• Imprimeix

Era Deputacion deth Generau, (sègles XIV-XVII)

Bois acolorit que represente es Corts Reiaus dera corona catalanoaragonesa edicion des Constitucions de Catalonha, incunable deth 1495).

Bois acolorit que represente es Corts Reiaus dera corona catalanoaragonesa edicion des Constitucions de Catalonha, incunable deth 1495).

Coma eth sòn nòm indique, era Deputacion (Deputació, en lenguatge deth temps) deth Generau siguec ua representacion deth Generau o Generalitat de Catalonha damb caractèr permanent e ordinari. Per Generalitat, en contèxt istoric medievau, cau compréner era universitat o comunitat des subjèctes deth monarca catalanoaragonès enes territòris deth Principat de Catalonha e enes comtats deth Rosselhon e era Cerdanya.

Emanada dera Cort Generau, qu'amassaue ath rei e ara representacion des classes dera societat, era Deputacion deth Generau auie era mission de portar a un bon finau determinades decisions -basicaments de caractèr fiscau- qu'exigien mès temps qu'eth brèu lapse dera amassada parlamentària a on s'auien acordat e que requeiguien en encastre des responsabilitats des classes o braci segons er esperit pactista deth regim feudau.

Er exercici dera jurisdiccion fiscau dera Deputacion deth Generau siguec determinant entà establir damb precision es limits de Catalonha. Atau, era Val d'Aran, territòri de senhoria reiau autonòm, s'integrèc volontariaments en Principat en an 1410 e se comprometec a contribuïr en tresaur public dera Deputacion a escambi d'emparament militar.

Laguens deth desplegament istoric dera Deputacion deth Generau, se i pòden diferenciar tres etapes:

Era aparicion dera Deputacion deth Generau siguec eth resultat d'un procès istoric graduau qu'abaste un ueitantat d'ans enter era fin deth sègle XIII e eth sègle XIV auançat. Ena Cort de Barcelona celebrada en 1283 jos era presidéncia deth rei Pere el Gran qualhèc eth regim pactista, qu'eth sobeiran non podie segons eth, promulgar constitucions ne exigir impòsti generaus sense era autorizacion des tres classes o Braci -eth militar, er eclesiastic e eth reiau o popular- amassadi en Corts. A cada convocacion, es negociacions parlamentàries enter eth monarca e era representacion de classes dera societat finalizauen damb era aprobacion dera naua legislacion entath govèrn dera tèrra, er apariament de grèuges e eth don ath monarca coma contrapartida.

Atengut qu'era collècta d'aguest don demanaue mès temps qu'eth limitat dera Cort, calec nomentar comissions de classes entà hèr era recuelhuda e, en efècte, ja en 1289 ne siguec creada era prumèra. Ça que la, ne en aguesta comission o deputacion ne es constituïdes enquia passada era mitat deth sègle XIV -normauments redusides ath Braç reiau, coma unic contribuable as dons- aueren d'aute caractèr qu'eth de uns organismes ad hoc, que desapareishien en auer hèt efectiva era tributacion pactada.

En tot coïncidir damb ua etapa de decadéncia economica e demografica jos er impacte dera Pèsta Nera de 1348, eth long reinatge de Pere el Cerimoniós se caracterizèc per un seguit de conflictes intèrns e costoses guèrres exteriores, que demanèren un esfòrç financèr sostengut de totes es classes e heren irreversible era contunhitat dera deputacion de classes e era formacion d'un tresaur public deth reiaume.

En 1359, ena Cort de Cervera, sigueren nomentades dues comissions, ua deth Braç reiau e era auta des Braci eclesiastics e militar. Enes Corts Generaus de Montsó de 1362-1363, sigueren creadi en Catalonha, Aragon e Valéncia impòsti sus eth comèrç (entrades e gessudes e plomb), nomentades "generalitats" o drets deth Generau. Resultat dera Cort de Barcelona-Lleida-Tortosa de 1364-1365, deuant dera insuficiència dera recaptacion, se configurèc un deute assolidat, mejançant era venta de censals e esturments de crèdit cargadi sus aqueri drets, hèt qu'impliquèc era estabilizacion definitiva d'ua unica Deputacion deth Generau privativa de Catalonha, damb sedença ena ciutat de Barcelona e residéncia enes cases deth carrèr de Sant Honorat que formen eth nuclèu iniciau der actuau Palai dera Generalitat.

Vau a díder qu'es classes vederen era creacion dera Deputacion deth Generau coma un dur besonh entà evitar qu'era fiscalitat extraordinària entrèsse ena orbita deth fisc reiau -tau coma passèc en França, Castelha e, en part, includit en Anglatèrra-, damb eth desir de dissoler-la tanlèu coma siguesse possible. Era contunhitat des demandes reiaus e, mès que mès, eth besonh de contunhar en tot pagar es pensions des censals e esturments de crèdit -que, ath sòn torn, exigic er aument des tributacions peth dessús des exigéncies deth don- heren impossible aguest desir de reversion. En quinsevolh cas, era prudenta diferenciacion enter era fiscalitat deth Generau e era deth rei siguec era hònt dera preeminéncia e durabilitat dera Deputacion des Generaus enquia ben entrada era Edat Modèrna, ja en plen contèxt d'afirmacion der absolutisme monarquic.

Acta dera Cort Generau de Catalonha der an 1359 celebrada en Cervera, a on s’elegic eth prumèr president dera Generalitat de Catalonha, Berenguer de Cruïlles (19 de deseme de 1359)

Acta dera Cort Generau de Catalonha der an 1359 celebrada en Cervera, a on s’elegic eth prumèr president dera Generalitat de Catalonha, Berenguer de Cruïlles (19 de deseme de 1359)

Era extincion deth Casau de Barcelona en 1410, era situacion excepcionau der Interrègne que finalizèc damb eth Compromís de Casp de 1412 e era instauracion d'ua naua dinastia sigueren era ocasion entar increment deth poder politic dera Deputacion deth Generau eth detriment dera sobeiranetat monarquica, damb cambiaments concretadi dempús dera Cort de Barcelona de 1413. Es naues foncions politiques, compatibles damb ua economia dera institucion progressivaments deficitària e mau gerida, dèren lòc a ua fasa d'expansion des activitats que desboquèc, coma culminacion d'un seguit de conflictes, en ua Guèrra Civila ena qué era Deputacion s'afrontèc damb eth rei Joan II (1462-1472).

Ara gessuda dera guèrra, qu'auec consequéncies nefastes en orde economic entara societat catalana e que metec en relèu es deficiéncies deth foncionament dera Deputacion deth Generau e eth sòn caractèr oligarquic, era monarquia que trionfe ena persona deth hilh e successor d'aqueth rei, Ferran II, emprenec ua reforma dera institucion catalana en prigondor e orientada a introdusir mecanismes de contraròtle extèrne, que sigueren metudi en mans de poders emanadi dera monarquia.

Dempús d'aguest redreçament, a començament deth sègle XVI, ua monarquia en expansion e damb bases territoriaus mès diversificades depenie fòrça mens des aportacions economiques servides pera Deputacion deth Generau e, per contra, ère interessada a incrementar es responsabilitats dera institucion catalana en govèrn deth Principat ath servici des designes dera monarquia; mès es deputats serien sistematicaments opausadi ad aguesta via d’enhortiment deth sòn papèr politic dirigent en Catalonha. En quinsevolh cas, era reconstruccion economica deth país dempús dera Guèrra civila permetec, ath long de tot eth sègle XVI, era consolidacion financèra dera Deputacion deth Generau e eth maxim desplegament deth sòn hilat institucionau.

Òm pòt distinguir, donques, dues fases de caractèr diferent:

 

Protagonisme politic, 1410-1472 

Originada pes besonhs financèrs dera monarquia, era Deputacion deth Generau auie devengut era administradora d'un tresaur public -un des mès ancians d'Euròpa- e ère, a començament deth sègle XV, era principau institucion representativa deth conjunt deth Principat damb caractèr permanent. Per rason d’aguesta posicion eminenta, era vacanta produsida pera mòrt deth rei Martí l’Humà eth 1410 exigic as deputats er exercici de foncions dauridaments politiques entà gerir er Interrègne e era succession ath tròn. Eth Parlament Generau de 1410-1412 siguec un periòde constituent, guidat pera volontat de hèr créisher es organs administratius e politics dera Deputacion deth Generau e regular-ne es procediments e es contraròtles, a trauès de campanhes fiscalizadores e era formacion d'un archiu privatiu dera institucion.

Resultat dera intronizacion de Ferran I, cap dera naua dinastia de Trastàmara, era Cort de Barcelona de 1413 siguec eth scenari dera ofensiva pactista des Braci que, seguida d'autes reformes en madeish sens es ans 1422-1424, 1433 e 1455, assolidèc era institucion sense alterar deth tot eth sòn caractèr de representacion des classes privilegiades, fòrça soent exercida en detriment des interèssi populars. D'un costat, es tres deputats generaus e es tres auditors de compdes -un per classa-, renauidi per cooptacion cada tres ans (en 1455 siguec introdusit un sistèma mixte de cooptacion e tiratge per insaculacion), governèren era institucion autonòmament e se constituïren en tribunau de justícia sens apellacion enes causes referentes ath regim juridic des sòns oficiaus e ara recaptacion e gestion des impòsti. Dera auta, era madeisha Cort de 1413 les ahigec foncions politiques de defensa dera justícia e contraròtle der observança deth dret generau per part deth monarca e es sòns oficiaus, damb evitament des contra faccions o transgressions des leis pactizades.

Eth frequent absentisme des reis dera naua dinastia -que deleguèren er exercici locau deth sòn poder en lòctenents- siguec eth hons deth creishement des foncions politiques d?G?e era Deputacion deth Generau. Era reaccion contra er empresoament deth primogenit reiau Carles de Viana per sa pair Joan II en 1460, es Braci constituïren un Conselh deth Principat format pes sies deputats e auditors deth Generau e ua representacion paritària des classes, que prumèr siguec de 27 membres e dempús de 54. Arreconeishuda pera monarquia ena Concòrdia de Vilafranca de 1461, que proïbie era entrada deth rei en Principat sense autorizacion deth Conselh, aguesta Deputacion deth Generau refortilhada assumic era direccion politica de Catalonha ena Guèrra Civila de 1462-1472, un conflicte que merquèc er apogèu e eth punt finau deth lanç politic des Braci.

En cors dera guèrra, Joan II siguec declarat «enemic dera tèrra» e destronat pes institucions autonòmes, e era corona catalana siguec liurada, successivaments e damb pòga fortuna, a tres princes estrangèrs descendents deth Casau de Barcelona per via femenina: Enric de Castella, Pere de Portugal e Renat d'Anjau. Era aliança de Joan II damb Loís XI de França -ath prètz dera cession deth Rosselhon e era Cerdanya, mès tard reintegradi- siguec un des elements qu'inclinèc era balança en ua guèrra que causèc grani damnatges en Principat e a on ara oligarquia li calec afrontar-se damb es reivindicacions populares, instrumentalizades peth rei.

En 1469, Joan II celebrèc Cort en Cervera e hec aprovar ara sua faccion er establiment de naues imposicions, diferentes des generalitats, que, a compdar d'aqueth moment, demorèren relegades a un dusau plan coma hònt economica fondamentau entara monarquia laguens de Catalonha. Eth trionf finau de Joan II, qu'assolidèc e incrementèc aguesta naua fiscalitat reiau ath marge dera Deputacion deth Generau, siguec parafat ena Capitulacion de Pedralbes de 1472, qu'eth Principat retornaue per eth ara sobeiranetat deth rei d'Aragon, qui, totun, ratificaue er orde institucionau deth Principat e es foncions e obligacions economiques dera Deputacion..

 

Redreçament e desplegament dera administracion,1472-1593

Enes Corts Generaus de Barcelona de 1481, eth rei Ferran II reafirmèc eth sòn respècte pera bastissa lheuada peth pactisme era era constitucion dita dera Observança, que comence en tot díder: «Poc valria fer Leys e Constitutions si no eren per nós e nostres Officials observades». Mès eth sens generau qu'auec, a compdar d'alavetz, eth dens prètzhèt legislatiu que butèc enquiara fin deth sòn reinatge en 1516, siguec er enhortiment deth poder reiau, damb er entratge de naues institucions de dependéncia reiau, coma era Inquisicion -que piquèc immediataments damb era Deputacion e es autes corporacions catalanes- e era Audiéncia de Catalonha (enquia alavetz era Audiéncia Reiau ère itineranta e compartida per toti es reiaumes dera Corona d'Aragon), o a trauès dera reforma des ja existentes, coma eth Conselh de Cent barcelonés o era madeisha Deputacion deth Generau.

Eth punt que permetie era intervencion reiau en aguestes corporacions ère era mala administracion economica e mès que mès era impuntualitat enes pagaments as crompadors de títols deth deute public, un problèma qu'interessaue as estrats nauti dera societat catalana e a on eth rei, donques, podie compdar damb eth consens generalisat s'artenhie sanejar es finances. Ferran II mantenguec sequestradi toti es cargues dera Deputacion pendent es ans 1488-1493 e introdusic eth sistèma dera insaculacion (tiratge) entara eleccion des sies membres deth consistòri, damb er objectiu de trincar eth monopòli des cargues per ua oligarquia de mès en mès restringida e corrompuda.

Autraments, es procèssi de contrafaccion e, en generau, es reclamacions dera Deputacion deth Generau les calie èster dirimides pera naua Reiau Audiéncia e, de hèt, açò anullèc es garantides de justícia, pr'amor que jamès aguest organisme emanat deth rei condemnèc cap oficiau reiau, e convertic era constitucion «Poc valria» en papèr chaupat.

Ath long deth sègle XVI, er absentisme des monarques ispanics se hec permanent e, se damb Carles I s'anèren celebrant Corts damb ua frequéncia aproximada quinquennala, damb Felip I (II de Castelha) es convocacions se heren mès rares. En aguest contèxt, cada viatge mès soent se celebrauen es Conselhs de Braci, que s'amassauen ena madeisha Casa dera Deputacion e supausauen un amplament dera representacion sociau importanta encara que desordenada. Aguest nau papèr des classes en renfortiment e contraròtle dera Deputacion, que neutralizaue en part es efèctes deth sistèma insaculatòri, siguec assolidat ena Cort de 1585 damb era regularizacion des Dètz-e-ueitaus o comissions emanades deth Conselh de Braci damb er objectiu d'executar es decisions politiques sus er ahèr qu'auie motivat era convocacion dera assemblada.

Ara fin deth sègle XVI, era estructura organica dera Deputacion deth Generau ère dirigida per tres deputats e tres auditors de compdes (un per Braç), damb ua presidéncia merament cerimoniala tostemp en favor deth deputat eclesiastic. Era administracion centrau, radicada ena Casa dera Deputacion de Barcelona -agranida e magnificada pera naua façada dera plaça de Sant Jaume-, compdaue damb un escrivan major, un regent es compdes e un racionau, qu'auien as sòns ordes diuèrsi escrivans. Era recaptacion tributària ère manada a arrendadors e cuelhedors des diferenti tributs. En relacion damb era foncion fiscau, s'anèc desvolopant un hilat estable de representants locaus dera Deputacion, qu'apuprètz coïncidie damb es vegueries reiaus e abastaue dues centes trenta quate poblacions, damb miei milèr d'agents e un aute miei milèr de mosquets o espions delators. Aguest desplegament institucionau exprimís de manèra clara quina contunhaue d'èster era foncion principau dera Deputacion e, ath madeish temps, rebat dirèctaments era rendabilitat deth sistèma impositiu pròpri e, indirèctaments, eth gran aument des ingrèssi derivadi dera reconstruccion dera riquesa sociau de Catalonha, un còp superada era crisi de fin deth sègle XV.

Portada dera compilacion de 1588 des Constitucions e d'auti drets de Catalonha.

Portada dera compilacion de 1588 des Constitucions e d'auti drets de Catalonha.

En an 1593, eth rei suspenec unilateralment ua part importanta des acòrds prenudi ena Cort de 1585 e, a compdar d'aqueth moment, s'inicièc ua etapa de conflictes intermitents, mès progressivaments grèus, enter es institucions catalanes, fixades ath regim pactizat, e ua monarquia damb ua implantacion internacionau de biais imperiau, que comportaue non sonque ua tendéncia cap ar exercici absolut deth poder e era egalitat des regims des diferenti Estats dera Corona, mès tanben uns compromisi bellicosi contunhadi e fòrça gravosi es diuèrsi fronts. En consequéncia, es monarques dera prumèra mitat deth sègle XVII pressionèren intensaments ara Deputacion deth Generau, en un contèxt de crisi sociau que s'aprigondirie.

Eth conflicte esclatèc dramaticament en an 1640 e originèc ua naua guèrra civila que non arture d'arrebrembar era deth sègle XV: separacion de Catalonha respècte ara monarquia ispanica, aliança e dempús vinculacion dirècta damb França, agotament dera experiéncia e retorn ara sobeiranetat deth rei d'Espanha e, coma balanç finau, enfortiment deth poder reiau en Catalonha a compdar de 1652 e cession definitiva deth comtat deth Rosselhon e part deth de Cerdanya a França en 1659.

Era subordinacion irreversibla dera Deputacion ath poder dera monarquia siguec compensada, en part, pera organizacion dera Conferéncia des Tres Comuns -era madeisha Deputacion, eth Conselh de Cent barcelonés e eth Braç militar-, que sagèc de deféner es interèssi deth Principat pendent era darrèra part deth sègle XVII e que, ras dera succession de Carles II en 1700, condusic ath Principat dempús dera acceptacion iniciau de Felip V de Borbon enquiath cambiament de partit ara empara deth pacte de Gènova de 1705. Eth rambalhadís dera Guèrra de Succession, damb eth sètge e era capitulacion de Barcelona er 11 de seteme de 1714 determinèc era abolicion dera Deputacion e des autes dues institucions integrades ena Conferéncia des Tres Comuns.

 

Eth conflicte damb era monarquia ispanica, 1593-1652

Entre 1599, ar inici deth reinatge de Felip II (III de Castelha), e 1701, ras dera intronizacion de Felip IV (V), prumèr rei dera dinastia borbonica, non i auec d'auta celebracion de Corts qu'era der an 1626, interrompuda, e reprenuda en 1632, mès fin finau inconcludida per manca de possibilitat d'acòrd enter era monarquia e es representants dera societat catalana. En fòrça aspèctes, era darrèra pèira dera bastissa constitucionau de Catalonha siguec metuda ena Cort Generau de Barcelona de 1599. Abans de demorar, de hèt, interromput eth foncionament politic normau de Catalonha, aguesta Cort, que compdèc damb era preséncia prescriptiva deth monarca, metec ja en evidéncia eth conflicte constitucionau qu'esclatarie ar inici deth següent reinatge, eth de Felip III (IV) en an 1622: es reis, aluenhadi fisicaments de Catalonha, pretenien qu'es institucions catalanes acceptèssen es delegadi deth poder reiau -lòctenents e capitans generaus- abans qu'eth nau monarca auesse jurat es constitucions. En 1623, dempús de longa resisténcia, siguec acceptat un lòctenent interin que durèc mès de tres ans, enquia qu'eth monarca complic era formalitat constitucionau deth jurament a l'escasença der inici dera Cort frustrada de 1626.

Encara qu'en 1599 demorèc en suspens era intencion de crubar era cincau part des ingrèssi des municipis, era pression fiscau dera monarquia sus Catalonha aumentaue, e es assagi de crubar eth cincau repreneren en 1611 e afectèren era ciutat de Barcelona en 1620. Era resisténcia des municipis siguec emparada pera Deputacion dera Generalitat, que declarèc insconstitucionals tant er impòst coma es procediments drastics entà crubar-lo. Egalaments, siguec considerat contrafaccion eth reïterat assag virregnal de deféner era possession de determinades armes, argumentat peth grèu problèma deth bandolerisme e eth besonh d'establir era seguretat publica, deth temps qu'era Deputacion pregaue instantament as localitats a formar còssi defensius pròpris. Un aute motiu de dissension ère era defensa extèrna deth país e era cooperacion damb es designes militars dera monarquia. Eth madeish 1599 era Deputacion armèc dues galeres entà deféner es còstes catalanes, mès lèu se trobèc qu'era Capitania Generau les utilizaue entath transpòrt de tropes tà Itàlia e, dempús d'auer demorat prenudes a mans des algerians eth 1623, era representacion catalana ena Cort de 1626 profitèc entà insistir ena jurisdiccion privativa deth rei en matèria de defensa. En aguesta reünion parlamentària, era part catalana s'opausèc ath projècte dera Union d'Armes deth ministre Olivares, que prevedie eth sosteniment estable d'ua armada de 16.000 òmes pagadi pera Deputacion. Eth fracàs des negociacions parlamentàries, motivat per aguesti e d'auti conflictes, arturèc era aprobacion de naues leis previstes entà agranir era basa representativa dera Deputacion e constituïr era Sala de Sant Jordi, un tribunau de gatges constitucionaus destinat a reformar era Observança.

Eth pas dera guèrra latent ara guèrra dubèrta damb França convertic a Catalonha ena termièra militara e basa logistica en 1635. Eth lotjament des soldats deth rei, atau coma es levades encurbides, er increment dera pression fiscau e d’auti abusi, ath delà dera proïbicion deth comèrç damb França, sigueren eth hons der exercici triennal iniciat en ostiu de 1638 pes deputats Pau Clarís (eclesiastic e, alavetz, president dera institucion a efèctes cerimonials), Francesc de Tamarit (militar) e Josep Quintana (popular). Es acusacions de contrafaccion per motiu des lotjaments sigueren considerades responsables dera revòlta pagesa de 1640, que dèc lòc ar empresoament de Tamarit e que, ath sòn torn, aluguèc mès era revòlta, qu'entrèc en Barcelona eth dia 22 de mai entà liberar-lo e, en cors deth tarrabastèri deth dia 7 de junh (Còrpus de Sang), acabèc damb era vida deth virrei, comde de Santa Coloma, ath miei dera passivitat de deputats e conselhèrs. Aguest acte precipitèc er inici dera Guèrra des Segadors.

Era Deputacion nudèc damb França eth pacte de Ceret eth 7 de seteme de 1640, qu’a Catalonha li calie entà arrecéber supòrt militar, se separarie dera Monarquia Ispanica e demorarie constituïda coma republica liura jos er emparament deth rei francés. Pau Claris convoquèc eth Conselh Generau de Braci, que s'erigic ena institucion rectora dera naua situacion, hec oficiaus es compromisi damb França e era secession e emetec deute public entà finançar es despenudes militares. Er auanç victoriós des tropes castelhanes per Cambrils e Tarragona hec qu'eth Conselh cedisse as pressions franceses e proclamèsse Lluís XIII comde de Barcelona 23 de gèr de 1641, tres dies abans dera batalha de Montjuïc, qu’arturèc er atac en Barcelona. Encara qu'eth pacte de Péronne de 19 de seteme de 1641 respectaue es constitucions e eth pactisme, es abusi sus era poblacion catalana e sus es sues institucions, non sonque non demesiren, mès que s'incrementèren grèvaments ath long des ans de domeni francés, deth temps qu'era guèrra s'esperlongaue sus es territòris catalans, enquia qu'era feblesa ocasionada pera minoria d'edat de Lluís XIV e era fractura institucionau dera madeisha Deputacion facilitèren es succèssi dera ofensiva castelhana de 1651-1652, dirigida per Joan Josep d'Àustria, qu'entrèc en Barcelona. Era guèrra s'alonguèc encara enquia qu'eth tractat des Pirenèus de 1659 sancionèc era annexion a França de Rosselhon, Conflent, Vallespir e part dera Cerdanya.

 

Era decadéncia institucionau, 1652-1714

Eth retorn de Catalonha ara Monarquia Ispanica impliquèc era subordinacion dera Deputacion deth Generau ara Corona, mejançant era instauracion de naues normes entara insaculacion e era obligacion de participar en sosteniment des guarnicions militares establides en territòri catalan, deth temps qu'era fiscalitat reiau s'espandie. Eth risc constant de falhida financèra e era abséncia de Corts restrenhéren extraordinàriaments eth marge de manòbre dera Deputacion, que non podec afrontar era persecucion dera fraudaria fiscau ne actualizar eth sistèma impositiu e que, en generau, venguec un estrument fòrça manejader a mans des delegadi deth rei, sense excludir protèstes e denóncies pes recurrentes contrafaccions. Era decadéncia institucionau dera Deputacion contraste, ena dusau mitat deth sègle XVII, damb era major vitalitat e eth protagonisme deth Conselh de Cent de Barcelona, basadi en ua situacion financèra mens escorniolada e ena recuperacion dera economia urbana.

En cors des darrèri ans deth sègle crubèc relèu ua associacion informau enter era Deputacion, eth Conselh de Cent e eth Braç militar ena nomentada Conferéncia des Tres Comuns, ena quau, totun, era Deputacion se ne mostrèc en generau era part mès propícia a seguir es indicacions dera Corona. Ras dera mòrt de Carles II en 1700, es Tres Comuns acceptèren era contunhitat interina deth lòctenent en exercici, e se les demanèc tanben qu'acceptèssen Felip d'Anjau coma rei -e eth sòn lòctenent- abans deth jurament des constitucions, que se produsic en Barcelona, en ocasions dera celebracion des Corts de 1701-1702, es prumères dempús d'un sègle d'interrupcion. Ath delà de mesures favorables ath comèrç catalan, aguestes Corts sigueren fructifères ena esfèra constitucionau, sustot per establiment d'un Tribunau de Contrafaccions.

Ça que la, era violacion practica des constitucions peth virrei Velasco e era mesfisança envèrs es Borbons derivada dera penosa experiéncia de 1641-1659 e des atacs militars de Lluís XIV en Catalonha pendent es darrèri ans deth sègle, amassa damb es pressions d'anglesi, olandesi e austrians, qu'en 1702 optèren per archiduc Carles de Habsburg coma successor de Carles II, inclinèren es institucions catalanes a trincar era fidelitat a Felip V. Peth pacte de Gènova de 20 junh de 1705, es anglesi se comprometien a desbarcar ua armada en Catalonha e respectar es constitucions. Es auti reiaumes dera Corona d'Aragon tanben optèren per austriacisme e devengueren eth supòrt principau des aliadi en territòri peninsular. Carles III de Habsburg celebrèc Corts en Barcelona en 1705-1706, que ratifiquèren e desvolopèren es concessions hètes anterioraments per Felip V e arreconeisheren era organizacion des Tres Comuns. Dempús dera batalha d'Almansa, que dauric ath Borbon es pòrtes de Valéncia, e dera aucupacion d'Aragon ena primauera de 1707, eth mes de junh abolie es fòrs des dus reiaumes, e demoraue anonciat aquerò qu’auie de passar en Catalonha en cas de trionf de Felip V. Maugrat qu'era Guèrra de Succession comportèc encara espectaculars cambiaments en scenari des camps de batalha, era sòrt de Catalonha demorèc sentenciada per un hèt politic, er accès de Carles de Habsburg ath tròn imperiau en 1711, que, pes perilhs de constitucion d'ua grana poténcia continentau, apareishec as uelhs des anglesi mens desirable qu'eth liurament dera Corona d'Espanha ar arrèhilh de Lluís XIV. Immediataments, comencèren es contactes que dèren lòc, fin finau, as tractats d'Utrecht e Rastatt (1713-1714).

En 1712, es armades aliades se retirèren dera peninsula e Catalonha demorèc liurada as sues pròpries fòrces. Junhsèga de 1713, eth Conselh de Braci decidic, jos era pression deth Braç reiau, opausar resisténcia as armades borbonics, mès aguesti qu’aucupauen eth territòri pògapòc. En abriu de 1714 comencèc eth sètge de Barcelona, defenuda pes companhies creades pes grèmis, jos es ordes d'Antoni Villarroel e Rafael Casanova. Er assaut definitiu dera ciutat se produsic er 11 de seteme: Casanova ne resultèc herit e Villarroel cridèc a capitulacion. Eth darrèr reducte de resisténcia, Cardona, capitulèc pòqui dies dempús.

Plànol deth sètge de Barcelona ath 1697.

Plànol deth sètge de Barcelona ath 1697.

Data d'actualització:  23.06.2014