La Llei del Parlament de Catalunya de 1993 defineix que l'himne nacional de Catalunya és Els segadors.

Basat en un idil·li popular del segle XVII, que havia recollit el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, la lletra actual és d'Emili Guanyavents, que l'any 1899 va guanyar un concurs convocat a aquest efecte per la Unió Catalanista, i que va motivar una apassionada polèmica. La música la va posar l'any 1892 Francesc Alió, que va adaptar la melodia d'una cançó ja existent.

L'himne fa al·lusió al Corpus de Sang, el motí ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 i que va donar lloc a la guerra dels Segadors, la contesa que va enfrontar els catalans i les tropes de Felip IV. En el text destaquen les al·lusions als pagesos, a la terra i a les llibertats

"Els Segadors": la lletra

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
ndarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!