• Imprimeix

Era Generalitat contemporanèa (sègles XX e XXI)

Era comparason damb era contunhitat estricta qu'a caracterizat eth designe autonomic catalan ath long deth sègle XX, neishut dera dialectica ar entorn dera organizacion territoriau dera Espanha constitucionau, basat en dinamisme sociau contemporanèu e atenguent as besonhs d'ua societat democratica modèrna, es experiéncies istoriques anteriores non an d'aute relèu qu'eth d’antecedents alunhadi e inespecifics, non exempti d'ambigüitat.

En efècte, un hiu istoric d'afirmacion clara dera personalitat politica de Catalonha trauèsse tot eth sègle XX, maugrat es resisténcies opausades pera inercia centralista der Estat espanhòu, especiauments remercada enes etapes d'involucion democratica radicau, es dues dictadures de 1923-1930 (General Primo de Rivera) e 1939-1975 (General Franco). Ei plan manifèst eth nèxe entre es prumèrs trionfs electoraus deth catalanisme politic eth 1901-1907, que meteren en evidéncia era inadequacion deth marc estatau, e era prumèra experiéncia d'autogovèrn catalan, era Mancomunitat de 1914-1925; entre aguesta e eth regim autonòm dera Generalitat instaurada laguens dera Dusau Republica espanhòla de 1931-1939; e entre era Generalitat republicana e era formacion actuau, que n'ei explicitaments era restauracion, facilitada pera subsisténcia legau d'ua Generalitat en exili, parallèla ath domeni franquista en interior.

Des deth punt d'enguarda des politics catalanistes, era Mancomunitat ère un prumèr pas modèst mès util de cap tara autonomia de Catalonha, e, per açò, era madeisha institucion possèc es trabalhs entara sua reconversion ara auça. Cèrtament, era Mancomunitat aprovèc eth 25 de noveme de 1918 es Bases entara autonomia de Catalonha e estimulèc un projècte d'Estatut, que siguec aprovat pes deputats e es parlamentaris amassadi en assemblada eth 25 de gèr de 1919. Aguest Estatut, damb 34 articles e diuèrses disposicions transitòries, configuraue un govèrn autonòm format per parlament, executiu e governador generau, diboishaue un marc financèr pròpri e delimitaue es competéncies estataus e es autonomiques. Eth projècte siguec refusat per executiu e eth parlament espanhòus sense hèr-lo objècte de debat, mès demorèc coma un punt de referéncia entath futur immediat.

Peth pacte de Sant Sebastian de 17 d'agost de 1930, es partits politics republicans d'Espanha consensuèren un dessenh globau entar imminent cambiament de regim qu'includie era autonomia politica de Catalonha laguens dera desirada Republica. Al ran des eleccions municipaus de 12 d'abriu de 1931, que determinèren era queiguda dera monarquia, Francesc Macià, lidèr d’Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador en Catalonha- proclamèc de manèra unilaterau «era Republica catalana coma Estat dera Federacion Iberica» eth dia 14, pògues ores abans qu'en Madrid se procedisse a proclamar era Dusau Republica espanhòla. Mès eth dia 17, Macià arribèc a un pacte damb representants deth govèrn provisionau espanhòu peth quau era Republica catalana ère rebatiada damb eth nòm mès ambigu de Generalitat de Catalonha, en inexacta recuperacion deth nòm medievau dera Deputacion deth Generau.

Eth govèrn provisionau catalan auie coma ua des sues missions principaus butar era redaccion d'un estatut d'autonomia, e siguec designada a tau efècte ua ponéncia que, amassada en Núria, ultimèc eth sòn avantprojècte eth dia 20 de junh de 1931. Eth tèxte siguec sometut a consulta des ajuntaments catalans, que s'i prononcièren en favor, e deth còs electorau de Catalonha, damb un resultat tanben aclaparador. Era definicion de Catalonha coma Estat autonòm laguens dera Republica espanhòla e era imatge d'aguesta coma federacion volontària de pòbles s'auançaue ath procès constituent espanhòu, qu’auie d’èster eth prètzhèt deth parlament que sorgirie des eleccions generaus a celebrar eth 28 de junh deth madeish an. De hèt, era Constitucion dera Dusau Republica espanhòla, aprovada eth 9 de deseme de 1931, non establic un Estat federau, senon un « Estado integral compatible con la autonomía de municipios y regiones ». Calec, en consequéncia, adaptar er Estatut de Núria, que, un còp reformat, siguec promulgat eth 15 de seteme de 1932 sense someter-lo de nau ath plebiscit des catalans.

Er Estatut de 1932 definie Catalonha coma region autonòma, damb isènda pròpria e eth nuclèu d'institucions dera Generalitat: Parlament, president e Conselh Executiu. Era regulacion e desvolopament d'aguest marc institucionau demoraue encargat ath nau Parlament de Catalonha, que siguec elegit per prumèr e solet còp laguens dera etapa republicana eth 20 de noveme de 1932.

Francesc Macià, prumèr president e restaurador dera Generalitat modèrna (1931-1933)

Francesc Macià, prumèr president e restaurador dera Generalitat modèrna (1931-1933)

A prepaus des eveniments d'abriu de 1931 demorèc constituïda, damb caractèr provisionau, era Generalitat de Catalonha, presidida per Francesc Macià e compausada per un conselh o govèrn, ua assemblada de representants des municipis -nomentada Deputacion Provisionau dera Generalitat- e uns comissaris que, en qualitat de delegats deth govèrn, s'encargauen des servicis qu’apertenhien as suprimides Deputacions provinciaus de Girona, Tarragona e Lleida, ath temps qu'era de Barcelona -e era sua sedença dera plaça de Sant Jaume- viege un aute còp era basa principau deth poder autonòm de Catalonha. A finaus de 1932, damb era aprobacion der Estatut e es eleccions ath Parlament, demorèc configurada era Generalitat definitiva, damb Francesc Macià ratificat coma president e Lluís Companys nomentat president deth Parlament. Ara mòrt deth prumèr, eth 25 de deseme de 1933, corresponec era presidéncia dera Generalitat ath dusau, que la exercic enquiara fin dera Guèrra civila, exceptat eth parentèsi de suspension der Estatut que va d'octobre de 1934 denquia hereuèr de 1936. Ena presidéncia deth Parlament, succediren Companys, Joan Casanovas, enquia octobre de 1938 (damb eth madeish parentèsi), e Josep Irla, a compdar d'aguesta data.

Per Estatut Interior de Catalonha de 25 de mai de 1933 demorèren fixades es institucions fondamentaus dera autonomia e es relacions entre eres, e se configurèc eth Conselh Executiu, dirigit peth president dera Generalitat -o per un conselhèr prumèr, coma delegat der anterior- e format per conselhèrs titulars des departaments dera administracion. A causa deth gran tapatge des ans 30, era transferéncia des competéncies previstes encara non auie estat completada quan se produsic era abolicion dera Generalitat eth 1939, mès de bon començament era aportacion economica estatau entà hèr front as servicis transferidi encara siguec mès lenta e resultèc tostemp insufisenta, de sòrta qu'eth deficit auec d’èster compensat damb aportacions extraordinàries des municipis.

Es prumèrs mesi der an 1934 calhèren es leis mès importantes entara organizacion dera naua Catalonha. Eth traspàs des servicis d'orde public, que permetec eliminar es governadors civius (11 de gèr), dèc lòc ath Junta de Seguretat de Catalonha, que coordinaue es accions autonomiques e estataus e aguest airau. Cossent damb es previsions estatutàries, demorèc constituït eth Tribunau de Cassacion, damb jurisdiccion sus es matèries civius e administratives de competéncia autonomica, format per un president e dotze magistrats e organizat en dues sales: era civiu, encargada d'aplicar eth dret civiu catalan; e era contenciosa administrativa, qu'actuaue ena defensa des drets des ciutadans contra era madeisha administracion publica. En matèria educativa, era Generalitat seguic es passi dera Mancomunitat e prenec iniciatiues qu'anauen mès enlà des transferéncies realizades peth govèrn centrau. Un aute des fronts dera politica dera Generalitat siguec era organizacion territoriau e era reforma deth regim locau, damb ua lei municipau qu'arrecuelhie es aspiracions deth movement municipalista.

Ran dera formacion, eth 4 d'octobre de 1934, d'un govèrn dera Republica que daue entrada a ua organizacion considerada antirepublicana e antiautonomista, eth president Companys proclamèc unilateralment un «Estat Catalan dera Republica Federau espanhòla» eth dia 6, mès era insurreccion siguec abortida eth madeish dia peth capitan generau de Catalonha, e Companys destituït e empresoat, en un ambient de repression fòrça mercada. Enter octobre de 1934 e hereuèr de 1936, damb er Estatut suspenut, era presidéncia dera Generalitat siguec aucupada per persones designades peth govèrn centrau damb eth títol de governadors generaus de Catalonha. Eth trionf deth Front Popular enes eleccions de 16 de hereuèr de 1936 comportèc eth lhèuament dera suspension der Estatut, eth desempresoament de Companys e era sua reposicion ena presidéncia dera Generalitat. Eth lhèuament militar deth 18 de junhsèga fracassèc en Catalonha e la seguic de manèra immediata un desbordament revolucionari dera autoritat dera Generalitat de Catalonha, pr'amor qu'es fòrces sindicaus dera CNT imposèren un Comitat Centrau de Milícies Antifascistes qu'actuèc coma un veritable poder governamentau ath long des mesi següents. En seteme de 1936 se formèc, dirigit per Josep Tarradellas coma conselhèr prumèr, un govèrn d'unitat damb fòrces dera Esquèrra, que, damb eth decrèt de collectivizacions de 24 d'octobre, legalizèc es actes revolucionaris e sagèc de restablir ua cèrta normalitat. Es hèts de mai de 1937 arturèren era revolucion, e es fòrces republicanes concentrèren era activitat ena guèrra. Catalonha, un des darrèri bastions dera legalitat, auec d’acuélher en sòn territòri eth govèrn centrau, qu'interferic enes competéncies dera Generalitat en ua situacion de mès en mès anormau e desesperada, era quau precedic era victòria militara des revoltats.

Eth dia 5 d'abriu de 1938, ara vista ja dera evolucion dera guèrra civila, eth generau Franco signèc ena ciutat de Burgos un decrèt qu'abolie era Generalitat de Catalonha e declaraue «revertidos al Estado la competencia de legislación y ejecución que le corresponde en los territorios de derecho común y los servicios que fueron cedidos a la región catalana». Damb era aucupacion militara de Catalonha, completada a començament der an 1939, era supression dera Generalitat, era incautacion deth sòn auviatge e era restauracion des Deputacions provinciaus -era de Barcelona arrecebec coma sòn eth Palai dera plaça de Sant Jaume- comencèren un periòde de privacion dera democràcia e es drets nacionaus catalans qu’auie de durar enquiara mòrt deth dictator eth 20 de noveme de 1975.

Es autoritats dera Generalitat de Catalonha, coma es dera Republica espanhòla, auèren d’exiliar-se. Eth president Lluís Companys se refugièc en França, mès, ran der esclatament dera Dusau Guèrra Mondiau e era aucupacion alemanda deth territòri francés, siguec detengut pes nazis e liurat ara policia franquista. Transportat prumèr tà Madrid e dempús tà Barcelona, eth president dera Generalitat siguec jutjat er un conselh de guèrra sumaríssim e afusellat en castèth de Montjuïc eth dia 15 d'octobre de 1940.

Ara mòrt de Companys, Josep Irla, president deth Parlament de Catalonha elegit eth 1938, assumic interinament eth cargue de president dera Generalitat en exili, e eth 1945 formèc un govèrn integrat per persones de prestigi mès comprensiblement inoperant. Ras dera sua dimission en 1954, un grop d'antics deputats deth Parlament catalan, amassat ena ambaissada espanhòla en Mexic (conservada pes autoritats republicanes exiliades pr'amor qu'eth govèrn mexican non auie arreconeishut eth regim de Franco), decidic mantier era contunhitat institucionau e elegic president dera Generalitat Josep Tarradellas, qu'eth 1937 auie estat conselhèr prumèr deth govèrn catalan e conselhèr de Finances. Eth president Tarradellas, resident en França, siguec arreconeishut coma dipositari dera contunhitat legau dera Generalitat pes fòrces politiques catalanes e, ena darrèra etapa dera dictadura franquista, establic contactes damb es naui caps sorgidi laguens de Catalonha.

Lluís Companys, dusau president dera Generalitat contemporanèa.

Lluís Companys, dusau president dera Generalitat contemporanèa.

Era mòrt deth generau Franco eth 20 de noveme de 1975 e eth nomentament immediat de Joan Carles I coma rei d'Espanha dauric un procès de transicion des dera dictadura cap ara reinstauracion d'institucions democratiques que comportèc, tanben, era recuperacion dera Generalitat de Catalonha, en un climat d'esgotament deth franquisme e reivindicacion des libertats ciutadanes.

Eth 3 de junhsèga de 1976, siguec nomentat president deth govèrn Adolfo Suárez, qu'auancèc de manèra cada viatge mès decidida de cap tara reforma. Inicièc contactes damb es fòrces dera oposicion democratica e hec aprovar pes Corts franquistes un projècte de lei entara reforma politica, sometut a referendum eth 15 de deseme, damb resultat favorable. Un còp legalizats es partits politics, es prumères eleccions legislatives espanhòles democratiques dempús de 1936, celebrades eth 15 de junh de 1977, configurèren ues crambes qu'aueren coma cometuda principau era redaccion d'ua constitucion, que siguec aprovada eth referendum eth 6 de deseme de 1978. Era Constitucion de 1978 proclame «la unidad indisoluble que la nación española», mès arreconeish ara seguida eth dret d'autogovernar-se as «nacionalidades y regiones», proclamacion qu'emparèc era generalizacion des autonomies e, en aguest sens, per mau e per ben, cambièc eth contèxt eth quau auie de reaflorar era Generalitat de Catalonha.

Eth 21 de mai de 1976, es contactes entre era oposicion democratica espanhòla e es representants dera Assemblada de Catalonha e eth Conselh de Fòrces Politiques de Catalonha auien dat coma frut era reconeishença des demandes catalanes de restabliment provisionau der Estatut de 1932 e formacion d'un govèrn dera Generalitat. Enes prumères eleccions democratiques de 1977, en Catalonha eth trionf des partits politics qu'includien enes sòns programes aguestes reivindicacions siguec aclaparador. Immediataments, eth president Suárez arreconeishec era legitimitat istorica deth president Josep Tarradellas, que siguec cridat entà Madrid eth 28 de junh e damb qui negocièc eth restabliment formau dera Generalitat, ath marge dera Assemblada de Parlamentaris e sense recuperacion der Estatut de 1932. A l'escasença dera diada nacionau deth 11 de seteme d'aqueth an, mès d'un milion de persones reclamaue pacíficament pes carrèrs de Barcelona er estatut d'autonomia, e pòc dempús, eth decrèt de 29 de seteme de 1977 arreconeishie coma president dera Generalitat Josep Tarradellas, era unenca autoritat republicana que retornèc d'un exili de quaranta ans entà assumir un cargue d'importància laguens dera democràcia emergenta. Tarradellas formèc un govèrn integrat per representants de totes es fòrces politiques parlamentàries (exceptada Aliança Populara) qu'exercic eth sòn prètzhèt sus un migrat nombre de competéncies e damb escàs marge de manòbra.

Era Assemblada de Parlamentaris Catalans nomentèc ua comission d'expèrts entà redigir er avantprojècte d'estatut d'autonomia. Aguesta nomentada Comission des Vint s'amassèc en parador de Sau e produsic un tèxte que, assumit pera Assemblada de Parlamentaris eth 16 de deseme de 1978, siguec objècte de discussion enacomission constitucionau deth Congrès des Deputats, que la aprovèc eth 13 d'agost de 1979, e siguec sometut a referendum eth 25 d'octobre deth madeish an, damb resultat favorable. Eth 18 de deseme de 1979 er Estatut d'autonomia de Catalonha ère sancionat peth rei Joan Carles I. Es prumères eleccions autonomiques, celebrades eth 20 de març de 1980, dèren coma resultat un Parlament que se constituïc eth 10 d'abriu e elegic coma president Heribert Barrera. Jordi Pujol, cap dera fòrça politica mès votada, siguec elegit 126au president dera Generalitat.

Manifestacion en Barcelona eth 11 de seteme de 1977, entara recuperacion d'un estatut d'autonomia, des institucions dera Generalitat e eth retorn deth sòn president exiliat.

Manifestacion en Barcelona eth 11 de seteme de 1977, entara recuperacion d'un estatut d'autonomia, des institucions dera Generalitat e eth retorn deth sòn president exiliat.

Quaranta-un ans dempús dera abolicion peth generau Franco des institucions politiques e nacionaus de Catalonha, eth pòble catalan dispausaue nauaments d'un Parlament, d'un Govèrn e d'un president sorgit des urnes. Eth president Pujol formèc un govèrn de coalicion entre eth sòn partit, Convergéncia Democràtica de Catalunya (CDC), e Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Er an 1984 s'incorporaue un tresau partit, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), enquiar an 1987.

En un contèxt de fòrça cambiaments esperonats pera gessuda dera dictadura, es tensions dera guèrra heireda e çò que mès tard s'a nomentat "globalizacion", Catalonha recuperèc institucions oficiaus e civius desapareishudes o maumetudes pendent eth periòde deth franquisme, inicièc un procès de modernizacion e de dubertura enes mercats estrangèrs. Tanben se revitalizèren era lengua e era cultura catalana, ans en darrèr reprimides.

Enes eleccions tath Parlament de Catalonha de 2003, Jordi Pujol non se presentèc ara reeleccion. Eth 16 de deseme, Paqual Maragall siguec nomentat 127au president dera Generalitat de Catalonha. 

Jordi Pujol siguec president enter 1980 e 2003. Convergéncia e Union siguec era fòrça majoritària en Parlament pendent cinc legislatures. Enes successius mandats de Pujol s'assolidèc politicaments era autonomia catalana e Catalonha viuec un notable procès de modernizacion.

Enes eleccions ath Parlament de Catalonha celebrades eth 16 de noveme de 2003, eth Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) , Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) e Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) arribèren a un acòrd pr’amor de constituir ua majoria parlamentària. Er acòrd parlamentari entre es tres fòrces se coneish coma Pacte deth Tinelh pr'amor que se rubriquèc en salon nòble der antic Palai Reiau de Barcelona. Aqueth pacte hec possible qu'era Presidéncia dera Generalitat requeiguesse eth 16 de deseme en candidat socialista, Pasqual Maragall qu'auie estat baile dera ciutat de Barcelona de 1982 a 1997. Eth sòn mandat siguec mercat per un fòrt impuls as politiques sociaus e, de manèra especiau, pera reforma der Estatut d'autonomia de Catalonha. Eth Parlament de Catalonha aprovèc era prepausa de reforma eth 30 de seteme de 2005. Aquera prepausa siguec objècte de negociacion damb es Corts espanhòles. Eth tèxte finau siguec aprovat peth pòble de Catalonha en referendum celebrat eth 18 de junh de 2006 e entrèc eth vigor eth 9 d'agost deth madeish an.

Un còp aprovat er Estatut deth 2006, Pasqual Maragall convoquèc eleccions anticipades entath dia 1 de noveme e anoncièc qu'eth non s'i presentaria. Siguec substituït an cargue per José Montilla, qu'auie dirigit era candidatura socialista. Montilla siguec investit president peth Parlament eth dia 23 de noveme de 2006, damb es vòts de PSC-CpC, ERC e ICV-EUiA, en tot deféner eth programa deth nomentat "Acòrd d’Entesa", e prenec possession coma 128au president dera Generalitat eth dia 28 d'aqueth madeish mes.

Era accion de govèrn dera legislatura 2006-2010, siguec mercada peth desplegament legislatiu e competenciau der Estatut de 2006, pera negociacion e acòrd d’un nau sistèma de finançament e pes politiques sociaus. Posteriorament, a compdar deth prumèr trimestre de 2008, eth Govèrn d’Entesa se dediquèc, de forma prioritària, ara luta contra era crisis economica, especiaument es sòns efèctes sus es empreses e es familhes catalanes.

Un còp acabada era legislatura, eth 28 de noveme de 2010, se celebrèren un còp mès eleccions ath Parlament de Catalunya, que Convergència i Unió guanhèc de manèra incontestable, en tot obtier 62 des 135 escons. Eth debat d’envestidura deth candidat ara presidéncia, Artur Mas i Gavarró, se celebrèc entre eth 20 e eth 23 de deseme. Artur Mas siguec envestit President dera Generalitat eth dia 23, despús qu’eth Partit des Socialistes, s’abstenguesse ena dusau votacion, e prenec possession deth cargue en Salon de Sant Jòrdi deth Palai dera Generalitat eth dia 27 de deseme de 2010.

Er 11 de seteme de 2012, 1,5 milions de persones se manifestèren a favor de que Catalonha arribèsse a èster un nau Estat d’Euròpa.

Era transcendéncia deth cambi en modèl de relacion tamb Espanha que comportaue aguesta reivindicacion massiua hec de besonh, a critèri deth president dera Generalitat, Artur Mas, convocar eleccions auançades que permetessen conéisher per miei deth sufragi eth supòrt reiau ad aguesta posicion. Es fòrces politiques qu’assumiren en sòn programa electorau eth compromés d’impulsar un procès tà cambiar eth modèl de relacion de Catalonha tamb Espanha e hèr efectiu eth dret des catalans a decidir eth sòn futur en un país obtengueren enquiàs 107 escons d’un totau de 135.

Convergència i Uniò guanhèc es eleccions, tamb 50 escons, en ua jornada electorau que concludic tamb ua participacion recòrd deth 68%. Mas tornèc a èster envestit president dera Generalitat eth 21 de deseme de 2012, tamb eth supòrt deth sòn grop parlamentari (CiU) e Esquerra Republicana de Catalunya. Prenec possession deth cargue en ua ceremònia solemne en Salon Sant Jòrdi dera Generalitat eth 24 de deseme 2012.

Eth 27 de seteme de 2015 se celebrèren eleccions auançades ath Parlament de Catalonha, que guanhèc era coalicion Junts pel Sí, formada per Convergència Democràtica de Catalunya e Esquerra Republicana de Catalunya, damb Artur Mas coma candidat ara presidéncia dera Generalitat. En prumèr debat d’investidura, eth 10 e eth 12 de noveme de 2015, eth candidat proposat per Junts pel Sí, Artur Mas, non siguec investit president en dusau torn per 62 vòts a favor e 73 en contra. Despús d’un mes de negociacions damb era CUP, s’arribèc a un acòrd tà complir eth manament democratic deth 27 de seteme damb un nau candidat ara presidéncia dera Generalitat, er exalcalde de Girona e president dera Associació de Municipis per la Independència, Carles Puigdemont.

Eth debat d’investidura deth candidat se celebrèc eth darrèr dia possible abans deth tèrme legau entà convocar de nau eleccions ath Parlament de Catalonha, eth dimenge 10 de gèr, e Puigdemont siguec investit 130au president dera Generalitat de Catalonha en prumèra votacion damb eth supòrt de 70 des 135 deputats dera Cramba –dus mès des necessaris entara investidura per majoria absoluda– 63 vòts en contra e 2 abstencions, corresponents a dus deputats dera CUP. Puigdemont prenec possession deth cargue en  un acte en Salon de Sant Jòrdi deth Palai dera Generalitat eth 12 de gèr de 2016.

Façada deth Palai dera Generalitat, ena Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Façada deth Palai dera Generalitat, ena Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Data d'actualització:  12.01.2016