• Imprimeix

Es Deputacions laguens dera Espanha constitucionau (sègle XIX)

Portada dera prumèra edicion dera Constitucion politica dera monarquia espanhòla. Cadis, 19 de març de 1812

Portada dera prumèra edicion dera Constitucion politica dera monarquia espanhòla. Cadis, 19 de març de 1812

Maugrat eth sòn iniciau regost istoricista, es Deputacions provinciaus configurades pera Constitucion de Cadis derivèren rapidaments jos era influéncia deth jacobinisme, que, de hèt, ratificaue es tendéncies centralizadores e tendentes ara uniformitat dera monarquia absoluta. D'ua banda, ua naua division territoriau, que respectaue es limits extèrnes deth Principat de Catalonha, lo hège desaparéisher coma entitat politica e lo dividie en quate províncies. Dera auta, era teoria e era practica governamentau espanhòles se decantèren, segons eth modèl napoleonic, pera somission des organs collectius as cargues unipersonals d'ua cadea ierarquica qu'anaue deth cap deth govèrn en Madrid enquias bailes, en tot passar pes ministres -mès que mès eth de Governacion- e es caps politics dera província o governadors civius. Era militarizacion frequenta des cargues, a començar pera presidéncia deth Conselh de ministres pendent eth reinatge d'Isabel II, contribuïc ath enhortiment der autoritarisme, incrementat en cas de Catalonha e ena ciutat de Barcelona peth frequent recors ar estat d'excepcion e era suspension des garantides constitucionaus.

Damb tot, es consistòris representatius, provinciaus e municipaus, que s'erigiren soent en pòrtavotzes des reclamacions d'ua societat damb dinamisme pròpri e modèl pro diferenciat der espanhòu, dinamisme e diferéncies mès acusades ras dera metuda en marcha definitiva dera revolucion industriau en dusau tèrç deth sègle XIX. Catalonha, e sustot era ciutat de Barcelona, desvolopèren ua activitat importanta, soent protagonista, enes viratges deth regim liberau espanhòu cap ara quèrra, damb era intencion d'arténher ua descentralizacion der Estat o ua revision mès prigonda deth modèl en sens federalista. En aguestes etapes tostemp precàries mès fòrça creatives, coma eth Biènni Progressista de 1854-1856 e eth Sexènni Democratic de 1868-1874, es Deputacions provinciaus catalanes e, fòrça particularaments, era de Barcelona devengueren un scenari politic estrategic.

Maugrat qu'era repetida frustracion des esperances de reforma deth regim liberau espanhòu favoric, jos era Restauracion, era recèrca de solucions ath marge des institucions der Estat e era eclosion deth nacionalisme, a començament deth sègle XX eth govèrn espanhòu acabèc en tot arreconéisher era personalitat diferenciau de Catalonha jos era forma dera Mancomunitat des quate Deputacions provinciaus de 1914-1925, ua experiéncia qu'ei er antecedent pròplèu dera Generalitat contemporanèa.

Era crisi dera monarquia borbonica e era aucupacion napoleonica de 1808 creèren ua situacion de vuet de poder estatau que dèc lòc ara autoorganizacion des diferentes províncies d'Espanha, entre es quaus eth Principat de Catalonha, a on se constituïc, coma poder provisionau, un Conselh Superior que sagèc de dirigir era resisténcia començada. En congrès de Tarragona de 1810, qu'amassèc eth Conselh damb representants de toti es corregiments e der estat eclesiastic, presidit peth capitan generau, siguec jurat eth respècte as «las leyes, exenciones, privilegios, buenos usos y costumbres del Principado». Ath madeish temps, es aucupants francesi, e mès que mès eth marescal Augereau, governador generau de Catalonha entre gèr e mai de 1810, sajauen d’atrèir as catalans damb prometudes politiques e economiques que derivèren, mès, cap ara annexion dirècta ar Empèri francés en 1812 e era aplicacion en Principat dera division departamentau.

En Espanha, era Amassa Centrau formada pes resistenti convoquèc ua assemblada constituent que celebrèc es sues sessions ena ciutat de Cadis e a on era influéncia istoricista des Corts medievaus -en especiau, es dera Corona d'Aragon- siguec mercada e volec compensar es tendéncies centralizadores derivades dera inercia dera monarquia absoluta e des naues formulacions jacobines e napoleoniques. Siguec aqueth istoricisme, representat en preambul dera Constitucion de 1812, çò que portèc a recuperar entath nau regim liberau eth nòm tradicionau de Deputacion entà designar es institucions politiques de representacion e govèrn des territòris des antics reiaumes istorics que les calie substituïr es Conselhs territoriaus interins. Jos era autoritat deth capitan generau Lacy, se produsic era substitucion deth Conselh Superior pera Deputacion Provinciau de Catalonha, que se constituïc eth 30 de noveme de 1812 e qu'er an següent reclamaue as Corts espanhòles era simbolica Casa dera Deputacion. Damb eth retorn de Ferran VII e era restauracion der absolutisme en 1814, desapareisheren es institucions emanades dera Constitucion de Cadis e, enter eres, era Deputacion Provinciau de Catalonha, que siguec recuperada en 1820 ar inici deth Triènni Constitucionau.

Eth debat intèrn entre es corrents istoricista e jacobina laguens des Corts de Cadis anèc, en tot decantar-se en favor deth darrèr, en 1813 siguec encargat un projècte de division provinciau que calie desligar es naues demarcacions dera memòria des antics reiaumes e que consistic en ua quarantau de províncies, tres des quaus corresponien ath territòri deth Principat: Barcelona, Tarragona e Urgell. Un nau projècte de 1821, damb 47 províncies, prevedie era creacion d'ua quatau demarcacion, Girona, e rebatiaue Barcelona coma Catalonha. En debat parlamentari de 1822, eth nombre de províncies siguec incrementat enquia 52 -Catalonha demorèc dividida enes quate que coneishem-, mès eth retorn ar absolutisme en 1823 deishèc ajornat er escartairament definitiu deth Principat enquiath decrèt de 30 de noveme de 1833, que dividie eth territòri nacionau en 49 províncies e ratificaue, a grans trèti, era anteriora division entre es quate províncies catalanes.

En 1833 siguec establida damb caractèr definitiu era division provinciau espanhòla, e deuant de cadua des províncies siguec metut un delegat governamentau, eth cap politic (dempús nomentat governador civiu), mès non s'organizèren es Deputacions, que, autrament, non èren previstes en Estatut Reiau de 1834. Ras der esclatament dera revolucion, er ostiu de 1835 -en tot seguir ua abitud d'autoorganizacion neishut e legitimat pera luta contra er invasor francés e que se perlonguèc enquiara fin deth cicle revolucionari en 1843 e reapareisherie encara mès tard- se formèc en Barcelona un Conselh revolucionari que s'adrecèc en tota Catalonha e sagèc de coordinar-se damb es de Saragossa e Valéncia. Eth 25 de seteme de 1835, eth govèrn de Mendizábal establic per decrèt es Deputacions provinciaus, escuelhudes de forma indirècta pes majors contribuables e presidides peth cap politic. Sigueren definitiuaments incorporades ath dessenh deth regim constitucionau en 1836.

Er esclatament dera prumèra guèrra carlina, totun, metec en marcha un aute mecanisme egalaments caracteristic e recurrent ena Catalonha deth sègle XIX. Jos era autoritat des capitans generaus (en aguest cas Espoz y Mina), que contunhauen enstant un cargue per tot er ancian Principat, èren creadi conselhs ciutadans d’artenhuda territoriau catalana, mès operatives qu'es Deputacions provinciaus e damb capacitat d'impausar contribucions extraordinàries e eméter moneda. Com jos eth regim dera Naua Planta, era logica constitucionau condusie ara unificacion e era centralizacion, mès eth pragmatisme des capitans generaus anaue en sens contrari, cap a ua comprenuda practica damb era societat civiu catalana e un autoritarisme desligat des directritzes de Madrid, soent arbitrari, totun mès permeable qu'es canaus ordinaris de relacion damb eth poder. Pòc dempús qu'era lei de 9 de gèr de 1845, ua des definidores deth regim moderat, redusisse es Deputacions ara condicion de comissions consultatives deth governador civiu, eth capitan generau Manuel Pavía articulaue es quate Deputacions catalanes en un Conselh de Carretères de Catalonha, qu'imposèc arbitris extraordinaris entà hèr front ad aguestes òbres publiques e siguec fòrça efectiva ath long de vint ans, enquiara revolucion de 1868.

S'eth Biènni Progressista de 1854-1856 restaurèc de manèra efemèra eth modèu politic abandonat en 1843, qu'era teoria daue mès relèu as consistòris provinciaus e municipaus, damb eth Sexènni Democratic de 1868-1874 en torn descentralitzador siguec mès mercat. Era lei de 20 d'agost de 1870, maugrat que contunhaue d'autrejar poders de blocatge as governadors civius, agranie e garantie es competéncies d'ues Deputacions damb membres elegidi per sufragi universau que, ath sòn torn, escuelhien enter eri madeishi eth president dera institucion. Era acumulacion de problèmes e era inestabilitat non permeteren un foncionament politic normau, mès era Deputacion de Barcelona siguec un scenari important: eth 9 de març de 1873, es federaus intransigenti incitèren a proclamar er Estat Catalan. Era fugaç Republica arrecuelhec aguestes inquietuds en un projècte frustrat de Constitucion, qu'es estats regionaus aurien era facultat de mantier o variar era division provinciau de 1833.

En 1876, era prumèra legislacion dera Restauracion tornèc, de hèt, ath modèl moderat, mès era reforma dera lei provinciau de 1882 recuperèc parciauments era de 1870, damb formules entà arténher que toti es partits judiciaus auessen representacion en consistòri provinciau, eleccion intèrna deth president e ampliament deth sufragi, qu'eth 1890 tornèc a èster universau masculin. Mès, er establiment deth torn dinàstic, damb era falsificacion des eleccions, e era practica governamentau tostemp centralista creèren un ambient propici ara aparicion d'un catalanisme que non sonque reclamaue esmendes en foncionament deth còs d'institucions existentes, mès que bastie alternatiues especifiques entara autoorganizacion politica de Catalonha, dempús deth projècte de constitucion federau de 1883 enquias Bases de Manresa de 1892. Eth messatge adreçat ara reina regent per cinc presidents d'entitats catalanes er 11 de noveme de 1898, se demanaue ua Deputacion generau de Catalonha damb concèrt economic ar estil des Deputacions basques, ua peticion presentada er an següent en nau govèrn de Silvela pera Deputacion de Barcelona.

Era implantacion deth sufragi universau masculin en 1890 e era unificacion deth Plan de Barcelona, que creèc ua entitat municipau de miei milion de persones, varièren de manèra substanciau eth panorama politic en cap-lòc de Catalonha e, de rebucada e progressivaments, ara rèsta de Catalonha. Era celebracion d'eleccions municipaus netes, eth 1901, dèc coma resultat en Barcelona er acantonament des partits dinastics e eth prumèr escapol d'un sistèma de partits especifics, damb era Liga Regionalista e es republicans coma fòrces egemoniques. Ras d'aguest trionf electorau, ratificat eth 1903, es Deputacions provinciaus, enquia alavetz ensalopides pes regionalistes, devengueren un objectiu a conquistar, coma dusau plataforma -dempús deth municipi de Barcelona- entà rebastir era personalitat politica de Catalonha.

En 1903, eth ministre Antoni Maura presentèc un projècte entara reforma dera administracion locau que parlaue de "mancomunitats municipaus" entà prestar servicis d'interès compartit. En 1904, es deputats dera Liga presentèren ua esmenda ath projècte Maura que consistie en demanar qu'eth dret a mancomunar-se se hesse extensiu as Deputacions, entà possar ensenhaments tecnics, agricòles e comerciaus, crear bibliotèques e musèus, conservar monuments, repoblar bòsqui, òbres publiques de tota sòrta e constituïr pòrts franqui e d’autes institucions entath foment dera exportacion. Er an dera constitucion de Solidaritat Catalana, 1906, s'amassèc per prumèr còp, en Barcelona, era assemblada generau des Deputacions provinciaus d'Espanha, qu'Enric Prat de la Riba li presentèc un dessenh entàs mancomunitats provinciaus, damb competéncies enes òbres publiques e comunicacions, benefasença e ensenhament universitari e transferéncia des recorsi fiscaus de besonh entà hèr-ne front. Enes eleccions provinciaus de 10 de març de 1907, eth gran trionf de Solidaritat Catalana dèc a Prat de la Riba era presidéncia dera Deputacion de Barcelona, qu'anèc en tot ratificar enquiar an dera sua mòrt prematura, en 1917. Ua des prumères decisions de Prat de la Riba siguec era creacion der Institut d'Estudis Catalans, que siguec lotjat en madeish Palai dera Generalitat. Era naua formulacion deth projècte Maura, presentat as Corts junh de 1907, contenguie ja era reconeishença deth dret de mancomunacion enes províncies. Ena tardor de 1911 es quate Deputacions catalanes acordèren es bases dera Mancomunitat, que sigueren presentades per Prat ath president deth govèrn José Canalejas coma «la prueba más sólida, más irresistible, de la capacidad de un pueblo para aspirar a las amplias funciones de self-government».

Era crisi de Solidaritat en 1908, era Setmana Tragica, que hec quèir eth govèrn Maura en 1909, e er assassinat de Canalejas en 1912, entre d'auti obstacles, retardèren e, fin finau, frustrèren era aprobacion dera lei de reforma dera administracion locau, mès dempús deth 1911 eth projècte dera Mancomunitat de Catalonha auie demorat desvinculat deth conjunt dera reforma. Siguec Rovira i Virgili, enguan, qui didec qu’ath nau organisme non lo calerie nomentar Mancomunitat, paraula que consideraue un arcaïsme castelhan, mès Generalitat, per tota era carga de volontat autonomista que comportaue aguesta paraula. Fin finau, eth govèrn presidit per Eduardo Dati permetec, damb decrèt de 12 de deseme de 1913, era mancomunacion de deputacions provinciaus espanhòles entà atier besonhs administratius compartits. Era possibilitat, que solet siguec profitada pes províncies catalanes -Barcelona, Girona, Lleida e Tarragona-, permetec hèr aflorar nauaments era entitat politica de Catalonha laguens der Estat espanhòu.

Era assemblada formada pes deputats des quate províncies -36 per Barcelona e 20 per cadua des autes circonscripcions- elegic Enric Prat de la Riba, cap dera Liga Regionalista, coma president dera Mancomunitat eth dia 6 d'abriu de 1914. Ath delà dera assemblada e deth president, era Mancomunitat compdaue d’un conselh executiu damb ueit conselhèrs, en principi dus per província e, en sòn conjunt, expressius deth ventalh politic catalan. Encara qu'er Estat non transferic ara Mancomunitat d'autes competéncies e recorsi qu'es des Deputacions provinciaus, eth pes relatiu deth nau organisme e era coesion politica des catalanistes ath torn deth fòrt lideratge de Prat de la Riba permetec un important prètzhèt enes airaus coma es òbres publiques, es servicis d'assisténcia sociau e era educacion e era cultura, damb efèctes exemplars e duradors. Ara mòrt de Prat de la Riba en 1917, era presidéncia requeiguec ena persona de Josep Puig i Cadafalch. Eth dusau president dera Mancomunitat guardèc d'estabilitzar era accion positiva dera institucion en un contèxt economic e sociau progressivaments enrarit que, fin finau, comportèc qu'era Liga favorisse eth còp d'Estat de Primo de Rivera en 1923. Eth dictator destituïc Puig e nomentèc nau president ena persona deth monarquic Alfons Sala, comde d'Egara, abans de procedir ara supression dera Mancomunitat en 20 de març de 1925.

Enric Prat de la Riba, prumèr president dera Mancomunitat (1914-1917)

Enric Prat de la Riba, prumèr president dera Mancomunitat (1914-1917)

Josep Puig i Cadafalch, president dera Mancomunitat (1917-1924)

Josep Puig i Cadafalch, president dera Mancomunitat (1917-1924)

Data d'actualització:  23.06.2014