Estat, des drets de proprietat intellectuau generats en Catalonha o des quaus siguen titulares persones damb residéncia abituau en Catalonha; era activitat d’inscripcion, modificacion o cancellacion d’aguesti drets, e er exercici dera activitat administrativa de besonh entà garantir-ne era proteccion en tot eth territòri de Catalonha. Era Generalitat a de comunicar ar Estat es inscripcions hètes en sòn registre entà que siguen incorporades en registre estatau; a de collaborar damb aguest registre e facilitar er escambi d’informacion.
    2. Era autorizacion e era revocacion des entitats de gestion collectiva des drets de proprietat intellectuau qu’actuen majoritàriament en Catalonha, e tanben assumir prètzhèts complementaris d’inspeccion e contròtle dera activitat d’aguestes entitats.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de proprietat industriau, qu’includís en tot cas:
    1. Er establiment e era regulacion d’un registre, coordinat damb eth der Estat, de drets de proprietat industriau des persones fisiques o juridiques.
    2. Era defensa juridica e processau des toponims de Catalonha aplicadi en sector dera indústria.

 

ARTICLE 156. PROTECCION DE DADES DE CARACTÈR PERSONAU

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de proteccion de dades de caractèr personau que, en tot respectar es garanties des drets fondamentaus en aguesta matèria, includís en tot cas:
    1. Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs o es tractaments de dades de caractèr personau creats o gestionats pes institucions publiques de Catalonha, era Administracion dera Generalitat, es administracions locaus de Catalonha, es entitats autonòmes e es autes entitats de dret public o privat que depenen des administracions autonomica o locaus o que prèsten servicis o acomplissen activitats per compde pròpri per miei de quinsevolha forma de gestion dirècta o indirècta, e es universitats qu’intègren eth sistèma universitari catalan.
    2. Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs o es tractaments de dades de caractèr personau privats creats o gestionats per persones fisiques o juridiques entar exercici des foncions publiques en çò que hè a matèries que son competéncia dera Generalitat
    3. o des ens locaus de Catalonha, s’eth tractament se hè en Catalonha.
    4. Era inscripcion e eth contròtle des fichèrs e es tractaments de dades que creen o gestionen es corporacions de dret public qu’excercisquen es sues foncions exclusivament en encastre territoriau de Catalonha.  
    5. Era constitucion d’ua autoritat independenta, designada peth Parlament, que velhe per garantir eth dret ara proteccion des dades personaus en encastre des competéncies dera Generalitat.  

 

ARTICLE 157. PUBLICITAT

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era regulacion dera activitat publicitària, sense prejudici dera legislacion mercantila der Estat.

ARTICLE 158. RECÈRCA, DESVOLOPAMENT E INNOVACION TECNOLOGICA

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de recèrca scientifica e tecnica, era competéncia exclusiva en çò que hè as centres e es estructures de recèrca dera Generalitat e as projèctes qu’aguesta finàncie, qu’includís en tot cas:
    1. Er establiment de linhes pròpries de recèrca e eth seguiment, eth contròtle e era avaloracion des projèctes.
    2. Era organizacion, eth regim de foncionament, eth contròtle, eth seguiment e era acreditacion des centres e es estructures plaçats en Catalonha.
    3. Era regulacion e era gestion des bèques e des ajudes convocades e financiades pera Generalitat.
    4. Era regulacion e era formacion professionau deth personau investigador e de supòrt ara recèrca.
    5. Era difusion dera sciéncia e era transferéncia de resultats.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida sus era coordinacion des centres e es estructures de recèrca de Catalonha.
  3. Es critèris de collaboracion enter er Estat e era Generalitat en matèria de politica de recèrca, desvolopament e innovacion s’an de fixar en encastre de çò qu’establís eth títol V. Tanben, s’an d’establir es sistèmes de participacion dera Generalitat ena fixacion des politiques qu’afècten ad aguestes matèries en encastre dera Union Europèa e en d’auti organismes e institucions internacionaus.

 

ARTICLE 159. REGIM JURIDIC, PROCEDIMENT, CONTRACTACION, EXPROPRIACION E RESPONSABILITAT ENES ADMINISTRACIONS PUBLIQUES CATALANES  

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de regim juridic e procediment des administracions publiques catalanes, era competéncia exclusiva en aquerò que non sigue afectat per article 149.1.18 dera Constitucion. Aguesta competéncia includís:
    1. Es mieis de besonh entà exercir es foncions administratives, en tot includir-i eth regim des bens de domeni public e patrimoniaus.
    2. Es potestats de contròtle, inspeccion e sancion en toti es encastres materiaus de competéncia dera Generalitat.  
    3. Es normes de procediment administratiu que deriven des particularitats deth dret substantiu de Catalonha o des especialitats dera organizacion dera Generalitat.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en tot çò relatiu ath regim juridic e eth procediment des administracions publiques catalanes en aquerò que non demore includit en apartat 1.
  3. Correspon ara Generalitat, en çò que hè as contractes des administracions publiques de Catalonha:
    1. Era competéncia exclusiva sus organizacion e competéncies en matèria de contractacion des organs des administracions publiques catalanes e sus es règles d’execucion, modificacion e extincion des contractes dera Administracion, en aquerò que non sigue afectat per article 149.1.18 dera Constitucion.
    2. Era competéncia compartida en tot aquerò que non ei atribuït ara competéncia exclusiva dera Generalitat pera letra a.
  4. Correspon ara Generalitat, en matèria d’expropriacion forçosa, era competéncia executiva, en tot cas, entà:
    1. Determinar es supausats, es causes e es condicions en qué es administracions catalanes pòden exercir era potestat expropriatòria.
    2. Establir critèris de valoracion des bens expropriats segontes era natura e era foncion sociau qu’agen de complir aguesti bens, cossent damb era legislación estatau.
    3. Crear e regular un organ pròpri entara determinacion deth prètz just e fixar-ne eth procediment.  
  5. Correspon ara Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimoniau, era competéncia compartida entà establir es causes que pòden originar responsabilitat en çò que hè as reclamacions dirigides ara Generalitat, cossent damb eth sistèma generau de responsabilitat de totes es administracions publiques.
  6. Es competéncies dera Generalitat especificades enes apartats 1, 3, 4 e 5 s’an d’exercir en tot respectar eth principi d’autonomia locau.

 

ARTICLE 160. REGIM LOCAU 

    1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de regim locau que, en tot respectar eth principi d’autonomia locau, includís:
      1. Es relacions enter es institucions dera Generalitat e es ens locaus, e tanben es tecniques d’organizacion e de relacion entara cooperacion e era collaboracion enter es ens locaus e enter aguesti e era Administracion dera Generalitat, en tot includir-i es diuèrses formes associatives, mancomunades, convencionaus e consorciaus.
      2. Era determinacion des competéncies e des potestats pròpries des municipis e des auti ens locaus, enes encastres especificats per article 84.
      3. Eth regim des bens de domeni public, comunaus e patrimoniaus e es modalitats de prestacion des servicis publics.
      4. Era determinacion des organs de govèrn des ens locaus creats pera Generalitat e eth foncionament e eth regim d’adopcion d’acòrds d’aguesti organs.
      5. Eth regim des organs complementaris dera organizacion des ens locaus.
    2. Correspon ara Generalitat era competéncia compartida en tot aquerò que non establís er apartat 1.
    3. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de regim electorau des ens locaus que cree, exceptat des que son garantits constitucionaument.


ARTICLE 161. RELACIONS DAMB ES ENTITATS RELIGIOSES 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria d’entitats religioses qu’acomplissen era sua activitat en Catalonha, qu’includís, en tot cas, era regulacion e er establiment de mecanismes de collaboracion e cooperacion entar acompliment des sues activitats en encastre des competéncies dera Generalitat.  
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria relativa ara libertat religiosa. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Participar ena gestion deth registre estatau d’entitats religioses en çò que hè as glèises, es confessions e es comunitats religioses qu’acomplissen era sua activitat en Catalonha, enes tèrmes que determinen es leis.  
    2. Er establiment d’acòrds e convènis de cooperacion damb es glèises, es confessions e es comunitats religioses inscrites en registre estatau d’entitats religioses, en encastre des competéncies dera Generalitat.
    3. Era promocion, eth desvolopament e era execucion, en encastre des competéncies dera Generalitat, des acòrds e des convènis signats enter er Estat e es glèises, es confessions e es comunitats religioses inscrites en registre estatau d’entitats religioses.
  3. Era Generalitat collabòre enes organs d’encastre estatau qu’an atribuïdes foncions en matèria d’entitats religioses.


ARTICLE 162. SANITAT, SALUT PUBLICA, ORDENACION FARMACEUTICA E PRODUCTES FARMACEUTICS

 

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de sanitat e salut publica, era competéncia exclusiva sus era organizacion, eth foncionament intèrn, era avaloracion, era inspeccion e eth contròtle de centres, servicis e establiments sanitaris.
  2. Correspon ara Generalitat era ordenacion farmaceutica, en encastre der article 149.1.16 dera Constitucion.
  3. Correspon ara Generalitat, en tot cas, era competéncia compartida enes encastres següents:  
    1. Era ordenacion, era planificacion, era determinacion, era regulacion e era execucion des prestacions e es servicis sanitaris, sociosanitaris e de salut mentau de caractèr public en toti es nivèus e entà toti es ciutadans.
    2. Era ordenacion, era planificacion, era determinacion, era regulacion e era execucion des mesures e es actuacions destinades a preservar, protegir e promòir era salut publica en toti es encastres, en tot includir-i era salut laborau, era sanitat animau damb efèctes sus era salut umana, era sanitat alimentària, era sanitat ambientau e era susvelhança epidemiologica.
    3. Era planificacion des recorsi sanitaris de cobertura publica e era coordinacion des activitats sanitàries privades damb eth sistèma sanitari public.
    4. Era formacion sanitària especializada, qu’includís era acreditacion e era avaloracion de centres; era planificacion dera ofèrta de places; era participacion ena elaboracion des convocatòries e era gestion des programes de formacion des especialitats e es airaus de capacitacion especifica e era expedicion des diplòmes d’airaus de capacitacion especifica.
    5. Eth regim estatutari e era formacion deth personau que prèste servicis en sistèma sanitari public.
  4. Era Generalitat participe ena planificacion e era coordinacion estatau en matèria de sanitat e salut publica, cossent damb çò qu’establís eth títol V.
  5. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva dera legislacion estatau en matèria de productes farmaceutics.

 

ARTICLE 163. SEGURETAT PRIVADA

  1. Correspon ara Generalitat era execucion dera legislación der Estat enes matèries següentes:
    1. Era autorizacion des empreses de seguretat privada qu’an eth sòn domicili sociau en Catalonha e er encastre d’actuacion des quaus non depasse eth territòri de Catalonha.
    2. Era inspeccion e era sancion des activitats de seguretat privada que s’acomplissen en Catalonha.
    3. Era autorizacion des centres de formacion deth personau de seguretat privada.
    4. Era coordinacion des servicis de seguretat e investigacion privades damb era Policia dera Generalitat e es policies locaus de Catalonha.

 

ARTICLE 164. SEGURETAT PUBLICA  

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de seguretat publica, cossent damb çò que dispause era legislación estatau:
    1. Era planificacion e era regulacion deth sistèma de seguretat publica de Catalonha e era ordenación des policies locaus.
    2. Era creación e era organizacion dera Policia dera Generalitat – Mossos d’Esquadra.
    3. Eth contròtle e era vigilancia deth transit.
  2. Correspon ara Generalitat eth comandament suprem dera Policia dera Generalitat – Mossos d’Esquadra e era coordinacion dera actuacion des policies locaus.
  3. Corresponen ara Generalitat, en encastre dera legislacion estatau sus seguretat, es facultats executives que li atribuïsque er Estat e en tot cas:
    1. Es foncions governatives sus er exercici des drets de reunion e manifestacion.
    2. Eth compliment des disposicions entara conservacion dera natura, deth miei ambient e des recorsi idrologics.
  4. Era Generalitat participe, mejançant ua junta de seguretat de composicion paritària enter era Generalitat e er Estat e presidida peth president dera Generalitat, ena coordinacion des politiques de seguretat e dera activitat des còssi policièrs der Estat e de Catalonha, e tanben en escambi d’informacion en encastre internacionau e enes relacions de collaboracion e auxili damb es autoritats policières de d’auti païsi. Era Generalitat, cossent damb er Estat, a d’èster present enes grops de trebalh de collaboracion damb es policies de d’auti païsi en qué participe er Estat.  
  5. Era Policia dera Generalitat – Mossos d’Esquadra a coma encastre d’actuacion eth conjunt deth territòri de Catalonha e exercís totes es foncions pròpries d’un còs de policia, enes encastres següents:
    1. Era seguretat ciutadana e er orde public.  
    2. Era policia administrativa, qu’includís era que derive dera normativa estatau.  
    3. Era policia judiciau e era investigacion criminau, en tot includir-i es diuèrses formes de crim organizat e terrorismo, enes tèrmes qu’establisquen es leis.

 

ARTICLE 165. SEGURETAT SOCIAU

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria de seguretat sociau, en tot respectar es principis d’unitat economica patrimoniau e de solidaritat financièra dera seguretat sociau, era competéncia compartida, qu’includís:
    1. Eth desplegament e era execucion dera legislacion estatau, exceptat des normes que configuren eth regim economic.
    2. Era gestion deth regim economic dera seguretat sociau.
    3. Era organizacion e era gestion deth patrimòni e des servicis qu’intègren era assisténcia sanitària e es servicis sociaus deth sistèma dera seguretat sociau en Catalonha.
    4. Era ordenacion e er exercici des potestats administratives sus es institucions, es empreses e es fondacions que collabòren damb eth sistèma dera seguretat sociau, enes matèries a qué hè referéncia era letra c, e tanben era coordinacion des activitats de prevencion de risques laboraus qu’acomplissen en Catalonha es mútues d’accidents de trebalh e malauties professionaus.
    5. Eth reconeishement e era gestion des pensions non contributives.
    6. Era coordinacion des actuacions deth sistèma sanitari vinculades as prestacions dera seguretat sociau.
  2. Era Generalitat pòt organizar e administrar, ad aguesti efèctes e laguens eth sòn territòri, toti es servicis relacionadi damb es matèries mès ensús especificades, e exercís era tutèla des institucions, es entitats e es fondacions en matèria de sanitat e seguretat sociau, exceptat dera nauta inspeccion, que demore reservada ar Estat.

 

ARTICLE 166. SERVICIS SOCIAUS, VOLENTARIAT, MENORS E PROMOCION DES FAMILHES 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de servicis sociaus, qu’includís en tot cas:
    1. Era regulacion e era ordenacion dera activitat de servicis sociaus, es prestacions tecniques e es prestacions economiques damb finalitat assistenciau o complementàries de d’auti sistèmes de prevision publica.  
    2. Era regulacion e era ordenacion des entitats, es servicis e es establiments publics e privats que prèsten servicis sociaus en Catalonha.  
    3. Era regulacion e era aprobacion des plans e es programes especifics dirigits a persones e collectius en situacion de praubesa o de besonh sociau.  
    4. Era intervencion e eth contròtle des sistèmes de proteccion sociau complementària privats.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de volentariat, qu’includís, en tot cas, era definicion dera activitat e era regulacion e era promocion des actuacions destinades ara solidaritat e ara accion volentària que s’executen individuaument o mejançant institucions publiques o privades.
  3. Correspon ara Generalitat, en matèria de menors:
    1. Era competéncia exclusiva en matèria de proteccion de menors, qu’includís, en tot cas, era regulacion deth regim dera proteccion e des institucions publiques de proteccion e tutèla des menors desemparats, en situacion de risc e des menors infractors, en tot respectar en aguest darrèr cas era legislación penau.
    2. Era Generalitat participe ena elaboracion e era reforma dera legislacion penau e processau qu’incidisque enes competéncies de menors.
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de promocion des familhes e dera enfància, qu’includís en tot cas es mesures de proteccion sociau e era sua execucion.

 

ARTICLE 167. SIMBÈUS DE CATALONHA

Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus era regulacion, era ordenacion, era configuracion e era preservacion des simbèus de Catalonha, cossent damb çò qu’establís aguest Estatut.

ARTICLE 168. SISTÈMA PENITENCIARI 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva dera legislacion der Estat en matèria penitenciària, qu’includís en tot cas:
    1. Era capacitat entà dictar disposicions qu’adapten era normativa penitenciària ara realitat sociau de Catalonha.
    2. Era totalitat dera gestion dera activitat penitenciària en Catalonha, especiaument era direccion, era organizacion, eth regim, eth foncionament, era planificacion e era inspeccion des institucions penitenciàries de quinsevolha sòrta plaçades en Catalonha.
    3. Era planificacion, era construccion e era reforma des establiments penitenciaris plaçats en Catalonha.  
    4. Era administracion e era gestion patrimoniau des immòbles e des equipaments adscrits ara Administracion penitenciària catalana e de toti es mieis materiaus que li siguen assignats.  
    5. Era planificacion e era organizacion deth trebalh remunerat dera poblacion reclusa, e tanben era execucion des mesures alternatives ara preson e des activitats de reinsercion.
  2. Era Generalitat pòt eméter informes en procediment d’autrejament d’indults.

 

ARTICLE 169. TRANSPÒRTS

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es transpòrts terrèstres de viatgèrs e mercaderies per carretèra, ferrocarril e cable que transcorren intègrament laguens eth territòri de Catalonha, damb independéncia dera titularitat dera infraestructura. Aguesta competéncia includís en tot cas:
    1. Era regulacion, era planificacion, era gestion, era coordinacion e era inspeccion des servicis e es activitats.
    2. Era regulacion dera intervencion administrativa entar exercici des activitats de transpòrt.  
    3. Era regulacion deth transpòrt urban e des servicis de transpòrt discrecionau de viatgèrs en veïculs de torisme.  
    4. Era regulacion especifica deth transpòrt toristic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilhoses o peribles e d’autes que requerisquen un regim especific, en tot respectar es competéncies estataus sus seguretat publica.
    5. Era regulacion d’un sistèma de mediacion en matèria de transpòrts.
    6. Era potestat tarifària sus transpòrts terrèstres.
  2. Era integracion de linhes o servicis de transpòrt que transcorren intègrament per Catalonha en linhes o servicis d’encastre superior requerís er informe prealable dera Generalitat.
  3. Era Generalitat participe en establiment des servicis ferroviaris que garantisquen era comunicacion damb d’autes comunitats autonòmes o damb eth transit internacionau, cossent damb çò qu’establís eth títol V. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es centres de transpòrt, logistica e distribucion plaçadi en Catalonha qu’includís:
    1. Es centres d’informacion e distribucion de cargues.
    2. Es estacions de transpòrt per carretèra.
  4. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva sus es operadors des activitats vinculades ara organizacion deth transpòrt, era logistica e era distribucion plaçades en Catalonha.
  5. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de transpòrt maritim e fluviau que transcor intègrament per Catalonha que, en tot respectar es competéncies der Estat en marina mercante e pòrts, includís:  
    1. Era regulacion, era planificacion e era gestion deth transpòrt maritim e fluviau de passatgèrs.
    2. Era intervencion administrativa entara prestacion de servicis e er acompliment des
    3. activitats qu’agen relacion damb eth transpòrt maritim e fluviau.
    4. Es requisits entar exercici dera activitat.


ARTICLE 170. TREBALH E RELACIONS LABORAUS 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva en matèria de trebalh e relacions laboraus, qu’includís en tot cas:
    1. Es relacions laboraus e es condicions de trebalh.
    2. Es politiques actives d’aucupacion, qu’includissen era formacion des demandants d’aucupacion e des trebalhadors en actiu, e tanben era gestion des subvencions corresponentes. Era Generalitat participe enes plans o es activitats de formacion que despassen er encastre territoriau de Catalonha.
    3. Es qualificacions professionaus en Catalonha.
    4. Era intermediacion laborau, qu’includís era regulacion, era autorizacion e eth contròtle des agéncies de collocacion damb sedença en Catalonha.
    5. Era negociacion collectiva e eth registre des convènis collectius de trebalh.
    6. Es procediments de regulacion d’aucupacion e d’actuacion administrativa en matèria
    7. de traslats collectius entre centres de trebalh plaçats en Catalonha.  
    8. Era prevencion de risques laboraus e era seguretat e era salut en trebalh.
    9. Era potestat sancionadora des infraccions der orde sociau, en encastre des sues competéncies.
    10. Era determinacion des servicis minims des grèves o arturades qu’agen lòc en Catalonha.
    11. Eth contròtle de legalitat e, s’ei de besonh, eth registre posterior des convènis collectius de trebalh des empreses qu’acomplissen era sua activitat exclusivament en Catalonha.  
    12. Es esturments de conciliacion, mediacion e arbitratge laboraus.
    13. Era elaboracion deth calendari de dies hestèrs qu’a de regir en tot eth territòri de Catalonha.
  2. Correspon ara Generalitat era competéncia executiva sus era foncion publica inspectora en tot çò que regule aguest article. Ad aguest efècte, es foncionaris des còssi qu’acomplisquen aguesta foncion depenen organicament e foncionaument dera Generalitat. Per miei des mecanismes de cooperacion que determine eth títol V, s’an d’establir es formules de garantia der exercici eficaç dera foncion inspectora en encastre sociau.

 

ARTICLE 171. TORISME 

  1. Correspon ara Generalitat era competéncia exclusiva en matèria de torisme, qu’includís en tot cas:
    1. Era ordenacion e era planificacion deth sector toristic.  
    2. Era promocion deth torisme qu’includís era soscripcion d’acòrds damb ens estrangèrs e era creacion d’oficines en estrangèr.
    3. Era regulacion e era classificacion des empreses e es establiments toristics e era gestion deth hilat d’establiment toristics de titularitat dera Generalitat.
    4. Tà pr’amor de facilitar era coordinacion entre aguesti establiments e es establiments deth hilat de paradors der Estat plaçadi en Catalonha, era Generalitat participe, enes tèrmes qu’establisque era legislacion estatau, enes organs d’administracion de Paradors de Torisme d’Espanha.
    5. Era regulacion des drets e es déuers especifics des usatgèrs e es prestadors de servicis toristics e des mieis alternatius de resolucion de conflictes.
    6. Es ensenhaments e era formacion sus torisme que non donguen dret ara obtencion d’un títol oficiau.  
    7. Era fixacion des critèris, era regulacion des condicions e era execucion e eth contròtle des linhes publiques d’ajuda e de promocion deth torisme.

 

ARTICLE 172. UNIVERSITATS

  1. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament universitari, sense prejudici dera autonomia universitària, era competéncia exclusiva sus:
    1. Era programacion e era coordinacion deth sistèma universitari catalan, en encastre dera coordinación generau.
    2. Es decisions de creacion d’universitats publiques e era autorizacion des privades.  
    3. Era aprobacion des estatuts des universitats publiques e des normes d’organizacion e foncionament des universitats privades.
    4. Era coordinacion des procediments d’accès as universitats.
    5. Er encastre juridic des títols pròpris des universitats, cossent damb eth principi d’autonomia universitària.
    6. Eth finançament pròpri des universitats e, s’ei de besonh, era gestion des hons estataus en matèria d’ensenhament universitari.
    7. Era regulacion e era gestion deth sistema pròpri de bèques e ajudes ara formacion universitària e, s’ei de besonh, era regulacion e era gestion des hons estataus en aguesta matèria.
    8. Eth regim retributiu deth personau docent e investigador contractat des universitats e er establiment des retribucions addicionaus deth personau docent foncionari.
  2. Correspon ara Generalitat, en matèria d’ensenhament universitari, sense prejudici dera autonomia universitària, era competéncia compartida sus tot aquerò a qué non hè referéncia er apartat 1, qu’includís en tot cas:
    1. Era regulacion des requesits entara creacion e eth reconeishement d’universitats e centres universitaris e era adscripcion d’aguesti centres as universitats.
    2. Eth regim juridic dera organizacion e eth foncionament des universitats publiques, en tot includir-i es organs de govèrn e de representacion.
    3. Era adscripcion e era desadscripcion de centres docents publics o privats entà impartir títols universitaris oficiaus e era creacion, era modificacion e era supression de centres universitaris en universitats publiques, e tanben eth reconeishement d’aguesti centres en universitats privades e era implantacion e era supression d’ensenhaments.
    4. Era regulacion deth regim d’accès as universitats.
    5. Era regulacion deth regim deth professorat docent e investigador contractat e foncionari.  
    6. Era avaloracion e eth garantiment dera qualitat e dera excelléncia der ensenhament universitari, e tanben deth personau docent e investigador.
  3. Era competéncia executiva sus era expedicion des títols universitaris oficiaus.

 

ARTICLE 173. VIDEOSUSVELHANÇA E CONTRÒTLE DE SON E ENREGISTRAMENTS

Correspon ara Generalitat era competéncia sus er us dera videosusvelhança e eth contròtle de son e enregistraments o d’auti mieis analògs, en encastre public, amiadi pera policia de Catalonha o per empreses e establiments privats. Era Generalitat a d’exercir aguesta competéncia en tot respectar es drets fondamentaus.  

Data d'actualització:  21.06.2014